Paraula de Fabra: penitència

Abans, i reconeguem-ho tampoc fa tants anys, era sagrada; no la paraula, sinó el que representa: penitència:
   
[s. XII; del ll. paenitentia, íd.]
    
f 1 1 Penediment, contrició pel mal comès.
         
2 RELIG CRIST Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d'un pecat.
         
3 RELIG CRIST Sagrament en què són perdonats els pecats al pecador penedit que els confessa amb el propòsit d'esmena.
         
4 RELIG CRIST Una de les parts del sagrament de la penitència consistent en la pena imposada al penitent com a satisfacció dels pecats comesos.
    
2 DR CAN Conjunt de pràctiques penitencials, especialment el dejuni i l'abstinència, que l'Església imposa als fidels en general en determinades ocasions.
    
3 1 HIST Càstig públic que imposava el tribunal de la inquisició a alguns reus.
         
2 hàbit de penitència Vestit distintiu dels reus de la inquisició, adoptat després pels penitents de les processons.
    
pe_ni_tèn_ci_a.

La penitència no només era una qüestió discrecional entre hom i Déu, també tenia una manifestació pública, allò que en diem "unes formes" esdevingudes normes socials que convenia seguir. Tal vegada el secret era que, independentment si estaves o no penedit, havia de semblar-ho!

El dimecres de cendra, quan s'inicia la Quaresma, n'era el tret de sortida i la penitència s'acompanyava del dejú; després dels excessos carnavalescos convenia fer net de cos i, sobretot, ànima en aquest període de purificació i contricció que era (és?) la Quaresma, una llarga preparació de set setmanes per a la més Santa i el seu punt àlgid, el divendres Sant.

Com tantes altres pràctiques religioses la penitència ha anat a menys, no perquè pequem menys sinó perquè no és precisament (o necessàriament) a Déu amb qui passem comptes, sinó amb els qui ens envolten i, sobretot, amb nosaltres mateixos. I això de fer net avui ho resolem amb una dieta detox i una mica de ioga; al capdavall no hi tanta diferència, no?

La penitència ha caigut en desús i malgrat això a vegades semblem, talment, penitents amb l'ànima en pena...

Dimecres de Cendra

Una de les comparses de lladres del carnaval de Sarrià de Ter. Foto: Ràdio Sarrià

D'entre les diferents comparses que enguany van amanir el Carnaval de Sarrià de Ter n'hi havia dues de lladres, caracteritzats amb les seves samarretes de ratlles (horitzontals, les verticals són per quan els tanquen a la presó!), pantalons negres, gorra de llana al cap i un antifaç per ocultar la identitat!

No sé si atrevir-me a deduir que aquesta coincidència (dues comparses de lladres) té una relació directa amb l'allau de robatoris que darrerament ha sofert el meu poble, ja que també hi havia dues comparses de Pac-Man i els seus fantasmes, i no sabria a què atribuir llavors el motiu de la duplicitat d'aquesta altra coincidència.

Però ja sabem que per Carnaval tot s'hi val, i si del que es tracta és de riure'ns de nosaltres mateixos, fins i tot de les nostres misèries i desgràcies, doncs benvingudes siguin les comparses i el bon humor!

De fet penso que ja va estar bé, doncs si les "chirigotas" de Cadis fan mofa de tot i de tothom, prenent el pols a l'actualitat, perquè no podem fer-ho també al Carnaval de Sarrià de Ter?

Però avui, Dimecres de Cendra, oficialment s'acaba la broma i amb l'enterrament de la sardina enterrem també el Carnaval, que va començar dijous gras! A l'escola recordo que fins i tot cremàvem el Rei Carnestoltes, reduint-lo a cendres com les d'aquest dimecres, tot i que les del Dimecres de Cendra tenen un origen diferent!

Avui, primer dia de Quaresma i abans, tradicionalment, primer dia també del dejuni i l'abstinència, s'acaba la broma tot i que les cercaviles de celebracions del Carnaval s'allargaran encara al llarg d'aquest proper cap de setmana.

S'acaba la broma i, bromes a part, el cert és que la seguretat és una de les qüestions que més preocupa als veïns i veïnes de Sarrià de Ter.

La picaresca va mutant i ara els lladres, els de debò, també es disfressen de comercials, venedors i d'altres passavolants que cerquen qualsevol excusa per picar el timbre, trucar la porta i ullar cases, pisos i inquilins per prendre mides i mesures per calibrar l'oportunitat d'un furt, d'un robatori, d'un atracament!

Les bromes fan gràcia fins que, pel motiu que sigui, deixen de fer-ne... És per això que festivament celebrem amb alegria el Carnaval, també amb la disfressa de lladres amb comparsa duplicada, però amb els lladres de veritat bromes les justes!

