Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paraula de fabra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paraula de fabra. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de desembre del 2018

Paraula de Fabra: innocent


Ho confesso, perdoneu-me, sóc culpable! Sóc culpable d'ésser innocent!

Culpable d'ésser innocent no de la primera definició (exempt de culpa) sinó de la segona (fàcil d'enganyar):

[s. XIV; del ll. innocens, -ntis, íd.]

1 1 adj Que no fa mal.

2 adj Exempt de culpa.

3 m i f Condemnar un innocent.

4 adj De persona innocent. Vessar sang innocent.

5 els Innocents CRIST Infants de la rodalia de Betlem que, segons l'evangeli de Mateu, Herodes féu matar.

6 dia dels Innocents LITÚRG FOLK Commemoració dels Innocents el 28 de desembre, dia en què hi ha el costum de fer innocentades.

2 adj 1 Que ignora el mal.

2 Fàcil d'enganyar, mancat de malícia.


Justament avui fa deu anys vaig confessar la innocentada més gran que, diria, m'he empassat mai: unes pastilles màgiques!

Diuen que amb els anys, a mesura que ens fem grans, perdem la innocència; amb el pas dels anys vaig aprenem que el que perdem és la innocència dels infants, però no la capacitat que ens aixequin la camisa, que ens colin innocentades quasi cada dia, especialment des de la política...

Avui, Sants Innocents, és un gran dia per fer examen de consciència; ara que els mitjans de comunicació no acostumen a colar-nos innocentades entre les notícies podríem intentar descobrir en quines de les suposadament veritables ens aixequen la camisa igualment: els mitjans? No, en aquest cas tampoc cal matar el missatger. Els polítics!

Innocents, sospito, ho som presumptament totes i tots; no en negareu que qui més qui menys va per la vida amb una llufa clavada a l'esquena!

divendres, 21 de desembre del 2018

Paraula de Fabra: Nadal


Per uns són només unes vacances, les de Nadal, per uns altres, que naturalment poden coincidir, unes festes, i diria que encara són forces els qui per ells, i elles, el Nadal és sobretot una celebració!

[s. XIV; del ll. (dies) natalis '(dia del) naixement', der. de natus, -a, -um, participi de nasci 'néixer']

m 1 1 LITÚRG FOLK Solemnitat que hom celebra el 25 de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.

2 durar de Nadal a Sant Esteve Durar molt poc.

2 p ext 1 Els dies dels volts de Nadal. Bon Nadal i feliç Any Nou! Desitjar un bon Nadal, felicitar per Nadal.

2 per Nadal cada ovella al seu corral Per les festes de Nadal tothom procura d'estar amb la família.


És clar que la celebració pot consistir només en saltar de taula en taula, com qui salta d'oca a oca, en inacabables, copiosos i atapeïts àpats familiars, com marca la tradició, doncs aquestes són sobretot unes festes molt familiars!

Per si no som prou xais (més que ovelles) durant tot l'any, per Nadal cuitem al nostre corral, o corrals, que aquí cal repartir el joc en cada família, amb agendes que no sempre són de bon quadrar!

Per Nadal ornamentem amb més o menys encert casa nostra i il·luminem façanes, arbres i balcons, però moltes vegades, com els propis àpats nadalencs, això és tan sols l'embolcall; quin és l'autèntic esperit del Nadal? Fondre'ns la paga extra? Fondre'ns-la, naturalment, cas que en tinguem, de paga i d'extra!

Hi ha qui també viu el Nadal en la seva part més espiritual i religiosa, quelcom que, diria, com tantes altres celebracions religioses, es manté tot i que a la baixa; que baixi és bo o dolent segons les creences de cadascú, però potser estaria bé no rebaixar-lo, el Nadal, al pur consumisme, al simple aparador.

En fi, Bon Nadal!

divendres, 14 de desembre del 2018

Paraula de Fabra: adscriure


Aquestes darreres setmanes aquest és, possiblement, un dels verbs que més he conjugat!

La paraula, ja ho veieu, té la seva dificultat, amb quatre vocals seguides, tot un repte per la llengua, ja sabeu, l'"Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d'un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris"...

I el motiu d'aquest risc de fer-me un nus a la llengua amb tal paraula és per les derivades de l'anunci del nou institut a Sarrià de Ter, dels interrogants i incerteses en relació al nou institut, també i sobretot als interrogants i incerteses que aquest obre i i obrirà sobre l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà.

Entre les reunions i les converses al voltant d'aquest tema tard o d'hora apareix la paraula, quan parlem de les escoles adscrites a tal institut, a tal altre... I que si tal es podria adscriure en aquest, i tal altre adscriure en aquell...

[de escriure]

[®escriure ] v 1 tr Escriure al costat.

2 1 tr Agregar (algú) al servei d'un cos o d'una entitat. Adscriure un funcionari al departament.

2 pron Adscriure's un capellà a una altra diòcesi.

ads_criu_re.


L'anunci del nou institut ha obert la caixa de pandora de les (ja per si soles prou complexes) adscripcions de la ciutat de Girona i la zona nord de la comarca del Gironès, i em temo que ja puc anar entrenant la llengua, que aquesta paraula l'hauré de seguir pronunciant, les properes setmanes i mesos, força sovint: adscriure, adscripció...

divendres, 7 de desembre del 2018

Paraula de Fabra: blanquejar


Hi ha qui ho fa amb les dents per guanyar un enlluernador somriure, qui ho fa amb la roba per recuperar la puresa perduda i qui ho fa amb els diners per fer-los entrar (naturalment de forma il·legal) en el curs legal de circulació. Diu que fins i tot hi ha (serà una altra llegenda urbana?) qui ho fa amb l'anus!

Qui més qui menys ha conjugat alguna vegada el verb blanquejar:

[de blanc]

[®envejar ] v 1 intr 1 Mostrar alguna cosa la seva blancor. Tot just ha començat a nevar, però els camps ja blanquegen.

2 Ésser més o menys blanc, tirar a blanc. Els cabells li blanquegen, però es tenyeix.

2 tr Emblanquinar.

3 tr 1 Fer tornar blanc o més clar. Blanquejar la farina, el sucre. Blanquejar els teixits.

2 ADOB Adobar pells.

3 ALIM Evitar l'enfosquiment (dels aliments).

4 AGR Lligar les fulles (dels enciams, les escaroles, etc.) o colgar les tiges (dels espàrrecs, etc.) perquè no agafin color.

4 tr Convertir (el diner negre) en legal. Han comprat el pis per blanquejar uns ingressos sospitosos.


Blanquegem moltes coses, fins i tot, ara darrerament, hi ha qui blanqueja partits polítics d'ultradreta, fent-los passar per més moderats del que són, convertint en anècdota autèntiques (i preocupants) categories!

Diuen els experts que quan hom es blanqueja les dents augmenta la sensibilitat dental (coses del tractament, es veu...); blanquejant Vox augmenta, encara més, la seva insensibilitat vers la diversitat, vers la pluralitat...

Blanquejar Vox, ja ho hem vist, i em temo que ho seguirem veient els propers mesos, té i tindrà terribles conseqüències!

divendres, 16 de novembre del 2018

Paraula de Fabra: debut


No només debuten els actors o els esportistes, també ho fem, si ens hi fixem, tots i totes nosaltres, fins i tot la princesa Elionor! La princesa Elionor de Borbó, filla del rei Felip VI, va fer, fa uns quinze dies, el seu debut!

[c. 1890; de debutar]

m 1 Acte de comparèixer un actor, un cantant, etc., per primera vegada davant el públic o un públic determinat.

2 p anal Acte de començar a actuar en una professió, en un càrrec, etc.


Les seves primeres paraules públiques en un acte públic va ser la lectura de l'article u de la Constitució espanyola, aquell que conclou que la forma política de l'estat és la monarquia parlamentària. No sé si li van fer llegir perquè ho tinguéssim clar nosaltres, o ella... o possiblement ambdues coses.

El seu debut va rebre un sonor i tancat aplaudiment de la sala, plena de representants i càrrecs institucionals, però va ser rebut pel poble, per la plebs, amb força indiferència, i a Twitter amb una gran dosi de sarcasme: molt bé, la nena sap llegir!

La princesa Elionor està predestinada a ser reina algun dia i és de suposar que aquest primer acte públic en el que va parlar (ni que fos llegir!) és també part de la seva (calculada) preparació. A la princesa Elionor, doncs, li queda encara un llarg camí abans no sigui reina, si és que ho és algun dia...

Abans d'ahir un altre príncep, el príncep Carles de Gal·les, va celebrar el seu setantè aniversari! El seu quasi perenne principat es deu essencialment al longeu (i quasi etern) regnat de la seva mare, la reina Elisabet II; són tants els anys que és príncep que si mai arriba a rei ens costarà identificar-lo com a tal...

No sé quin, ni quan, va ser el debut del príncep Carles, però intueixo que, com la princesa Elionor, deuria ser essent encara un infant, o potser ja un incipient jove, el que avui diem un pre adolescent... I com ara la princesa Elionor suposo que aleshores el príncep Carles, en el seu debut, poc o molt es deuria veure rei (per un dia?, no...) algun dia!

Veurem si a una i a l'altre els arriba, algun dia, el moment de regnar! De moment ambdós ja han debutat com a legítims (?) hereus a la corona...

divendres, 9 de novembre del 2018

Paraula de Fabra: ridícul


Fer el ridícul, això és precisament el que ha fet el Tribunal Suprem en relació a la seva decisió sobre l'impost d'actes jurídics de les hipoteques. Ha fet literalment el ridícul, tal i com es desprèn de la seva definició:

[1696; del ll. ridicŭlus, -a, -um, íd., der. de ridēre 'riure']

1 adj 1 Que mou a riure-se'n, que és digne que hom se'n rigui, per grotesc, extravagant, estúpid, pretensiós, etc. És ridícul amb aquell vestit. És una dona ridícula.

2 Dit d'un preu, d'una recompensa, d'un present, etc., molt petit, escàs, esquifit. Pel que treballa li donen un sou ridícul.

2 m 1 Allò que en algú o en alguna cosa és ridícul. Sap copsar el ridícul d'una situació.

2 Situació ridícula en què cau una persona. Posar algú en ridícul.

3 fer el ridícul loc verb Quedar en una situació ridícula, que fa riure.


Aquest ha estat un ridícul que ha durat dies, un ridícul primer per la primera rectificació, després per la demora de la decisió i finalment per la pròpia decisió; un ridícul del sistema judicial espanyol que només podrà esmenar primer el govern i després el parlament amb el canvi legislatiu que eviti als clients seguir pagant la festa, assumint aquest impost del qual no en són el subjecte passiu!

El ridícul ha estat majúscul, un ridícul, com diria aquell, "Marca España!"

divendres, 2 de novembre del 2018

Paraula de Fabra: madrassa


No, una madrassa no és el barbarisme de marassa ("mare excessivament bona, condescendent amb els fill"), és quelcom molt diferent.

Madrassa:

f àr Als països islàmics, escola d'ensenyament religiós.


Lamentable i desafortunada, a banda de demagògica i senzillament falsa, l'equiparació que el president del Partit Popular Pablo Casado va fer de l'escola catalana, titllant-la de madrassa independentista!

Desfrenat en la seva deriva cap a l'extrema dreta, Casado tira pel dret i de la veta del conflicte català, interessat com d'altres en mantenir la tensió política, i incrementar-la si cal amb un nova, i més incisiva, aplicació del 155.

Sap que és mentida, sap que l'escola catalana no és una madrassa independentista, ho sap però li és igual doncs, com Ciutadans, és un model que vol dinamitar.

De tenir raó Pablo Casado, de ser cert el que diu, avui el percentatge de no independentistes seria molt menor, doncs tots els que han anat a l'escola catalana, que no són pocs, engreixarien (i eixamplarien) amb escreix aquesta mítica base social de l'independentisme.

En fi, no oblidem que Pablo Casado a banda d'alumne avantatjat de Màster també ho és de la FAES... No sé si és per això que hi entén tant, de madrasses...

divendres, 26 d’octubre del 2018

Paraula de Fabra: dovella


Aquesta bonica (i eufònica) paraula és actualitat aquests dies a Girona, tot i que no per les Fires, sinó per la reclamada (i esperada) reconstrucció de l'històric Pont del Dimoni!

No em negareu que aquesta paraula, dovella, té unes inevitables ressonàncies medievals, com medieval (del segle XIV) era el Pont del Dimoni que ara s'està reconstruint amb les dovelles originals, que es van desar convenientment quan, als anys seixanta, el pont es va desmuntar per al creixement i desenvolupament del barri de Santa Eugènia!

[del fr. douelle, ll. td. doga 'bóta']

f CONSTR Bloc de pedra en forma de tascó per a formar arcs, voltes, etc.

Aquests dies l'empresa constructora ha començat a col·locar les dovelles a l'arc del nou pont, tot i que encara haurem d'esperar unes quantes setmanes més, per a desesperació dels soferts conductors que en pateixen les retencions (dimoni de pont, resen per dins!), per a poder-lo travessar de nou, per sobre el riu Güell!

Llavors ja podrem exclamar, amb orgull gironí: dimoni, quin pont!

divendres, 19 d’octubre del 2018

Paraula de Fabra: mentor


Rebo un missatge de la meva entitat per terra, mar i aire, o el que és el mateix, per correu electrònic, per WhatsApp i de viva veu: busquem mentors!

Mentors? I què és un mentor?

[1888; del ll. Mentor, -ŏris, i aquest, del gr. Méntōr, amic d'Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del ll. mens, mentis 'ment']

m i f Persona que fa de conseller o de guia d'algú.


Efectivament Mèntor és un personatge mitològic a qui Odisseu va confiar l'educació del seu fill Telèmac; el que pretén la meva entitat no és confiar plenament l'educació d'uns infants als mentors, sinó que aquests, com bé diu la definició, l'aconsellin i li facin de guia entre dues i tres hores a la setmana.

Aquest projecte de mentoria s'emmarca dins el projecte Sapere Aude, "una iniciativa de mentoria social per donar suport a infants i joves tutelats per la millora dels seus resultats escolars i la seva integració social" que el curs passat es va iniciar com a prova pilot i que enguany vol consolidar-se, vistos els bons resultats obtinguts!

Així que ja ho sabeu, si teniu esperit de mentor, i a més a més temps i ganes per desenvolupar-lo, aquest és el vostre projecte, aquest és el vostre moment, teniu un Telèmac esperant-vos!

divendres, 12 d’octubre del 2018

Paraula de Fabra: perdonar


És molt difícil, per no dir impossible, que ho oblidem.

És quasi impossible que oblidem l'u d'octubre de 2017, el que vam veure, el que vam viure, el que vam sentir; només un trauma podria esborrar-nos de la memòria la petjada d'aquest dia, els solcs que els records, i els records recordats, hi van gravar i graven a foc.

És molt difícil, per no dir impossible, que ho oblidem, però no podria dir el mateix del perdó. Ni oblit ni perdó!, versaven algunes pancartes, clamaven moltes veus el passat u d'octubre, rememorant el de l'any passat. Ni oblit ni perdó, una proclama que poc a poc sedimenta i esdevé un nou axioma de l'independentisme.

Així com l'oblit no depèn estrictament de nosaltres, sí que en depèn el perdó; no podem oblidar, no podem extirpar-nos el record, però sí tenim, no obstant, la capacitat de perdonar, per més que el ni el dolor, ni el seu amarg record, desapareguin.

Perdonar o no perdonar: aquesta és la qüestió!

[s. XII; del ll. td. perdonare, íd., pròpiament 'donar, fer do del tot']

v tr 1 1 Renunciar a imposar un càstig per una falta comesa. És un crim que no es pot perdonar.

2 No guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda. Perdonar una ofensa, una injúria.

3 Excusar, dispensar. Perdoneu la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és ben bé veritat.

4 Exceptuar algú d'una obligació, d'allò que li toca de fer, d'un deute. Li va perdonar la vida. Aquests diners que em deus, ja te'ls perdono.

5 no perdonar ni penes ni fatigues fig No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no cometre cap omissió ni transigir en res.

2 Absoldre algú d'un crim, del càstig que aquest comporta, de les conseqüències d'una falta. Us perdono del dany que m'heu fet. Perdoneu-me: no voldria haver-vos ofès. Déu l'hagi perdonat!


