Minuts Musicals de pel·lícula amb el vals amb "La Valse d'Amélie"

Aquests són els darrers minuts musicals de pel·lícula d'aquest 2017 i els tanquem amb un àngel, o quelcom semblant: Amélie!

Personatge curiós d'una pel·lícula icònica inicialment petita però que va acabar esdevenint un referent estètic i de relat. La pel·lícula no només atrapa per com Amélie intercedeix en la vida dels altres protagonistes sense que se n'adonin, també per la seva música, una banda sonora extraordinària composada pel músic francés Yann Tiersen (compositor de la també celebrada pel·lícula "Good Bye, Lenin!").

D'entre la banda sonora de "Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain", dirigida per Jean-Pierre Jeunet, autor també de la deliciosa i terrorífica "Delicatessen" i la fantàstica "La ciutat dels nens perduts", en destaca "La Valse d'Amélie", tant en versió d'orquestra com en versió piano, unes notes que, si heu vist la pel·lícula, ben segur us hi transportaran!

Acabem l'any amb la màgia d'Amélie, amb la seva aparent fragilitat i innocència i la certesa que, com ella, al final sempre hem d'acabar prenent decisions...





I la setmana vinent, els darrers minuts musicals de pel·lícula?...
No, la setmana vinent, l'any vinent, seran diferents els minuts musicals!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "La Llorona"

Sovintejo poc el cinema, darrerament, i no són poques les pel·lícules, algunes grans, que hauré d'esperar a veure a la televisió; no és el cas de "Coco"!

La pel·lícula és una delícia visualment i musicalment i ens apropa al món dels morts (difunts o absents, si voleu) d'una manera molt humana (vull dir que no és una peli de zombies...).

"Coco" ens mostra on van els nostres absents, on van mentre romanen vius en el record dels qui els hem sobreviscut, i ens relata què els passa, què ens passarà, quan cauen en el més absolut oblit. Hi ha mort després de la vida que hi ha després de la mort?

La mort no és l'única protagonista de la pel·lícula, també ho és la música! I la música hi és present també, naturalment, en forma de cançons i una de les que més m'agraden és la popular "La Llorona".

Possiblement els més veterans l'haureu escoltat cantada per Chavela Vargas; jo en canvi la tinc (a l'Spotify) cantada per DePedro (Jairo Zavala) però la versió de la pel·lícula és de Angélica Vale i Marco Antonio Solís.

Sovintejo poc el cinema darrerament, per això és una gran satisfacció sortir del cinema havent compartit amb la família un relat, unes vides, moltes morts i cançons com "La Llorona"...






I la setmana vinent, els darrers minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb Star Wars

Sincerament jo ja m'he perdut! No només ja no sé ordenar la saga, tampoc sé en quin moment en vaig perdre el fil!

Això que la primera sigui la quarta i que una de les pel·lícules sigui com un apèndix no ajuda, no ens ajuda als qui les pel·lícules ens agraden, però no fins al punt de fer cua per les estrenes i anar-hi disfressat!

Perduts o no és innegable que la saga és longeva (quaranta anys des de la primera, vull dir la quarta...) i que l'edat no li resta èxit ni de públic ni, sembla, de crítica, i per si no fos poc a més té, més enllà dels seus mítics personatges i infinites possibilitats de marxandatge, una banda sonora extraordinària obra del llegendari John Williams!

Diuen els qui l'interpreten que a més els encanta tocar-la! Doncs res, torna-la a tocar John!






I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "L'amor té dues cares"

Quan, de petit, tornava a casa amb l'autobús interurbà i mirava per la finestra encantat, allò de "mirant al no res, pensant en tot" no sonava cap solo de guitarra que acompanyés els meus pensaments; tampoc sentia cap cançó èpica quan de jove pujava a la Pica d'Estats ni cap de romàntica quan ens vam fer el nostre primer petó...

Ja poden ser de pel·lícula, les nostres vides, fins i tot poden tenir (i de fet tenen) banda sonora, que més enllà d'escoltar-la dins el cap o com a molt nosaltres mateixos amb auriculars no sona com a les pel·lícules. D'això en parla la "solterona" professora de literatura que interpreta Barbara Streisand a la pel·lícula "L'amor té dues cares" en una entretinguda dissertació sobre l'amor.

Sobre l'amor i les relacions de parella tracta la pel·lícula, amb un cast professor de matemàtiques interpretat per Jeff Brigdes, una mare narcisista i egoista interpretada per una brillant Lauren Bacall, una atractiva tot i que infeliçment casada germana interpretada per Mimi Rogers i un ben plantat i ben intencionat, tot i que un xic innocent cunyat interpretat per Pierce Brosnan...

La pel·lícula explora les possibilitats d'un amor cast, més intel·lectual que físic, fins i tot d'un matrimoni no contaminat pel sexe, la veritable perdició de les relacions amoroses segons el cast matemàtic...

Però al final, ja ho podeu intuir, sonen els violins i Puccini es fa present a la "vida real" dels personatges i no és a l'alba sinó al vespre quan, finalment, l'amor en la seva plenitud venç en forma d'apassionat petó final!






I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts musicals de pel·lícula amb "Dirty Work"

Aquest cap de setmana s'ha estrenat la pel·lícula "Wonder", basada en el llibre homònim, tot un fenomen literari (i editorial) que també va captivar les meves filles grans, com possiblement passarà amb la pel·lícula.

Aquesta estrena m'ha fet pensar en "Mask" (estrenada aquí amb el títol de "Máscara" i que no s'ha de confondre amb "La máscara" de Jim Carrey!), una pel·lícula de mitjans dels vuitanta del segle passat que relata, amb dosis de ficció, la vida de Roy Lee "Rocky" Dennis.

Si l'infant protagonista de Wonder, August (Auggie) Pullman, té la síndrome de Treacher Collins el jove adolescent de "Mask" té displàsia craneodiafisaria, malalties i afectacions diferents però que comporten, ambdues, una greu deformació a la cara amb tot el que això suposa de dificultats d'acceptació d'un mateix, i d'acceptació per part dels altres!

Una altra referència cinematogràfica podria ser "L'home elefant", en la que el protagonista és un home adult que pateix la síndrome de Proteus...

Però quedem-nos amb "Mask", pel·lícula en la que brilla especialment Cher en el paper de mare lluitadora que, com la mare que interpreta Julia Roberts a "Wonder" volen que més enllà del rostre els seus fills tinguin una vida normal.

Ambientada a finals dels anys setanta "Mask" té en la seva banda sonora sobretot cançons de Bruce Springsteen, músic de capçalera del veritable Roy Lee "Rocky" Dennis (1961-1978), Little Richard, Lynyrd Skynyrd o els menys coneguts (per nosaltres, no per la cultura nord americana) Steely Dan, dels que entre d'altres sona la cançó "Dirty Work".

Sí, molta feina bruta han de fer aquestes mares per intentar donar una pàtina de normalitat a l'extraordinària vida dels seus fills...









I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Te doy mis ojos"

Ahir la Comissió d'Igualtat del grup d'entitats Plataforma Educativa, de la que per cert en formo part, va repartir llaços liles per tal que les persones treballadores de tots els serveis ens el posem aquests dies en motiu del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones; no sé si em va sorprendre més que un company de feina no el volgués lluir o que una companya no conegués l'existència d'aquest dia!

Ahir al vespre la meva filla mitjana es va presentar a casa amb una pancarta del sindicat d'estudiants que versa, clama als quatre vents, que volen ser lliures, no valentes!
Quina llàstima que aquesta hagi de ser, també pels joves d'avui, la seva lluita.

Com els meus companys de feina tampoc jo voldria haver de lluir el llaç ni recordar la importància de recordar, més que aquest dia, les dones víctimes de la violència masclista, una violència viscuda portes endins però que ens interpel·la portes enfora, a totes i tots!

Als meus apreciats companys de feina els hi donaria els meus ulls, o encara millor, els de la Pilar, personatge que interpreta Laia Marull a "Te doy mis ojos", o encara pitjor, els de la darrera víctima de la violència masclista...








I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de cinema amb ET

Aquests dies estic mirant "Strangers Things"; sí, em refereixo a la producció nord americana que distribueix Netflix, no al serial polític que vivim a casa nostra, en el que també passen coses realment estranyes...

El cas és que la sèrie, ambientada a principis dels anys vuitanta del segle passat, inevitablement ens transporta, als qui els vam viure (en el meu cas en plena infància) a pel·lícules com ET: infants, aventures, bicicletes i, sobretot, extraterrestres i fenòmens estranys.

A casa la meva mare durant molts anys teníem una figureta petita de l'ET que, oh màgia, se li encenia el dit, prova irrefutable de l'impacte que a nosaltres, com a tants altres infants de la nostra generació, ens va provocar aquella pel·lícula...

Sí, de petit jo també somiava (despert) que la meva bicicleta i jo volàvem...






I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Sospitosos habituals"

És possible que per alguns de vosaltres Johnny Deep sigui "Pirates del Caribe" i Leonardo DiCaprio "Titanic"; en part també per mi, però ells són i seran sempre ¿A quién ama Gilbert Grape?. De la mateixa manera Julia Roberts per la Sira serà sempre "Pretty Woman" i per mi Kevin Costner serà "Ballant amb llops" com Ryan Gosling serà "Drive".

Kevin Spacey a mi em va captivar, cinematogràficament eh!, pel seu paper d'esguerrat a "Sospitosos habituals", paper que li va servir per guanyar un dels dos premis Oscar que té, en aquest cas com a millor actor de repartiment.

Brilla especialment en aquesta pel·lícula, com va fer-ho també en tantes altres, però ara sembla que la seva estrella s'apaga per causa de les acusacions d'assetjament sexual a joves actors, acusacions que s'han acumulat i que no només han provocat la cancel·lació de la sèrie que estava protagonitzant, "House of Cards", també la seva desaparició del metratge de la pel·lícula que havia gravat recentment, "Todo el dinero del mundo".

"Sospitosos habituals" és d'aquelles pel·lícules que no em costa tornar a veure, per més que en sàpiga el final, un entretingut trencaclosques del que en gaudeixo totes les peces i, naturalment, també quan es completa inesperadament amb la darrera...

Paradoxalment la realitat l'ha retornat a la ficció dels sospitosos habituals, i fa encara més inquietant la darrera frase de la pel·lícula: el millor truc fet pel diable va ser convèncer al món que no existia...



Atenció, "spoiler", els darrers 3 minuts de la pel·lícula... M'encanten!





I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Matar un rossinyol"

Feia anys, massa anys, que tenia un assumpte pendent: veure la pel·lícula "Matar un Rossinyol"; mesos enrere vaig saldar aquest deute que tenia amb mi mateix, un menys dels molts que em queden...

El llibre de Harper Lee conté un munt de frases sobre la vida i la justícia que avui, penso, paga la pena recuperar:

"Un pot condemnar els seus enemics, però és més prudent conèixer-los"

"Per una vegada, si vostè no comparteix el meu punt de vista poca cosa podrà fer per imposar el seu."

"Un no comprèn de veritat una persona fins que no considera les coses des del seu punt de vista..."

"No sóc un idealista que cregui fermament en la integritat dels nostres tribunals ni del sistema de jurat; això no és per a mi una cosa ideal, és una realitat vivent i operant. Senyors, un tribunal no és millor que cada un de vosaltres, els que estan asseguts davant meu en aquest Jurat. La rectitud d'un tribunal arriba únicament fins on arriba la rectitud del seu Jurat, i la rectitud d'un Jurat arriba només fins on arriba la dels homes que el componen."

"És possible que sentis coses lletges a l'escola: però fes una cosa per mi, si vols: aixeca el cap i no aixequis els punys. Sigui el que sigui el que et diguin, no permetis que et facin perdre els nervis."

I posats a recuperar, fem-ho també amb la música que Elmer Bernstein va composar per a la pel·lícula protagonitzada per Gregory Peck; per cert, Elmer Bernstein, que abans ja havia composat les bandes sonores de pel·lícules com "Els deu Manaments" o "Els set magnífics", també va composar la banda sonora de "La gran evasió", "Els caça fantasmes", "L'edat de la innocència" o "Legítima defensa".

Abans d'ahir, veient l'empresonament d'una part del cessat govern de Catalunya, instintivament vaig pensar-hi: seria com matar un rossinyol, em deia una veu interior...





I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Independence Day"

Les cròniques d'avui i els llibres d'història de demà expliquen i explicaran que ahir, divendres 27 d'octubre de 2017 és el dia de la independència, una data marcada al calendari, veurem si en vermell festiu o no. Serà el 27 d'octubre per Catalunya el que és i representa el 4 de juliol pels Estats Units?

Instintivament he recorregut a la banda sonora d'aquesta pel·lícula, "Independence Day", per il·lustrar aquests minuts musicals de pel·lícula, sense oblidar que més enllà del títol, "el dia de la independència", no se'ns escapa que aquesta pel·lícula és dels gèneres de ciència-ficció, fantàstic i, atenció que no sigui una premonició, catàstrofes!





I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "You Light Up My Life"

Avui fa vint anys que té vint anys i a banda de força encara es sent capaç de cantar si un altre canta! Avui ella, la que per sort sé on és i sé on para, en fa 40!

Són moltes les cançons de la seva vida, també moltes les de la vida que, de moment, ha compartit amb mi; quasi podria dedicar tots els minuts musicals d'un any a les cançons de la seva vida, doncs són moltes les cançons que caben dins de 40 anys de vida!

D'entre les cançons de la seva vida de moment, diria, no hi ha "You Light Up My Life", cançó principal d'una pel·lícula que, més enllà d'aquesta cançó, guanyadora d'un Oscar a la millor cançó original, no va passar a la història del cinema.

La cançó sí va passar a la història de la música, un èxit de fa 40 anys que va llençar la carrera musical de la cantant nord americana Debby Boone, essent el seu primer i més gran èxit!

La cançó no només l'he seleccionat per ser del mateix any que ella, de fa 40 anys, sinó sobretot perquè ella, la Sira, com diu la cançó, il·lumina la meva vida!





I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Sail Away, Tiny Sparrow"

Ahir, divendres 13 d'octubre, Girona es va despertar amb una espessa boira, molt de tardor, que al llarg del matí va escampar...

No ha escampat la que encara emboira els meus records, concretament el record de les sessions de cinema de terror que es feien als antics cinemes Catalunya de Girona, ubicats a l'eixample gironí, i de les que no recordo ni les edicions ni els anys en que es van fer, si és que se'n va fer més d'una... És tan espessa la boira que fins i tot a vegades dubto que realment es fessin, tot i que recordo haver-hi assistit!

Segurament entre els títols deuria haver-hi "Viernes 13", tota una referència del gènere que juntament amb "Pesadilla en Elm Street" copaven les nostres pors nocturnes... Tot i que la pel·lícula que més por m'ha injectat al cos va ser "El resplandor"!

Algunes pors deuen perdurar encara, sobretot en nits boiroses com la d'abans d'ahir...

La música és clau en aquestes pel·lícules i entre la banda sonora de la pel·lícula, obra del compositor Harry Manfredini, hi ha "Sail Away, Tiny Sparrow" interpretada per Angela Rotella, l'única cançó cantada, l'única gens teneborsa... 

Malauradament no és a l'Spotify...





I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Free Fallin'" de Tom Petty

Diria que el cotxe, mans al volant, és el segon lloc on més es canta després de la dutxa! No, no he trobat cap estudi de cap universitat remota que verifiqui la meva sospita, només em baso amb l'experiència, l'experiència personal!

Qui no ha cantat a pulmó mentre condueix? La imatge l'hem vist en anuncis de televisió i sí, també en el cinema! I una de les mítiques escenes del cinema d'un conductor cantant és la del representant de jugadors interpretat per Tom Cruise a la pel·lícula Jerry Maguire.

Maguire conduex per una d'aquelles carreteres eternes nord americanes i cerca en el dial una cançó per cantar que s'ajusti al seu estat d'ànim; de fons sonen els Rolling Stones (Bitch) però no, tot i que ho intenta no s'enganxa a la lletra; mou el dial i sona “Angel Of The Morning” cantada per Juice Newton, però tampoc, com tampoc qualla "She" cantada per Gram Parsons...

Fins que, no a la tercera sinó a la quarta, apareix la llegendària "Free Fallin'" del llegendari rocker Tom Petty! I aquí sí, sobre les notes i els acords d'aquesta extraordinària cançó Jerry Maguire (Tom Cruise) allibera tota l'emoció fins llavors continguda!

"Free Fallin" és una de els grans cançons del músic Tom Petty, mort recentment, un dels grans referents de la música nord americana contemporània. I aquesta escena és tan sols una de les diverses que vinculen el músic amb el cinema.

Més enllà de la seva música la incursió de Tom Petty al món del cinema també el vam veure a El missatger del futur (1997), la poc reeixida pel·lícula que Kevin Costner va dirigir i protagonitzar i en la que Petty hi tenia un paper secundari...

No descarto, més aviat que tard, conduir al llarg d'una llarga llarga recta d'una carretera cantant desenfrenadament "Free Fallin'" al més pur estil Jerry Maguire; llàstima que ho tinc tot menys, de moment, una recta prou llarga!








I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Chile, la alegría ya viene"

Mai com fins ara el "SI" havia estat tant reclamat a Catalunya, possiblement tant com l'any 1988 el "NO" va ser reclamat, i cantat, a Chile!

No va ser un 1 d'octubre sinó un 5 d'octubre del 1988 la data que el dictador xilè Augusto Pinochet va escollir per a celebrar un referèndum per seguir al poder uns quants anys més, quan ja en duia molts, massa des del cop d'estat que va perpetrar contra el govern de Salvador Allende.

Plantejat el plebiscit el "NO" va esdevenir, llavors, un crit de llibertat i democràcia! I "NO" és la pel·lícula del director xilè Pablo Larraín, protagonitzada per Gael García Bernal, que narra l'estratègia publicitària que va permetre derrotar el dictador. La pel·lícula, per cert, va ser nominada als Oscars dins la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.

Un dels himnes d'aquell referèndum va ser la cançó "Chile, la alegría ya viene"! Aquí l'alegria té inevitablement un regust més agredolç...





I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula: As Brumas Do Futuro

L'autoproclamada revolució dels somriures arran de les detencions policials de membres del govern de la Generalitat ha pres de la portuguesa dels clavells la flor per esdevenir símbol, com va ser-ho inequívocament en aquella evocada revolució.

"Capitanes de abril" és una pel·lícula portuguesa que relata i dramatitza aquells fets i entre la seva banda sonora conté aquesta bonica cançó, "As Brumas Do Futuro" d'un dels grups portuguesos més internacionals: Madredeus.

A casa nostra aquests dies també tenim, clavells a banda, les nostres particulars boires del futur; esperem que més aviat que tard escampin...





I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Sway"

El 17 de setembre de 1999 no vaig anar a veure la pel·lícula "American Pie", estrenada a casa nostra ara fa divuit anys. No eren aquells dies de cine, però sí de pel·lícula: tot just acabava de néixer la nostra primera filla!

Ara la criatura ja té l'edat, si fa o no fa, dels i les joves protagonistes de la pel·lícula, joves que abans d'abandonar l'etapa de l'institut, graduar-se i anar cap a la universitat també volen abandonar, de fet perdre, la virginitat! La pel·lícula va ser un èxit i va esdevenir la primera d'una llarga (i segurament innecessària) saga...

La pel·lícula és d'aquell subgènere tan nord-americà que combina joves, sexe i rock'n'roll, tot tenyit de comèdia (també hi ha les tenyides de terror o d'esports...), una pel·lícula de riure "tonto"... Reconec, per desconcert de la meva dona, que són pel·lícules capaces d'enganxar-me al sofà!

En el supòsit que la meva dona veiés la pel·lícula (diria no resistiria ni vint minuts...) segurament el que més li agradaria seria la cançó d'avui, i és que no tot està perdut en aquestes pel·lícules, a vegades hi trobes agradables sorpreses com la cançó "Sway" de la cantant nova zelandesa Bic Runga.

Fins i tot a la criatura de 18 anys, que segurament com jo riuria de valent amb la pel·lícula, també li agradaria la cançoneta, la més coneguda, de Bic Runga...





I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Jurassic Park"

"Estiu 1993" és la pel·lícula del moment, no només per la bona acollida de la crítica, potser més que del públic, sobretot aquests dies per la seva designació per representar el cinema espanyol als Premis Oscar de Hollywood.

"Estiu 1993" ens transporta, els qui l'hem viscut, a rememorar què fèiem i què ens va passar aquell estiu, és quelcom inevitable quan ens posen una data o efemèride davant els nassos... Però no, tranquils que no us explicaré el meu estiu 1993, doncs en certa manera ja ho he fet...

 El que ara em ve de gust és recordar una banda sonora d'una de les grans pel·lícules d'aquell any 1993, "Jurassic Park", una pel·lícula estrenada precisament a finals de setembre, just després de finar l'estiu de 1993... La pel·lícula és de Steven Spielberg i la fantàstica banda sonora obra del prolífic compositor John Williams.

Mentre esperem que la carrera dels Oscars d'"Estiu 1993" sigui llarga... benvinguts a "Jurassic Park"!






I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Please, Please, Please, Let Me Get What I Want"

Shaun Fields és un preadolescent, orfe de pare, que deambula un xic perdut per la vida i que troba en una colla de "skinheads" un nord, com la mateixa vida, farcit de conflictes i contradiccions, però nord al cap i a la fi...

Així és la vida i així la relata "This is England", pel·lícula que ens acompanya en la recerca del seu jo d'aquest noi potencialment inadaptat i marginat que quasi sense voler-ho troba en la identitat "skinhead" el camí per trobar la pròpia.

Al final de la pel·lícula la cançó de The Smiths "Please, Please, Please, Let Me Get What I Want", versionada per Clayhill, serveix de crit i epíleg alhora: si us plau, deixeu-me ser qui jo vulgui!

A vegades amb uns texans, una camisa de quadres, uns elàstics i unes Dr. Martens n'hi ha prou...





I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula? 
No, la setmana vinent no! Els minuts musicals de pel·lícula tornaran el proper dissabte 9 de setembre!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Try A Little Tenderness"

Són moltes les pel·lícules que hem vist dues o més vegades, però són només dues les pel·lícules que recordo haver anat a veure dues vegades al cinema durant el període d'exhibició, quasi consecutivament! Una d'elles és "The Commitments", pel·lícula dirigida per Alan Parker que narra la història d'un grup de joves irlandesos a l'atur que munten un grup de música soul.

La pel·lícula, estrenada al principis dels anys noranta, em va enganxar en plena adolescència i descobriment de la música i diria que va ser per això, tot i que aleshores no en fos massa conscient, que em va agradar tant, com Quadrophenia (naturalment vista en VHS) o la pel·lícula sobre The Doors d'Oliver Stone...

The Commitments va servir per descobrir el talent vocal de l'actor i cantant Andrew Strong, però música a banda la pel·lícula també em va enganxar per les desventures dels seus protagonistes...

La banda sonora té grans cançons de la música soul i entre elles destaca una gran interpretació de "Try A Little Tenderness", cançó popularitzada a mitjans dels anys seixanta pel mític Otis Redding i que Andrew Strong interpreta de forma magistral!


The Commitments - Try a Little Tenderness from Dirty Hands on Vimeo.




I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Bullitt"

Avui el vídeo més vist a YouTube, com vaig comentar ahir, és "See You Again", una cançó que Wiz Khalifa i Charlie Puth van fer en record i homenatge al desaparegut Paul Walker, conegut per la seva participació a la saga "Fast and Furious".

Són molts els actors que en determinades pel·lícules podem situar al davant d'un volant: Robert de Niro a Taxi Driver, Morgan Freeman a Passejant Miss Daisy, Kevin Costner a Un món perfecte, Ryan Gosling a Drive i, naturalment, tots els que han interpretat James Bond!

Però la iconografia cinematogràfica ha creat una imatge quasi indivisible entre el cotxe i l'actor amb Steve McQueen i el Ford Mustang GT-390 verd a la pel·lícula "Bullitt", fins al punt que el cotxe protagonista de la pel·lícula "Cars" pren el cognom de l'actor, Llamp McQueen, en un merescut homenatge. Per cert, el tercer lliurament d'aquesta saga (?), la pel·lícula "Cars 3", es va estrenar ahir!

Steve McQueen abans del Ford Mustang ja havia conduit, a la gran pantalla, un Porsche 911S a "Le Mans", però resulta inolvidable la imatge de l'actor al volant del clàssic Mustang; la marca americana fins i tot va reforçar aquesta imatge resuscitant Steve McQueen per l'anunci de l'esportiu Ford Puma!

Nosaltres, però, com sempre ens quedem amb l'original, amb l'Steve McQuenn original, el Ford Mustang original i la música original del músic i compositor argentí Lalo Schifrin, autor de la banda sonora de la pel·lícula "Bullitt"!





I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!