L'any 1976 Manuel Fraga Iribarne, aleshores vicepresident i ministre de Governació del govern espanyol presidit per Carlos Arias Navarro, va pronunciar la frase "la calle es mía".
La frase volia justificar la repressió policial exercida contra els manifestants que, des de la mort del dictador, van anar conquerint els carrers com a escenari natural de protesta per a reclamar i recuperar drets i llibertats.
Més de quaranta anys després els nostàlgics d'aquella època, d'aquell temps fosc de franquisme i repressió, prenen també els carrers, els seus dels barris benestants de Madrid, en els que viuen, desafiant el risc de contagi i passant de les mesures de prevenció del Coronavirus, com passaven aleshores dels principis democràtics i els anhels de llibertat.
No sé si si en l'ànim d'aquestes protestes, motivades formalment pel desacord amb les mesures del govern en la lluita contra el Coronavirus, hi ha reminiscències colpistes i l'ànsia d'alterar l'ordre (democràtic) establert; el que sí sé és que de prendre amb força aquesta guspira, l'expressió "Madrid se quema" prendrà una altra dimensió...
Espero que sigui, només, un foc d'encenalls...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada