dilluns, 6 d’abril de 2020

Setmana Santa sense bunyols?


La cita era aquest dissabte, com mana la (nostra) tradició, la vigília de Diumenge de Rams. I la cita, com tantes altres, per no dir totes, ja fa setmanes que va saltar pels aires!

La meva mare la setmana passada ho hauria disposat tot: els ous, el greix, el llevat de París, el llevat de pa, la matafaluga, les llimones, els quatre quilos de farina...

El primer en entrar en acció, al matí, seria el meu germà, que a força de braços i traça pastaria la massa per fer-ne dos pans, que llevarien durant hores, sempre després que la meva mare els marqués amb una creu i la corresponent jaculatòria que va aprendre de la seva mare (la meva àvia) com tantes altres coses:
"Déu m'ha donat per néixer,
Déu em doni per créixer.
Déu m'ha donat per granar
Déu em doni per llevar.
"

Al capdavall fer brunyols (amb erra!) només és el pretext, una dolça excusa per compartir, amb els dits untats d’oli i de sucre, el plaer de trobar-nos en família.

A vegades tinc la impressió que més enllà de la meva mare, i del seu germà (el meu oncle) hi haurà un inevitable abisme...

El dinar ens aplegaria en família al voltant de la taula, mirant sempre de reüll els pans, tot fent sobretaula esperant el moment d'arromangar-nos les mànigues, posar-nos el davantal i començar la producció en cadena.

El millor de fer brunyols és tastar-los acabats de fer, ben ensucrats i deixats refredar una estona en un plat apart, mentre la producció omple fins a dalt pots de totes les cases, i de totes les mides!

Enguany els de la meva àvia no els farem, de brunyols, i dels altres no sé si en farem; aquests dies el llevat i la farina escassegen arreu, i de fer-los no seran com els tradicionals de casa... Però què hi farem, enguany tampoc s'ha beneit la palma o el llorer, i a casa tampoc han arribat els tortells dels padrins, que confinats altra feina tenen!

El que sí vam fer ahir va ser menjar brunyols, però no els d'enguany, sinó els de l'any passat; sempre en desem al congelador per menjar a destemps, quan són tant o més bons que quan els tastem!

Aquests dies prescindim per força de moltes coses, d'entrada resignadament, i després com un aprenentatge, entrenant la nostra flexibilitat i adaptabilitat a la incertesa, la nostra tolerància a renunciar a coses que, setmanes enrere, ens semblarien impensables, per supèrflues o banals que puguin semblar, com fer brunyols per Setmana Santa...

Cap comentari:

Publica un comentari