dimecres, 6 de maig del 2020

Redescobrir Girona, en el meu cas...


Després de recuperar els infants perduts, els pobles, viles i ciutats han recuperat els adults o, més ben dit, nosaltres hem recuperat els pobles, viles i ciutats, Girona en el meu cas.

Cada dia, especialment a partir de les vuit del vespre, sortim com cargols després de la pluja, abandonant per moments la closca en la que hem estat confinats moltes setmanes, i encara ara.

Sortim al carrer i, tot i que coneixem sobradament la ciutat, Girona en el meu cas, la mirem i admirem amb uns altres ulls, ens hi aboquem amb una altra mirada, també amb una altra actitud, més responsable, més respectuosa, no sé si també més poruga...

L'altre dia vaig tornar a trepitjar Girona, però no per comprar ni fer cap encàrrec, sinó per córrer una estona. Des del barri del Pont Major vaig passar per Pedret, i després em vaig endinsar a la Devesa, per sortir a la zona del Güell, travessar el pont i el barri de Fontajau per tornar pel Trueta i el pont de l'Aurora per arribar de nou a casa.

Durant tot aquest recorregut, ho reconec, em va semblar retrocedir ben bé un segle! La majoria de la gent caminava o passejava, alguns corrien o anaven en bicicleta, i sobretot el millor, el que em va transportar il•lusòriament cent anys enrere, va ser que amb prou feines hi havia trànsit rodat! No descarto que fa cent anys hi hagués més trànsit del que em penso, però em sembla que, en general i tartanes a banda, la gent sobretot es desplaçava a peu, possiblement molt més del que ho fem ara...

Aquests dies els i les gironines redescobrim la ciutat en una mena de reconquesta de barris i indrets fins ara, potser, poc valorats (fins i tot maltractats), com el sector Güell i la Devesa, les hortes de Santa Eugènia, Sant Daniel i la seva vall, Fontajau i Domeny amb es ribes del Ter i fins i tot Pedret i el passeig que, resseguint el Ter riu amunt, desemboca al pont de l’Aurora, a les portes del barri del Pont Major. Fins i tot els carrers de l'eixample gironí, alliberats del dens trànsit rodat, semblen més verds i saludables!

Com l’Espinàs amb tants territoris d’aquí i d’allà, redescobrim a peu la ciutat, Girona en el meu cas, que normalment només mirem de passada, i ho fem amb una mirada àvida de reconèixer-la després de la pacient reclusió, i fins i tot amb l’esperança que ens sorprengui.

I la ciutat ens sorprèn, ens sorprèn perquè ens sorprenen els i les que, com nosaltres, s’hi passegen amb una virginitat recuperada, amb temps d’aturar-se i xerrar, a distància, amb amics, coneguts i saludats, amb temps fins i tot de badar...

La ciutat és la mateixa, nosaltres no; aquest és el secret, aquesta és la clau!
Només així serem capaços de transformar-la per fer-la més amable; només si som capaces i capaços de conservar l’amabilitat d’aquests dies, reconeixerem, d’aquí uns mesos, la ciutat que ara estem redescobrint i gaudint.

En cas contrari haurà estat només un somni passatger, ni tan sols d'una nit d'estiu, i tornarem a deixar-nos vèncer pels vehicles, a deixar-nos vèncer altra vegada per la pitjor cara de nosaltres mateixos...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada