Ja ho canten Manel, "a vegades ens en sortim!"
El dilluns a l'hora convinguda des de l'Agència Tributària em van trucar i en qüestió de minuts a casa vam tenir presentada la declaració de la Renta.
Reconec que va ser més fàcil del que preveia, i després de dictar-los el número de referència, que més que un número és un codi alfanumèric (Lugo, Kansas, sis, Navarra, Albacete, quatre... ), tot va anar rodat.
És clar que a casa tenim una fiscalitat més aviat simple: casa a mitges, nòmines, família nombrosa i alguna donació solidària. I sí, que fos a tornar va ajudar a que tot plegat fos més plaent que dolorós...
El que presencialment solia ser un tràmit de mitja hora o tres quarts, pel cap baix amb la majoria del temps de tediosa espera, per telèfon van ser encara no deu minuts. De tot plegat, de tot el tràmit, el pitjor va ser la caça i captura del número de referència!
Presentar la declaració de la Renta, fins aquest any, era sinònim de dinar plegats amb la Sira. Que sortia a pagar? Dinar de consolació. Que sortia a tornar? Dinar de celebració! Dilluns vam dinar a casa i la celebració la vam deixar pendent per quan tinguem ànims i ganes de dinar a fora.
No sé si l'any vinent es mantindrà aquest sistema telefònic de presentar la declaració de la Renta. Jo sens dubte ho signo, i que quan em truquin em trobin a taula, a punt de triar els plats del menú!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada