dijous, 19 de gener del 2023

Rasurat


Temps era temps dur barba, una barba generosa i frondosa i no perfilada i fina, era a banda d'un motiu estètic un motiu ideològic. Aquelles icòniques barbes eren, a la cara d'algunes persones, tota una declaració de principis.

La barba, d'un temps ençà, torna estar de moda i només cal veure com s'han revaloritzat i multiplicat les barberies clàssiques; també com han crescut els metres lineals comercials dedicats a mantenir a ratlla la pilositat masculina: màquines d'afaitar, talladores de pèl... Serà que el pèl ja no és indicador d'alegria?

La barba, més que tapar la cara la modela, li dóna forma; els barbers són com una mena d'escultors que, deixant més pel aquí i menys allà, defineixen perfils i accentuen o atenuen les línies de la cara. A vegades penso que algun dia m'hauria de posar en mans d'un barber perquè esculpeixi la barba que més li escau a la meva cara.

És clar que la barba, com la resta de pèl del nostre cos, també parla de nosaltres i és curiós com la podem interpretar de diferent manera: a mi la meva barba, prematurament canosa (pel meu gust), em diu que em faig gran i jo darrerament l'emmudeixo, que encara no m'hi veig mostrant tant de pèl blanc; per d'altres una barba blanca és senyal (no garantia) de maduresa...

La barba mostra i, alhora, la barba amaga: barba o papada?, vaig sentir dir l'altre dia a un home amb barba, que no barbut...

Aquesta setmana és la dels barbuts i a banda d'anunciar-nos la fred a mi em fan reflexionar sobre com vull veure'm la cara davant el mirall i de moment ho tinc clar: sense barba. Potser per això no paro de veure anuncis, a les xarxes socials, de màquines d'afaitar (d'afaitar tot el cos, de cap a peus!), d'aquelles que et deixen ben rasurat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada