dijous, 14 de maig de 2020

L'inici de curs


El curs 2020/21 ha començat aquesta setmana amb l'inici del període de preinscripció, enguany més tardà que mai per raons òbvies.

Acabarem com puguem aquest curs escolar, ja quasi amortitzat, amb un final de segon trimestre accidentat i improvisat, i un tercer trimestre de circumstàncies a distància i en línia.

Com serà el curs vinent? Aquest és un dels grans interrogants que la comunitat educativa inevitablement es planteja, i que exigeix que hi donem respostes.

L'educació també s'ha hagut d'adaptar per força al confinament improvisant sobre la marxa, i seria desitjable que el proper curs la planificació guanyés a la improvisació.

Com a mínim al mes de setembre tothom (administració, professorat, alumnat i famílies) estarà més preparat del que ho estàvem a mitjans de març, quan sobtadament es van tancar els centres educatius i l'educació es va confinar, i aquesta experiència acumulada d'intents fallits i reeixits (assaig i error) ens hauria d'ajudar a resoldre els interrogants que ara ens inquieten.

Em costa molt imaginar-me un inici de curs sense l'alumnat i el professorat als centres escolars. És possible que tinguem l'educació presencial sobrevalorada, com ho està, a nivell laboral, el "presentisme", i és ben cert que aquestes setmanes hem pogut donar un major valor a l'educació a distància i en línia, com n'hem donat també al teletreball, però l'educació, com la vida, requereix compartir físicament espais (en aquest cas d'aprenentatges), experiències i vivències. L'educació en línia, si ha vingut per quedar-se, ha de ser només el complement, no la base.

És evident que tornar a omplir les aules representa un risc per a l'alumnat, el professorat i les famílies, també per al personal d'administració i serveis dels centres educatius, pel que ara més que mai la infraestructura, el continent, esdevé un element vital en la recuperació de l'educació. La manca d'inversió en alguns centres escolars dificultarà la tornada a les aules...

Sembla força clar que per motius sanitaris i de salut, ara sí, les ràtios de les escoles i instituts s'hauran de reduir, i per tant caldrà reforçar i ampliar les plantilles dels equips docents, a banda de gestionar la mobilitat interna dels centres educatius pel que fa a les entrades i sortides, i de l'ús dels espais comuns (passadissos, lavabos, patis...).

L'escola i l'institut com a continent, i sobretot com a contingut amb tot el que ofereixen són un actiu per combatre les desigualtats i la segregació ja que (a priori) igualen el que, fora de l'escola i l'institut, és desigual i genera desigualtats.

L'educació a distància, des de casa i en línia, accentua les desigualtats perquè precisament aquest factor d'igualtat es dilueix i pesen molt més les motxilles i càrregues familiars, socials i comunitàries.

Acabem com puguem aquest curs, i enfoquem l'inici de curs com una oportunitat per millorar la qualitat educativa del nostre sistema; si durant anys repensar l'educació era una assignatura voluntària, ara és obligatòria!

Cap comentari:

Publica un comentari