Les trampes del teletreball

Afortunats els qui, en l'estat d'alarma i el confinament, hem pogut seguir treballant gràcies al teletreball. Pitjor ho han passat, o ho estan passant, els que estan en un ERTO, i per descomptat els que han perdut la feina!

El teletreball ha estat adoptat d'urgència com a modalitat per molts llocs de treball de moltes empreses, administracions i entitats socials que s'hi han adaptat a corre-cuita, fent de la necessitat virtut.

I per necessitat s'hi han hagut d'adaptar moltes persones treballadores que han convertit, de forma improvisada, casa seva en la seva improvisada oficina! I moltes d'aquestes persones, especialment les que tenen mainada, fan autèntics equilibris per mantenir la seva atenció en la feina en aquesta nova oficina domèstica que és també centre escolar; fan teletreball però el teletreball tampoc és ben bé això...

I no és ben bé això perquè no tothom té tots els mitjans que el teletreball requereix; i no només parlo de dispositius, també de programes; per exemple, jo que fa temps que faig teletreball, tinc l'extensió del meu telèfon de l'oficina al meu ordinador de casa; això requereix d'un programari específic que ara aquests dies no tothom té, i moltes persones han hagut de posar a disposició el seu telèfon mòbil personal per a resoldre qüestions laborals.

I això potser és un detall, però són precisament els detalls el que marca la diferència. I aquest detall és una de les moltes trampes que amaga el teletreball.

Una altra és la clàssica confusió entre la flexibilitat i la disponibilitat; el teletreball aporta flexibilitat a la persona treballadora, de manera que pot desenvolupar la seva jornada laboral de forma combinada a l'oficina i a casa, o al cotxe o en un cowork o allà on sigui... Aquesta flexibilitat és possible per la major accessibilitat que té als elements bàsics de la seva feina (correu electrònic, carpetes i documents, telèfon...) sense necessitat de desplaçar-se i ser físicament a la seva oficina.

Però aquesta flexibilitat, fruit d'aquesta accessibilitat, no representa que tingui total disponibilitat, si no ho requereix tampoc el seu lloc de treball a l'oficina. Que jo pugui consultar el correu electrònic de la feina a les vuit del vespre no vol dir que a les vuit del vespre l'hagi de consultar i, encara menys, respondre!

Aquesta trampa, tot un clàssic del teletreball abans del confinament, ara s'accentua per una altra trampa que el teletreball té aquests dies de major reclusió domèstica: la dispersió horària de la jornada laboral.

El teletreball requereix tenir molt clar un marc horari, més o menys flexible segons les característiques del lloc de treball i els requeriments de l'empresa; i la disciplina en aquest punt és clau per evitar estar permanentment treballant, en jornades (tot sovint improductives) que s'estiren com un xiclet. Aquests dies el risc que això passi és encara major!

La majoria de les persones que aquests dies han saltat al teletreball acaben confessant que fan moltes més hores que a l'oficina; i el problema no és només la disponibilitat, sinó la manca d'altres activitats a fer, pel que part del temps abans destinat a activitats culturals, d'oci o logístiques ara s'inverteix a la feina des de casa; és aleshores quan el teletreball es converteix en una teranyina...

Afortunats els qui, en l'estat d'alarma i el confinament, hem pogut seguir treballant gràcies al teletreball. I si és cert el que es diu, que el teletreball ha vingut per quedar-se, ara només ens cal aprendre, col·lectivament, a aplicar-lo correctament!