"Per lluir s'ha de patir", diu el refrany, i és evident que cadascú coneix millor que ningú el seu llindar de dolor i, espero, sap fins a quin punt paga la pena "patir per embellir", ja sigui per uns vertiginosos talons, per una pell bronzejada o per una espessa (i moderna) barba llarga hàbilment tallada.
És clar que "a un bon altar no hi calen floretes", però no tothom gaudeix de bellesa natural, tot i que potser abans hauríem de definir bellesa, i jo potser em decantaria amb el que va dir Confuci: “cada cosa té la seva bellesa, però no tothom pot veure-la"...
En tot cas, abans de fer cap bestiesa com passar pel bisturí, cal tenir present que "cara neta, sempre agrada" i que "una blancor mata mil lletjors". I sobretot, ara que som a finals del mes de les flors, que "bellesa i flors de maig, en un dia me'n vaig!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada