dimarts, 11 de juny de 2019

La Girona desapareguda


No puc evitar-ho: sento una gran fascinació per les fotografies antigues! I especialment per les que han deixat testimoni dels barris, viles i ciutats d'antuvi. Sí, Fargnoli és, per mi, droga dura!

Per això l'altre dia vaig entrar a l'exposició de la Casa de Cultura de Girona, per això penso en trobar el moment de visitar, més aviat que tard, la que es pot veure al Museu d'Història.

Per això, enguany, el llibre de Sant Jordi va ser "Girona desapareguda" (Joan Boadas - David Iglésias, Editorial Efadós, 2019), un magnífic llibre que recull fotografies antigues d'una Girona que ja no existeix i que cada vegada és més difícil reconèixer, identificar-ne alguns vestigis.

I si les fotografies antigues em fascinen, les de Girona em porten i transporten a un altre nivell, a un nivell superior! M'agradaria transportar-m'hi, en aquella Girona, en aquella i en totes les Girona que hi ha sota l'actual, entrar per totes les seves portes, resseguir la seva muralla, les seves muralles, descobrir el que la història i la memòria encara ens amaga...

Podria ser avui Girona una ciutat emmurallada, com tantes altres del sud de França, d'haver sabut conservar i preservar les seves muralles? Tot sovint m'ho pregunto quan passo per la Gran Via de Jaume I, per la Plaça Sant Pere o pel Jardí de la Infància, entre el carrer del Carme i la Plaça Catalunya...

Llibres com aquest ens ajuden a entendre la transformació urbana i, amb aquesta, la de tota la ciutat, algunes vegades per bé, d'altres per mal, doncs el llibre també és testimoni del mal que, en ocasions, s'ha fet irremeiablement en nom d'un suposat progrés, com l'enderroc dels xalets Masó de l'edifici de La Punxa.

La Girona desapareguda és un viatge al passat que ens convida, alhora, a pensar i repensar, tantes vegades com faci falta, quina Girona de l'actual volem preservar, quina possiblement no cal, i per tant necessitem transformar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada