dijous, 21 de maig de 2020

Contradiccions, incongruències i el dret a equivocar-nos


El confinament i, sobretot, el "desconfinament" ens estan fent viure una realitat certament inèdita, i aquests dies i setmanes transitem entre contradiccions i incongruències, si més no aparentment; que si podem anar a fer una cervesa allà on vulguem, dins la nostra regió sanitària, però només fer esport dins el nostre municipi, que si podem fer això però allò no, o això aquí sí, i allà no...

Entenc que cada decisió té la seva lògica i raó de ser, tot i que una decisió en relació amb una altra poden esdevenir incongruents, fins i tot contradictòries; entenc, en la meva eterna innocència, que totes cerquen posar cert ordre en el possible desconcert que es produiria de no haver-hi restriccions, franges horàries i límits territorials.

Prou que ho veiem, des de l'inici, donada la nostra tendència a la picaresca o, simplement, a fer just el contrari del que ens recomanen o obliguen. I aquí no es tracta d'esdevenir, nosaltres, els ulls de ningú, sinó de ser, i actuar, cada un de nosaltres, de forma responsable pensant no només en la primera persona del singular, sinó sobretot en la primera persona del plural.

La desobediència, naturalment, pot ser-hi, com sempre hi ha estat, i de fet és un element indispensable per a calibrar els límits de les lleis, i sabem que en més d'una ocasió ha estat llavor per a canviar-les.

De fet a mi també em sorprèn la rapidesa i acceptació (resignació) que va tenir el confinament, naturalment motivat per la por al contagi, i tot plegat requereix i requerirà un debat ètic semblant al de la seguretat vers la llibertat que ja estem tenint i que no ens acabem (càmeres de seguretat, reconeixement facial, geolocalització, identitat digital...) enfrontant el binomi salut (vida) vers llibertat. Serà la salut un nou pretext per al control de la població, per a restringir drets i llibertats?

Mentre fem aquest debat, sens dubte necessari, i seguim desescalant el confinament amb contradiccions i incongruències, també ens convindria donar-nos permís per equivocar-nos, a tots els nivells (personal, tècnic, polític), naturalment assumint les conseqüències dels nostres errors en proporció a la nostra responsabilitat, però sobretot reconeixent que no som infal·libles, i menys en aquest camí que anem traçant sobre la marxa.

Tantes conferències (ara webinars!) parlant del valor dels errors, de cercar-hi aprenentatges, i al final a l'hora de la veritat no perdonem ni el més insignificant, excepte si els cometem nosaltres...

Cap comentari:

Publica un comentari