El vídeo de la setmana: el primer apòstol

Imaginem-nos avui què hauria passat amb la figura de Jesucrist si ningú l'hagués seguit i acompanyat en el seu periple, si al llarg de la seva vida i fent les mateixes obres cap apòstol l'hagués conegut o, en cas de fer-ho, no s'haguessin sentit cridats a seguir-lo.

Imaginem-nos avui com seria el seu camí a la creu sense devots i fervents seguidors del seu missatge, imaginem-nos-el caminant sol, anònim, com un excèntric més, un boig, un fanàtic o simplement un home que ha passat pel món sense més, sense deixar petjada...

Jesús, com tot líder, va necessitar un primer seguidor, algú que per primer cop cregués en el seu missatge, algú que per primer cop no només cregués en el seu missatge, sinó que, com ell, el propagués.

Jesús, com tot líder, va ser-ho, va poder-ho ser, més enllà per l'encert del seu missatge, gràcies a al seu primer seguidor, doncs és aquest un element clau en tot lideratge!

Ja ho diu la cançó, "follow the leader", però, qui està disposat arriscar-se i fer el primer pas?



Bon divendres, sigui Sant o no!

Mourinho, heroi o fanfarró?

"José Mourinho projecta uns valors futbolístics: defensa agressiva (que no violenta, tot i que el límit a vegades és invisible), joc directe, joc de contraatac, insistència...
També projecta uns valors humans: sobreprotecció del grup, fer-se respectar (no deixar-se trepitjar, en altres paraules), pressionar el rival, desafiar el rival, les individualitats per sobre el col·lectiu...
Mourinho té una manera de perdre, i una manera de guanyar..."

Aquestes paraules, entre moltes altres, em servien al setembre de 2011 per contraposar els estils de lideratge de José Mourinho i Pep Guardiola. Aquests dies alguns dels valors que li atribuïa els ha esmicolat! Per exemple ja no sobreprotegeix ni al grup (la seva plantilla en el seu conjunt) ni a les seves individualitats.

Però més enllà d'aquest fet, que ha estat la remor de fons a vestidor blanc al llarg de tota la temporada Mou està demostrant aquests dies que ell és fidel a la seva manera de guanyar, i de perdre!

Serveixin d'exemple les dues perles que dies enrere José Mourinho va deixar anar.

La primera, sobre el seu èxit com a entrenador blanc: "Dieciocho entrenadores y cinco semifinales de Champions, el malo de Mourinho, tres años tres semifinales en Champions (...) y la Liga de los 101 puntos es mía". Hi hauria molt a matisar aquí, però no, avui no! Millor a final de temporada!

La segona, una frase que ha fet mal, sobretot molt de mal, als seguidors del Real Madrid: "El Barça es el mejor equipo de los últimos 20 ó 30 años". Roncero encara no s'ha recuperat!

Quan va aterrar al Real Madrid tothom deia de Mourinho que per allà on passava deixava un pòsit de respecte i admiració professional i personal entre la majoria de jugadors que havia entrenat. Al Real Madrid avui per avui més aviat sembla que el pòsit que deixarà no serà precisament d'admiració personal... Mou és dels que mor (marxa) matant!

Però amb aquest "tots" contra Mou el què ha aconseguit és la unió del vestidor, sembla que les fronteres entre els clans (portuguesos, espanyols...) s'han diluït aquests dies i, qui sap, és aquesta potser la millor manera que té Mourinho de marxar: deixant el vestidor unit, encara que sigui contra ell!

On va, triomfa? Més aviat al Real Madrid l'ha liat molt i ha triomfat poc! 

Heroi o fanfarró? Segurament ambdues coses, a parts iguals!

#Guardiola vs #Mourinho: 2 estils de lideratge, un mateix objectiu

Josep Guardiola projecta uns valors futbolístics: possessió de la pilota, defensar atacant, joc de toc, joc a l'espai, intercanvis de posició...
També projecta valors humans: compromís amb el grup, esforç, respecte al rival, el bé col·lectiu per sobre de les individualitats, la humilitat...
Guardiola té una manera de perdre, i una manera de guanyar...

José Mourinho projecta uns valors futbolístics: defensa agressiva (que no violenta, tot i que el límit a vegades és invisible), joc directe, joc de contraatac, insistència...
També projecta uns valors humans: sobreprotecció del grup, fer-se respectar (no deixar-se trepitjar, en altres paraules), pressionar el rival, desafiar el rival, les individualitats per sobre el col·lectiu...
Mourinho té una manera de perdre, i una manera de guanyar...

I amb aquests valors, tot i ser diferents, un i altre són altament competitius: volen guanyar sempre i guanyar-ho tot! És evident que els seus estils de lideratge i gestió del grup i de les circumstàncies, esportives i extraesportives, dels seus equips són radicalment diferents!

Un i altre estan a les antípodes com a model d'entrenador, com si de la representació de dos pols oposats es tractés. Aquesta circumstància influeix d'una manera molt potent en els respectius clubs, en la rivalitat entre els dos clubs. Més avesats, històicament, a males relacions i tensions entre directives, ara les tensions entre Barça i Real Madrid es produeixen a les sales de premsa, a les banquetes i s'han anat contaminant també dins el terreny de joc...

De fet els entrenadors i els estils de joc del Barça i del Madrid projecten també la imatge corporativa dels clubs, projecten i representen també els valors dels dos clubs, els valors del Barça i els valors del Real Madrid.

Diuen que un bon lider és el que sap adaptar el seu estil de lideratge a les necessitats i característiques del grup humà que lidera. D'estils de lideratge n'hi ha molts i la qüestió és saber trobar un estil propi i adaptar aquest a les necessitats de l'equip de treball per orientar-lo de la millora manera, la més òptima i eficient, a assolir els seus objectius.

Guardiola i Mourinho tenen estils de lideratge diferents, i amb el seu estil ambdós han assolit els seus objectius, en forma de reconeixement professional i, naturalment, de títols... Enguany, però, sembla que més que mai es produiex un duel entre tots dos; no teniu la percepció que al final de temporada hi haurà un vencedor i un vençut?

Mourinho darrerament ha portat fins al límit el seu estil de lideratge; m'agradaria pensar que ho fa més pensant en les necessitats del seu equip de treball que no pas per foragitar, estèrilment, els seus fantasmes i frustacions... Si és per la primera causa, és un bon líder, si és per la segona, ja no li queden massa papers més per perdre!

Guardiola i Mourinho, Mourinho i Guardiola... temps era temps!