Tres són els Reis (o Mags, o Savis...) que, segons l'Evangeli de Mateu i segons el Nou Testament, guiats per un estel van portar a Jesús tres regals: or, encens i mirra. L'or com a ofrena de poder, l'encens com a referència divina i la mirra per la seva condició de mortal.
Com tantes altres tradicions la dels Reis d'Orient també ha anat evolucionant i adaptant a cada territori i a casa nostra és tradició el tortell de Reis, el que n'amaga una figura de rei, també una fava, dins la seva pasta per coronar qui trobi la primera, i fer pagar el tortell qui trobi la segona.
Entre tants reis i tantes corones aquest any ha pres certa volada (com a mínim mediàtica) un tortell republicà, que amaga igualment una fava però que en comptes de la figura d'un rei amaga la d'un caganer, i en comptes de la corona una barretina.
La idea és original i divertida, certament, però no sé si arrelarà com a tradició i si, en matèria de tortells, arraconarà reis i corones: es fa estrany un tortell de Reis sense rei, ni corona...
Em semblava que el republicanisme havia acceptat venerar, ni que fos com a excepció i per mantenir-nos fidels a la tradició, els Tres Reis, Melcior, Gaspar i Baltasar, sense haver de renunciar als principis republicans, que celebrar-ne l'arribada, fins i tot escriure'ls-hi la carta i desitjar-los bona ventura, no és (o hauria de ser) motiu de traïdoria.
No sé, a vegades tinc la impressió que en fem un gra massa, que cantar "Visca els Tres Reis..." no ens converteix en monàrquics ni posar-se la corona, cas que trobem la figura del rei entre el massapà del tortell, en fans incondicionals de l'emèrit i de tot el seu seguici.
Són Tres Reis, els d'Orient, els que porten coses a tota la gent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada