dimarts, 3 de gener del 2023

El 2023, sense propòsits


Què tal el 2023, com van els vostres propòsits?

Jo aquest any no me n'he plantejat, de propòsits, que és la millor manera d'evitar el seu futur incompliment. Perquè si alguna cosa caracteritza els propòsits és que en qüestió de dies, potser setmanes, queden en no res...

Els propòsits de principis d'any, com els de principi de curs, semblen més una declaració d'intencions, fins i tot un desig ("l’acompliment d’un fet que es manifesta en l’esfera conscient de la personalitat i constitueix una de les motivacions fonamentals de la conducta"), que no un compromís.

De fet el propòsit no enganya i la seva definició tampoc: "acció de proposar-se de fer una cosa, allò que hom es proposa." Té més força el compromís, i les persones que, poc o molt, hem viscut l'escoltisme en coneixem la seva importància, amb la promesa que es fa a cada una de les etapes.

Perquè el compromís, com bé assenyala la seva definició, ens obliga: "obligació contreta per una promesa, una paraula donada, un benefici acceptat, etc."

Per tant, si més no sobre el paper i fent cas al diccionari, seria millor que en comptes de propòsits féssim, o prenguéssim, compromisos, tot i que ja sabem que fins i tot aquests, per més que ens obliguin, tampoc es lliuren d'un potencial elevat grau d'incompliment.

Jo aquest curs (més que aquest any) que m'he compromès; un compromís petit però no per això menys important: m'he apuntat en un club de lectura, fet que requereix el compromís (l'obligació) de llegir els llibres (3, ja he dit que era un compromís petit) i, naturalment, d'assistir a les sessions  del club.

De propòsits, per cada dia, en tinc molts; la clau és que alguns d'ells esdevinguin compromisos, que no es quedin només propòsits que tard o d'hora cauen al pou dels desitjos, dels desitjos no realitzats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada