dimecres, 25 de setembre de 2019

L'estiu no és meu

Photo on Foter.com
L'estiu és teu, versa el lema de les activitats de lleure que organitza la Generalitat de Catalunya, però en realitat no és veritat!

L'estiu, com la resta d'estacions, no és teu ni meu, doncs tothom se l'apropia i l'utilitza a conveniència.

I les conveniències poden ser moltes i variades, i fins i tot contradictòries. Hi ha qui per estiu entén només les vacances, només les seves vacances, suposo que amb independència dels dies o setmanes que durin, de manera que quan ja han finat ha finat també l'estiu, per més dies o setmanes que li restin.

Fins i tot hi ha qui el prorroga més enllà, com l'anunci d'una escola d'estiu de no sé quina organització, que vaig veure anunciada abans d'ahir al diari, prevista per aquest cap de setmana, astronòmicament el primera de la tardor.

I és ben cert que hi ha l'estació astronòmica i la meteorològica, no sempre coincidents, i també hi ha la que, vés a saber per quins motius, ens interessa a cadascú de nosaltres.

L'estiu s'ha acabat, em va dir algú setmanes enrere, i vaig deduir que es referia essencialment a les seves vacances, per l'enyorança amb la que me'n parlava; tot i que tal vegada es referia al seu, d'estiu, a l'estiu de la seva vida, i que ara que ja s'havia endinsat a la quarantena, començava a transitar per la seva particular tardor...

L'estiu no és meu ni teu, i ni tan sols és seu, doncs a voltes la primavera i la tardor s'hi disfressen, no sé si per vici, per caprici o pel canvi climàtic!

Així que avui ja no sé si dir-vos bona tardor, o desmentir-vos vilment quan torneu a afirmar que l'estiu s'ha acabat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada