Fase 1

A mi les fases que m'agraden més són les de la lluna, la pruna... Aquests dies la tenim minvant, ara ja al voltant del 20% fent la "C" de decreixent.

Quan és plena i el cel és serè m'agrada que la seva llum, sempre reflectida, entri per una de les claraboies que tenim al teulat de casa, i il·lumini l'escala.

Amb lluna plena, o quasi, també corria de matinada, carrer del Carme avall, i més enllà del tanatori de Girona ja a la carretera de Sant Feliu, m'il·luminava el tros sense enllumenat públic fins al Parc Tecnològic, enfilant ja la tornada per la prolongació del carrer Emili Grahit.

Les fases de la lluna també influeixen, diuen en el tall del cabell, segons si es vol que creixi ràpid o lent, i en molts cultius. La lluna i les seves fases també tenen els seus efectes, diu la cultura popular i potser alguna estadística o estudi d'alguna universitat de nom impronunciable, en els naixements, crims i fins i tot suïcidis, per no parlar del cicle menstrual...

La lluna i les seves fases, són de fet, un element de càlcul del temps, tal com recordaven els westerns que mirava de petit (aleshores en deia "pelis d'indis i vaquers"), quan els indis marcaven tal esdeveniment o altre, el pas del temps, a la tercera o quarta lluna plena o nova...

I per evidència els dilluns (avui!), primer dia de la nostra setmana, dia dedicat al nostre estimat i misteriós satèl·lit. Perquè sempre ens mostra la mateixa cara? Perquè sempre ens amaga la mateixa cara?

Vivim de forma natural en fases, com la de la lluna, no sempre essent-ne conscients, i ara que se'ns imposen fases per raons sanitàries, ens alteren la vida en tots els sentits. Potser part del problema és que la segona fase es digui Fase 1... Potser aquest és el més insignificant dels problemes que tenim: el teletreball, els petons, l'educació, la mascareta, els morts sense vetlla...

Normal que anem perduts, fins i tot desfasats!