Dijous gras, dijous llarder, dijous llardós

Si avui és el dijous abans del dimecres de Cendra, i l'anterior al diumenge de Carnaval, avui és dijous gras, tret de sortida oficial del Carnaval i inici del regnat, efímer però sempre sonat, del Rei Carnestoltes!

La tradició diu que avui toca menjar coca de llardons i botifarra d'ou, però molt em temo que els llardons i la botifarra d'ou cada vegada tenen menys acceptació en els gustos, generalment massa endolcits i estúpidament uniformes, de la mainada d'avui!

El llard, greix d'origen animal obtingut per la fusió del sagí de porc, a qui s'ha matat a l'hivern, és l'element que adjectiva aquest dijous que marca, també, l'inici de la Quaresma i tota la seva pesca bacallanera i la qüestionada abstinència. Del llard se'n fan els llardons que donen nom a la coca d'avui!

La tradició diu que avui a la tarda moltes escoles faran una bona berenada, sempre que el temps acompanyi, fora de l'escola. A l'escola Montjuïc de Girona anàvem a la Vall de Sant Daniel, a la Plaça dels Músics o a la Font del Ferro, en una sortida que sempre era molt agraïda.

Quan tornava a casa trobava coca de llardons i en feia un mos; bé, més que un mos una bona queixalada! La meva mare, fidel a les tradicions, sempre en comprava  i tampoc hi mancava la botifarra d'ou! A mi m'encantava (de fet a mi m'encanta tot!) però darrerament per casa només compro una coca de llardons petita, individual, doncs ningú més que jo se la menja, com a molt la tasten per certificar que els llardons els sobren! El del llard és un d'aquells gustos i textures pretèrites que no agraden massa als paladars d'avui, com la sang i fetge i tantes altres menges...

Curiós però, per no dir sorprenent o directament preocupant, que com més fàstics fem al llard més engolim, el dijous gras i cada dia, llardosos greixos de procedència dubtosa en múltiples productes de brioixeria industrial! Com a mínim amb el llard, anys enrere, hom en podria dir el nom del porc!

Reconec que articles com el d'avui em destrossen! Amb articles com el d'avui no només constato que em faig gran, també que en certes qüestions sóc més de generacions pretèrites que no de les més contemporànies i modernes...

Deu ser per això que jo avui, dijous gras, dijous llarder, em quedo amb la coca de llardons i la botifarra d'ou, com mana la tradició, i deixo el dijous llardós per la setmana dels tres dijous, o per qui el vulgui i se'l vulgui confitar!

Dijous gras, economies primes

Bons Costums Catalans - Dijous Gras. Il·lustració: A. Urtillo (1934). Foto: www.todocoleccion.net

Avui és dijous gras, o dijous llarder, dia de menjar botifarra d'ou, truita de botifarra  i coca de llardons! Ben segur que en algun moment del dia haureu tastat o tastareu alguna d'aquestes menges...

El dijous gras marca l'inici de les festes de Carnaval, dies en què, com diu la dita, "tot s'hi val"! La mateixa dita també s'aplica al dijous gras, dia que es menja especialment ous, botifarres i llardons (greix de porc fregit) aquests darrers sobre una coca, productes prohibits per Quaresma!

Tota aquesta disbauxa festiva i gastronòmica del Carnaval, que oficialment comença avui, dijous gras, no és més que un parèntesi previ als dies de penitència i abstinència festiva i gastronòmica de la Quaresma, que comença el dimecres de Cendra, quan la Vella Quaresma posa fi a l'efímer regnat del Rei Carnestoltes!

Ja fa temps, afortunadament, que la Quaresma no és Quaresma, que a les llars ja no s'imposa ni per tradició ni per religió les restriccions gastronòmiques de la Quaresma: el dejuni i l'abstinència. Tot i que, no per Quaresma sinó tot l'any, en algunes llars no aniria malament una certa contenció calòrica de la dieta!

Malauradament, però, per moltes llars tot l'any és Quaresma, la Quaresma d'abans! Però no parlo de dejuni ni d'abstinència, parlo de pobresa!

Ens hauria de fer reflexionar que la Comissió Europea declari el 2014 "l'Any Europeu contra el Malbaratament Alimentari". Què estem fent!?

És molt trist llegir que entre un 30% i un 50% dels aliments acaben a les escombraries... És molt trist veure com, tot i els esforços que entre tots fem perquè a ningú li manqui un plat a taula seguim llençant menjar! Quelcom haurem de fer... podem començar per aquí!

Avui és dijous gras, menjarem ous, botifarra i coca de llardons; avui comença (oficialment) el Carnaval i farem tot allò que dicti el Rei Carnestoltes... però no oblidem que també per dijous gras hi ha economies primes, molt primes!