Els inicis d'any solen anar acompanyats d'un bany (o pluja, la qüestió és mullar-nos!) de xifres de balanç de l'any anterior i aquesta setmana el govern de la Generalitat ha fet públiques, a des de l'estand de Fitur a Madrid, les del balanç de l'any turístic 2022.
En el cas del turisme el bany és abundant (o la pluja torrencial), concretament de catorze coma nou milions de turistes internacionals, és a dir, quasi 15 milions de turistes. Tot i que la xifra és elevada i important encara és lluny dels 19,3 milions turistes internacionals del 2019, el rècord històric.
És indiscutible l'impacte econòmic del turisme internacional, amb una despesa acumulada de més de setze coma sis milions d'euros amb una despesa mitjana de 1.112 euros per persona.
Sense negar la importància del turisme com a motor econòmic em pregunto, inundat per totes aquestes xifres, si sempre n'hem de voler més. Entenc que ja no es tracta que necessàriament en vinguin més, sinó que els que vinguin gastin més, facin més despesa, però així i tot em pregunto si, per despesa que facin, podem calcular un topall, per al país en general i les destinacions en particular, que ens permeti absorbir tal quantitat de persones (amb tot el que representen) sense perjudicar en excés la vida i el dia a dia dels que hi vivim tot l'any.
No tinc clar, des de la més absoluta ignorància sobre el tema, que haguem d'aspirar a un nou sostre, als vint milions de turistes internacionals. Hi penso i no puc evitar la sensació de veure un entrecot d'aquells descomunals i calcular de quina manera tota aquella massa de carn s'encabirà a l'estómac. L'empatx és inevitable, també amb el turisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada