La meva impressió és que la il·lusió per la neu, perquè nevi on no és habitual, és inversament proporcional a l'edat: com més gran menys il·lusió i viceversa.
Recordo algunes nevades de la meva infància, eren sinònim de festa i d'alegria; festa d'escola naturalment, i d'alegria per sortir al carrer i jugar amb la neu llençant-nos boles i buscant pendents per tirant-nos-hi amb plàstics.
De gran, per mi, amb la neu gairebé tot són mals de cap: malabars logístics recollir i quedar-nos la mainada, talls de llum, fred arreu, feina que has de deixar de fer i s'acumula... Sí, excepte la imatge de l'enfarinada, més o menys intensa, més o menys bucòlica, per mi la resta d'una nevada només són inconvenients. Si la neu ja m'agrada poc allà on és natural, a muntanya, imagineu-vos davant la porta de casa!
Ahir a Girona ciutat no va nevar i jo que ho vaig agrair. Em sap greu si us feia il·lusió, si esperàveu l'estampa de la ciutat amb el mantell blanc, però amb la neu em sento com El Grinch amb el Nadal...
Que nevi? No, gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada