"No s'ix ensenyat del ventre d'una mare", diu encertadament el refrany, i si per educar un infant cal tota la tribu, és indiscutible que l'escola, i els i les mestres, també en formen part, per més que insistim que "ensenya més la necessitat que la universitat"...
"Cada mestre té el seu llibre" i aquests dies s'ha fet molt evident, obligats a improvisar sobre la marxa, fent de la necessitat virtut.
La fam dels mestres d'escola no és, afortunadament avui, com la del refrany d'antany, sinó que avui, a banda d'atabalats (i aquests dies al centre de la polèmica per la reobertura de les escoles a partir de l'u de juny), tenen fam i ganes d'acabar el curs i, com les famílies i l'alumnat, saber com faran el curs vinent.
Per a elles i ells, com per a tothom, "el millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència". Potser val més que, aquest sí, ens l'apliquem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada