Al llarg de la història de la música ens trobem amb cançons que, tot i no tenir res a veure entre elles, comparteixen exactament el mateix títol. No són versions, sinó creacions independents nascudes en moments i circumstàncies diferents que conviuen sota una mateixa etiqueta.
Amb la secció "Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol" en compartiré algunes, com avui, amb "Alive".
Accidents. Cada dia se'n produeixen, inevitablement. Vivim pensant que sempre passaran als altres, fins que un dia ens toquen de prop. Un descuit, una distracció o una errada poden desencadenar conseqüències molt diferents, perquè no només compta què ha passat, sinó també aquella infinitat de circumstàncies que no podem controlar.
Quan un accident ens colpeja de prop, només desitgem una cosa: que qui l'ha patit se'n surti. I quan, malgrat tot, les conseqüències no són tan greus com haurien pogut ser, és inevitable pensar que, de vegades, la vida ens concedeix una segona oportunitat.
Quan passa una cosa així, hi ha una paraula anglesa que pren un significat especial: "alive", viu. Perquè, de vegades, després de l'ensurt, no hi ha res més important que poder dir, simplement, que som vius. I és precisament aquest el títol de dues cançons ben diferents.
La de Pearl Jam, publicada el 1991, és una de les cançons més emblemàtiques del grunge. Tot i partir d'una història familiar dura i traumàtica, la seva tornada ("I'm still alive", "Encara sóc viu") acaba convertint-se en una afirmació poderosa: malgrat tot el que ens passa, encara som vius.
La de Sia, del 2015, és una cançó de pop intens i emotiu que parla de resistir, superar les dificultats i continuar endavant. També aquí el fet d'estar vius es converteix en una victòria, en una manera de recordar-nos que, fins i tot després dels moments més difícils, sempre podem trobar forces per seguir endavant.
Dues "Alive" que, des d'estils musicals diferents, ens recorden que hi ha moments en què una sola paraula ho diu tot. I que, després d'un bon ensurt, poder dir "encara sóc viu" és, sens dubte, el millor dels finals.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada