dimarts, 15 de desembre del 2020

Turmells nuus, o quan jo començo a repapiejar...


Quan necessito escurçar la vora d'uns pantalons acabats de comprar recorro a la meva mare (les mares al rescat!) i ella, agulles en mà, marca la vora per on haurà de tallar, primer, i cosir després; la meva mare generalment tira llarg, i si alguna vegada jo tiro amunt m'adverteix del risc de semblar en "Pepito va de curt!"

No sé qui, i amb quin interès, ha posat de moda això d'anar amb pantalons que no arriben als turmells combinats amb mitjons que no els tapen, deixant aquesta part final de la cama al descobert, a les portes de l'hivern!

Aquests dies que refresca més, m'hi fixo i no paro de veure noies (i nois) amb aquest "outfit", que en diuen, i fins i tot he vist dones i homes (aparentment) més grans que jo refredant-se els turmells! El súmmum és que, a més, hi ha qui duu els pantalons estripats o esparracats!

Això sí, duen el tors abrigat amb jaquetes i anorac de plomes, i entenc que a sota hi duen alguna samarreta, qui sap si tèrmica, i un jersei o una dessuadora, tant li fa... Tant d'abric cintura amunt, i cames avall van mostrant la part baixa de les cames i els turmells i, dedueixo, passant fred!

En fi, no sé si és pitjor qui ho ha posat de moda, o qui la segueix tot i fer (i entenc que passar?) fred! Que no tenen mitjons llargs? O unes bones (i càlides) botes?

És clar que el problema dec ser jo, que ja em faig gran (i repapiejo) i em costa d'entendre aquestes modes; i com diria la meva mare, quan veig els turmells nuus a pocs graus sobre zero, jo també penso que semblen en "Pepito va de curt!"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada