Father Christmas. Minuts Musicals de Nadal

The Kinks és un dels grans grups britànics de rock, autors d'enormes cançons (Lola, You Really Got Me, Sunny Afternoon, All Day and All of the Night, Waterloo Sunset...) tot i viure gairebé sempre a l'ombra del binomi format per The Beatles i The Rolling Stones.

El seu talent és tan indiscutible com el seu paper i la seva influència en el món de la música en general, i del rock en particular. I avui reivindico The Kinks a través d'una nadala que van publicar l'any 1977, "Father Christmas", que parla de la "cara b" de Nadal, de les injustícies socials, de la desigualtat i del consumisme.

Una nadala que explica com un jove que no creu en la màgia de Nadal acaba treballant de Pare Noel i és amenaçat i atonyinat per uns nois de famílies pobres que, més que els seus regals (que es poden quedar els nens rics), volen els seus diners... 

Una nadala a ritme de rock, una nadala amb crítica social.

Minuts Musicals localitzats a Alabama

L'any 1970 Neil Young va publicar, en el disc "After the Gold Rush", la cançó "Southern Man", en la que feia una crítica oberta i descarnada de l'esclavatge dels estats del sud, una qüestió sempre controvertida. Dos anys més tard, en el disc "Harvest", hi insistia amb "Alabama".

Aquestes dues cançons van fer pujar la mosca al nas al mític  grup de rock sureny "Lynyrd Skynyrd", que com a resposta van publicar, el 1974, "Sweet Home Alabama", esdevingut referent i himne per a l'estat d'Alabama.

Si aquestes dues cançons del canadenc Neil Young van motivar la publicació de "Sweet Home Alabama", amb explícites referències al Neil Young dues més en van "facilitar" la creació; diuen que la línia vocal es va inspirar en la cançó "You're Looking Fine" dels longeus The Kinks, i que el "riff" de guitarra es va inspirar, quan no plagiar,  amb la cançó "Let My Song Through" del grup Them, del talentós Van Morrison.

Abans de tota aquesta batalla política i musical un altre genial Morrison, Jim Morrison, va publicar amb The Doors, l'any 1967, la cançó "Alabama Song (Whisky Bar)" , una adaptació de la cançó "Alabama Song" escrita dècades enrere per  Bertolt Brecht i musicada per  Kurt Weill, i utilitzada, entre d'altres, en l'òpera "Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny".

En fi, Alabama dóna per molt, també musicalment!

"Lola". Minuts Musicals amb nom propi

Coetanis de The Beatles, i pràcticament tan longeus com The Rolling Stones, The Kinks és un dels grans grups britànics de rock que van marcar, a principis dels anys seixanta, la música per sempre més.

El seu primer gran èxit va ser, l'any 1964, "You Really Got Me", i entre els seus grans èxits hi ha una cançó, publicada l'any 1970, que té non de dona: "Lola".

La cançó explica la trobada entre un jove i un travesti en una discoteca de Londres, tot i que el jove ingora en un principi aquesta condició de la "Lola", tot i que per poc que ballen junts la va descobrint:
"no sóc ximple, però no ho puc entendre
per què caminava com una dona
i parlava com un home..."

És clar que al final tampoc sembla importar-li massa, aquest detall...
"Doncs no sóc l'home més masculí del món
però sé el que sóc i m’alegro de ser home
i la Lola també"

La cançó diu quelcom ara un xic més acceptat a la nostra societat: "Girls will be boys and boys will be girls..."

Més enllà d'aquesta història la cançó va haver de refer un fragment de la lletra, canviant, per raons comercials, el "it tastes just like coca cola" per "it tastes just like cherry cola", ja que la televisió britànica va interpretar que la cançó contenia un emplaçament publicitari; hi ha, doncs, gravacions amb una versió, i gravacions amb l'altra...

De cançons amb en nom de Lola n'hi ha més, i segurament de seguida ens venen al cap l'havanera "La bella Lola" o la "Lola" de Pastora ("no me llames Dolores, llámame Lola..."), però jo avui em quedo amb aquesta genuïna i icònica "Lola" de The Kinks!

#MinutsMusicals amb l'almanac de #tardor dels #TheKinks!

Autumn Almanac

From the dew-soaked hedge creeps a crawly caterpillar,
When the dawn begins to crack
It’s all part of my autumn almanac
Breeze blows leaves of a musty[mustard? ]-coloured yellow,
So I sweep them in my sack
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac

Friday evenings, people get together,
Hiding from the weather
Tea and toasted, buttered currant buns
Can’t compensate for lack of sun,
Because the summer’s all gone

La-la-la-la
Oh, my poor rheumatic back
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac
La-la-la-la
Oh, my autumn almanac
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac

I like my football on a saturday,
Roast beef on sundays, all right
I go to blackpool for my holidays,
Sit in the open sunlight

This is my street, and I’m never gonna to leave it,
And I’m always gonna to stay here
If I live to be ninety-nine,
’cause all the people I meet
Seem to come from my street
And I can’t get away,
Because it’s calling me, (come on home)
Hear it calling me, (come on home)

La-la-la-la
Oh, my autumn armagnac
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac
La-la-la-la
Oh, my autumn almanac
Yes, yes, yes, yes, yes, yes, yes, yes

Bop-bop-bopm-bop-bop, whoa!
Bop-bop-bopm-bop-bop, whoa!

Tke Kinks