dilluns, 11 de maig de 2020

Binocles


Hi havia flirtejat, però mai m'hi vaig apassionar del tot, tot i que tenia els elements bàsics per introduir-m'hi fàcilment: uns binocles, la guia Peterson, heretada del meu germà, i els Aiguamolls de l'Empordà a tocar. L'ornitologia, com anys abans els estudis de música, no em va atrapar suficientment i va acabar essent un altre intent frustrat que quelcom quallés en mi. Tampoc van ser-ho l'handbol i l'anglès, i sí el bàsquet!

A vegades me'n lamento, de no haver-ne après més dels ocells, i dels seus cants, del seu plomatge, les seves migracions i els seus costums. I això que els documentals d'animals m'encanten!

L'escoltisme tampoc m'hi va encaminar, tot i trepitjar sovint els Aiguamolls de l'Empordà. Al seu dia potser vaig mostrar més interès per la geografia i els mapes, però ni la geologia ni la botànica tampoc em van atrapar. Sobretot em vaig interessar més per les relacions i la condició humanes, i entre parlar de la fauna i flora que ens envoltava jo preferia, estant d'excursió, de campaments o de ruta, donar voltes i més voltes a la sociologia i antropologia de les nostres relacions. Potser per això anys més tard vaig decidir estudiar i ser educador social...

D'infant i jove a banda de l'esport, tots en general i el bàsquet en particular, també m'interessaven els cotxes. En comptes d'identificar fauna i flora, identificava esportistes i cotxes, aquests darrers fins i tot amb les llums nocturnes: podia distingir sense marge d'error el Fiat Ritmo del Seat Ronda, i reconeixia el motor del Simca 1.200 de la meva mare abans de veure-la aparèixer per la Cort Reial de Girona quan em recollia després de sortir del Conservatori de Música, que aleshores era sota les Voltes d'en Rosés...

En canvi, fins i tot avui, sóc menys àgil en distingir un martinet blanc d'un bernat pescaire... Sí, el bec i el plomatge són la clau!

L'altre dia, remenant entre els llibres de la biblioteca de casa vaig retrobar-me amb la "Guía de Campo de la Aves de España y de Europa", anomenada abreviadament "guia Peterson", però els binocles que fa vint-i-cinc anys feia servir quan era cap, ja no els tinc. Em sembla que no van sobreviure al trasllat de fa dos anys, ja que estaven en força mal estat...

Fa anys que no vaig als Aiguamolls de l'Empordà i el cert és que tinc moltes ganes de tornar-hi quan el "desconfinament" ens permeti sortir del municipi; tinc ganes de badar i veure les aus des dels aguaits, que d'observar les relacions humanes ja en tinc un tip!

Em sembla que començaré a ullar binocles, que la guia Peterson i els Aiguamolls de l'Empordà ja els tinc!

Cap comentari:

Publica un comentari