“Vigila al maig, no t'agafi la marinada suat”, diu el refrany, i ja ens agradaria aquests dies notar la marinada sobre la nostra pell suada...
La marinada haurà d’esperar, i més en el nostre confinament, com els rucs dins l’estable, tot i que em sembla que sense passar fred: “no és bon maig si el ruc no tremola de fred a l'estable”. De moment ni marinada, ni fred, ni el tradicional raig diari, fins a la data certament escàs.
Diu el refranyer català que “el mes de maig, el mes més llarg de l'any”, i més llarg se’ns farà mentre no passem de pantalla, i qui diu pantalla diu de fase (de “desconfinament”); cada dia veig més lluny les trobades a la tercera fase, o a la segona que en realitat és la fase u...
Davant aquest panorama només el refrany “no hi pot haver dos maig en un any” em consola, i més veient la nostra incontestable condició de rucs, o d’ases, que ja sabem que n’hi ha a totes les cases: “a l'ase al mes de maig li ve una vegada a l'any, però per l'enamorat ho és tot l'any”.
Vés que l’amor no ens acabi condemnant a un confinament permanent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada