La llet semidesnatada té el mèrit, fins i tot l'heroïcitat, d'haver trencat el binomi entre la gustosa llet sencera i l'aigualida llet desnatada.
Quedar-se a mig camí no sempre es reconeix com un èxit, ans al contrari, com ho demostra la reiteradament fallida tercera via, i molts dels altres grisos que hi ha entre el blanc i el negre. En massa ocasions els qui es queden entre les dues trinxeres tenen, al contrari que la llet semidesnatada, totes les de perdre.
Aquestes setmanes d'estat d'alarma també vivim entre polaritats: salut o economia, confinament o llibertat, presencial o a distància / en línia...
El "desconfinament", precisament, transita entre totes aquestes trinxeres i, no sense risc, explora l'oportunitat de ressituar la nova normalitat en aquest terme mig, com la llet semidesnatada va trobar al seu dia una important quota de mercat.
Moltes coses que fins ara fèiem essencialment de forma presencial, possiblement les recuperarem ara en format semipresencial, després de l'inevitable format telemàtic i a distància. Penso sobretot en l'educació, però també en moltes altres activitats professionals, lúdiques, culturals, de consum, etc.
Quan es va començar a comercialitzar la llet semidesnatada segurament molta gent li augurava poc èxit i futur; ara gran part del nostre futur, també depèn, segurament, de l'èxit d'aquest prefix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada