Les sabatilles d'hivern

Aquests dies a casa estic presentant la nova temporada de tardor - hivern, i vaig desfilant, tot sol i sense públic, davant el mirall de la meva habitació. La col·lecció no és nova, sinó la de les temporades anteriors, que novament abandonen el fons de l'armari després de la seva particular hibernació estival.

Anys enrere, quan era petit, el quid de la qüestió del canvi de temporada era si la roba em quedava curta, però ja fa molts anys que del que es tracta de mesurar, aquests dies, és si els botons de camises i pantalons corden sense deixar-me sense alè, o sense el risc d'esdevenir perillosos i improvisats projectils!

Ja m'he acomiadat dels pantalons curts i els polos i camises de màniga curta, a reveure!, al mateix temps que dono la benvinguda als jerseis gruixuts i de llana, que ja escalfen a la banda per quan vingui la primera i inesperada (que boig el món, que boig el temps!) onada de fred.

Dies enrere vaig fer el mateix amb el calçat. Sandàlies, xancletes i sabates fresques van abandonar el sabater, com qui abandona l'acadèmia fins a la propera temporada, i al seu lloc ja esperen tanda les sabates que millor suporten les inclemències del temps. També fa dies que ja calço les sabatilles d'hivern, més tancades i càlides, que de fet són les que marquen l'inici del canvi de temporada.

Amb les sabatilles d'hivern als peus, la primera flassada (el nòrdic prim) al llit i el llenyer farcit la fred ja pot trucar a la porta...