"Preferiria no fer-ho", canten Els Amics de les Arts i jo m'ho aplico en moltes coses a la vida, també al "perreo". Afortunadament la moda aquesta de ballar així m'ha agafat gran, tot i que de jove tampoc vaig ballar, al seu dia, la Lambada...
Preferiria no fer-ho i, potser per això, preferiria sobretot que no ho fessin les meves filles (tot i que naturalment és cosa i decisió seva, no meva) i, en cas que ho facin, preferiria no saber-ho, no voler-ho saber. És clar que coses pitjors es poden fer a la vida, però aquest ball, estèticament (i per mi profundament) masclista, transmet una visió poc edificant de la vida en general, i de la igualtat en particular, per més que sigui, precisament, un element i argument d'apoderament de la dona.
És evident que el debat és complex i accepta molts matisos, però les imatges d'adolescents menors de setze anys "perreando" a plaer en una discoteca ens esclata a tota una generació, generant-nos (si més no a mi) més preocupació que escàndol.
Reconec que no puc evitar abstreure'm del significat que jo atribueixo al "perreo" (dominació d'ell, submissió d'ella), un significat alimentat per la meva edat, la meva educació i la meva cultura i que entenc que pot tenir un significat diferent per persones d'altres edats, altres educacions i altres cultures.
Possiblement el significat clau és el que l'hi donen els nois i les noies que ballen així, significat que pot ser diferent el d'ells (també entre ells) i el d'elles (també entre elles). Potser només reprodueixin una coreografia, com qualsevol altre ball, però tampoc podem ser tan innocents per quedar-nos només aquí...
Preferiria no fer-ho, que jo ballant tinc dos peus esquerres, però potser sí, hauria de preferir saber-ho, que aquesta és la manera que se'n parli, que ens discutim si cal, que confrontem posicions i significats, que no fem com si no passés res... A vegades els adults sembla que preferim no veure, mirar cap a un altre costat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada