Halloween es queda

No sé si en Marrameu torra castanyes segueix a la vora del foc, però ja fa uns anys que no li'n peta cap als morros, que abans de la castanya el Halloween l'ha mort!

El cinema i les sèries fa anys que van plantar la llavor i, com amb altres celebracions d'importació americanes, la publicitat i el consumisme han fet la resta. El Halloween ja forma part de les nostres celebracions familiars a casa i populars als carrers, coexistint amb la depauperada castanyada, menys atractiva comercialment, menys divertida, més carrinclona...

Podem lamentar-nos-en i maldar per aquesta assimilació, però tard o d'hora arriba el dia que una cara coneguda i amiga, convenientment pintada per a l'ocasió, truca a la porta de casa i et dispara l'inevitable "truc o tracte!"

Potser en comptes d'omplir-los la carbassa de llaminadures caldria fer-ho de castanyes, fusionant així les dues tradicions, la nostrada i la importada. Al capdavall la castanyada es mantindrà viva mentre hi hagi qui vulgui celebrar-la, com el català mentre qui el vulgui parlar o el tió qui el vulgui seguir picant mentre li tanquem la xemeneia al Pare Noel.

Halloween es queda perquè, d'una o altra manera (per acció o omissió, per activa o per passiva), això ho hem volgut, i ja ho diu la dita i la saviesa popular, si no pots amb l'enemic, uneix-t'hi. Diuen que l'altre dia van veure en Marremeu torra castanyes, que matem any rere any des de fa dècades i dècades a cops de castanyes, celebrant el Halloween a la Zombie Walk de Girona...

Castanyada

Poc a poc anem arribant; el lloc és un ombrívol petit paradís a tocar de la riera d'en Xuncla, a prop del nucli urbà de Sarrià de Ter i, alhora, prou lluny com per tenir la sensació d'endinsar-se en un altre món, al bell mig de la natura. En certa manera hi entrem, en un altre món.

Entrem en el món que l'avi patern de la Sira, a qui no vaig conèixer, va imaginar i construir per al gaudi de la família, especialment a l'estiu, envoltats de natura; un lloc de trobada i de celebració que la família encara manté amb el mateix ànim i esperit, i que segueix essent testimoni, i escenari, de nombroses trobades familiars, també la de la castanyada.

La tarda, que es fa curta i de seguida s'enfosqueix, convida a entrar dins la petita barraca i començar a encendre la llar de foc, mentre amb precisió quirúrgica fem un tall a les castanyes que en qüestió de minuts, ja cuites, embolcallarem amb paper de diari per mantenir-les calentes.

Però ja sabem que la castanyada no només va de castanyes, i la pila de torrades és cada vegada més alta, i l'embotit comença a circular per la taula, i les galetes ja fa estona que són obertes, i les coques, casolanes, esperen pacients l'hora de maridar amb la ratafia i la garnatxa...

Perquè la castanyada és tan sols el pretext, estacional, per a trobar-nos i compartir taula, i ja sabem que compartir taula és  compartir quelcom més que menjar, que castanyes... 

El millor de la castanyada, com de l'alberginiada i tantes altres trobades familiars, és amb qui et menges les castanyes! 

La castanya del Halloween

Invasió Halloween a Sarrià de Ter! Foto: Roger Casero

El Halloween és a la castanyada el que el Pare Noel al Tió de Nadal o, en un altre ordre de coses, el cranc americà i el cargol poma al nostre ecosistema: una espècie invasora!

Sense tant dramatisme podríem parlar d'aiguabarreig de cultures, però el risc és que una cultura, una tradició, n'engoleixi una altra fins a fer-la desaparèixer.

El Halloween ha entrat a casa nostra sobretot a través de la televisió, gran importadora de la cultura occidental, especialment anglosaxona i sobretot nord-americana, com al seu dia van arribar els "burguers", les "sitcom", els centres comercials o, més recentment, el "Black Friday".

D'uns anys ençà el vespre i nit del 31 d'octubre també corren pels carrers del meu poble, Sarrià de Ter, colles d'infants i joves que, degudament disfressats al més pur estil gòtic, truquen a les portes tot exclamant "truc o tracte"! Bruixes, carbasses il·luminades, aranyes i tota una simbologia mortífera s'apodera dels nostres infants amb una alegria que faria esparverar els més ortodoxes defensors de la rectitud i solemnitat que mereix la celebració del dia de Tots Sants.

Aquí, però, el risc no és tant per les creences i tradicions religioses, a la baixa per d'altres (entre ells no descarto que també aquest), sinó per la nostrada tradició de la castanyada, estèticament més austera (disfressa de castanyera) i percebuda com a més carrinclona!

A Sarrià de Ter fa anys que l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt organitza una castanyada popular; la festa, eminentment familiar, s'amenitzava amb animació infantil i es completava amb coques, refrescs i licors per ajudar a fer passar gola avall les castanyes. Enguany, per iniciativa de la pròpia entitat, la castanyada ha estat precedida per una cercavila de Halloween i l'èxit ha estat rotund, amb un notable increment de participació, amb una pila d'infants, també pares i mares, disfressats i amb més coques que mai per a compartir, i naturalment amb una pila de paperines de castanyes!

Comentava amb veïns i veïnes que la clau és sumar, doncs en aquest cas sembla evident que el Halloween ha salvat (o si més no revitalitzat) la castanyada, més que cruspir-se-la!