Quim Pou, un pare de Natzaret

Em dic Roger Casero Gumbau i sóc fill de Natzaret, de l'escola Natzaret. En Quim, en Quim Pou Sunyer, va ser un dels pares d'aquesta escola bressol, pare no només per portar-hi la mainada, pare també per ser un dels impulsors d'un projecte d'escola autogestionada que tenia en el valor de l'educació una potent i compromesa eina d'inclusió al cor de la seva activitat.

Permeteu-me que us llegeixi alguns fragments del llibre “Memòria de Just” que l'amic Jaume Guillamet va escriure a mode de biografia del meu pare, Just Manuel Casero i Madrid. Fragments que parlen, a partir del testimoni de la Mercè Rovira, sobre les vicissituds d'aquella escola:

“Darrere mateix de la catedral, tocant la muralla exterior, hi havia la guarderia Natzaret. Mercè Rovira era una de les mestres i coneixia en Just del seminari, on havia estat company del seu germà Josep i del seu marit Joaquim Pou. Recorda els seminaristes vestits amb sotana i faixa vermella pels carrers de Girona...

(...) Mercè Rovira va anar un dia al carrer de les Ballesteries a demanar a en Just i la Maria Mercè que portessin en Bernat a la guarderia Natzaret i ajudessin a tirar endavant una associació de pares. Era la tardor de 1973. (...) Les monges que la duien havien de marxar a Barcelona per atendre una residència de mares solteres i les mestres volien trobar la manera de seguir. Hi anaven nens de famílies immigrades de Torre Gironella, Alfons XII o Sant Daniel, a més d'algunes famílies del barri de la catedral. Les monges van ajudar a fer la transició d'un any amb l'associació de pares promoguda pels Pou (en Quim i la Mercè), els Casero (en Just i la Maria Mercè) i els Franscisco (en Quico i la Mita).

(...) Era una idea agosarada: els pares de suburbi i els pares de ciutat constituïren una associació, de manera que els fills dels primers tinguessin l'escola gratuïta i els altres paguessin doble quota. Sense cap ajut, organitzaren camps de treball els dissabtes al matí, amb tothom picant i fent de paleta per ampliar l'espai...
(...) La guarderia Natzaret va formar part de l'Assemblea de Catalunya, representada per Joaquim Pou...”

Mercè, algun dia algú hauria d'escriure la història de l'escola Natzaret, una escola que promovia l'equitat educativa i lluitava contra la segregació escolar quan possiblement aquestes dues paraules encara no es feien servir com avui; algun dia aquesta escola, i totes les persones que la vau impulsar, mereixeríeu un reconeixement públic. Jo sempre dic amb orgull, com tants d'altres que avui sou aquí, que sóc fill de l'escola Natzaret.

L'escola finalment es va tancar, ara tampoc entrarem en detalls, però aquella experiència compartida va forjar una intensa amistat entre les tres famílies; aquesta amistat va marcar profundament la meva infància, entenc que també la d'en Quim (petit), la Marta, la Gemma, l'Adriana, l'Eugènia i en Bernat, durant molts anys, tots nosaltres, companys d'aventures a Sant Gregori, a Sant Dalmai, a Llançà...

En Quico, la Mita, en Quim i la Mercè són, sou per mi, com una segona família i mai trobaré prou paraules per agrair-vos tot el que heu fet per la meva, especialment quan (demà farà 42 anys) en Just va morir. Vosaltres éreu allà, a l'antic Hospital Santa Caterina el 31 de desembre de 1980, celebrant el darrer cap d'any d'en Just, ja irremeiablement malalt, i vosaltres no hi heu deixat de ser mai, fent costat a la mare, a en Bernat i a mi.

Gràcies Quico i Mita, gràcies Mercè; i gràcies Quim per tot i per ser un dels pares de Natzaret, un projecte valent que, tot i la seva curta vida, va donar abundants i fructífers fruits. 

Escrit llegit en el comiat d'en Quim Pou Sunyer, el 30 de gener de 2023 a Girona.