Tan cert és que podem perdonar com que avui per avui no es donen, encara, les condicions per fer-ho; el perdó, com hem vist en altres situacions conflictives, molt més violentes i virulentes que la que hem viscut i vivim a Catalunya, és bidireccional, ha de ser mutu entre les dues parts i requereix d'un element imprescindible: el reconeixement del mal i del dolor causat.

Les ferides que s'han obert no cicatritzaran fins que arribi aquest perdó, fins que el reconeixement del mal causat trobi l'espai per a manifestar-se i créixer. Avui i sempre serà impossible oblidar; demà, algun dia, hauria de ser possible donar una oportunitat al perdó; entenc que avui es negui rotundament (ni oblit ni perdó!), però potser estaria bé no acabar-hi de renunciar del tot.

divendres, 5 d’octubre del 2018

Paraula de Fabra: designar


Designar, aquest era, semblava ahir, el verb de la discòrdia!

[1408; del ll. designare, íd.]
    
v tr 1 Representar (algú o alguna cosa) per un nom, per un símbol o per un tret distintiu. Aquestes dues paraules designen la mateixa acció.
    
2 Indicar per a un objecte o una destinació. Designar un general per al comandament de l'exèrcit. Designar els candidats.


I la discòrdia era perquè aquesta paraula sembla que havia de figurar explícitament (designar un substitut) a la carta de delegació de vot que Junts per Catalunya va lliurar a la Mesa del Parlament, en que l'obviava perquè entenia que aquesta delegació ja estava feta. Un defecte de forma per ERC i el president del Parlament, defecte de forma també perquè la carta, en realitat, l'havien de presentar i signar pels diputats demandants de la (designació?) de delegació de vot.

La discussió és jurídica però té, com hem pogut comprovar, importants conseqüències polítiques: ajornament durant hores del ple del Parlament, en ple debat de política general; llargues i tenses reunions entre representants del govern, la mesa del parlament i dels grups parlamentaris d'ERC i de Junts per Catalunya i, en resum, una altra picabaralla, una crisi més, entre els partits que sustenten el govern...

Tot plegat sembla una minúcia, però en el fons és, més aviat, una qüestió d'orgull i de supervivència: d'orgull per Junts per Catalunya, doncs per ells designar un substitut era i és sinònim de fer cas a la suspensió decretada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena; de supervivència pel president del Parlament perquè si donava validesa als vots delegats (que no explícitament designats) corria el risc de desobeir una resolució del Tribunal Suprem, amb el que això suposa...

La suposada resolució (a l'espera del que acabin valorant els lletrats del Parlament) va ser la proposta d'una carta dels diputats empresonats i a l'exili processats refermant la primera carta presentada, un acord in extremis entre els grups d'ERC i Junts per Catalunya per desencallar el debat de política general i sotmetre a votació les propostes de resolució sense el risc que els partits que sonen suport al govern perdessin la majoria.

Ahir, però, el ple es va mantenir suspès fins la setmana vinent! Potser designar no ha acabat essent el verb de la discòrdia, però tampoc l'ha evitat... 

Entre ERC i Junts per Catalunya la discòrdia (novament) està servida!

divendres, 28 de setembre del 2018

Paraula de Fabra: mentir


Quantes vegades ens ha mentit José María Aznar?
La pregunta és tristament aplicable a molts altres polítics, de tots els colors i totes les èpoques, i sempre podem matisar que una cosa és mentir i l'altra no dir tota la veritat...

Sembla força evident, però, que en la seva recent compareixença a la comissió del Congrés de Diputats sobre el finançament irregular del Partit Popular José María Aznar va mentir (vilment?), quan se suposa reglamentàriament no podia fer-ho.

[s. XIV; del ll. mentīri, íd.]

[®dormir ] [ o com servir ] v intr 1 1 Dir una mentida o mentides. Menteix descaradament. Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir.

2 p ext No hi ha refrany que menti.

3 fer mentir (algú o alguna cosa) Sostenir o demostrar que menteix. Això fa mentir el proverbi que diu...

4 mentir per la gola (o pel coll, o per la barba) ant Mentir descaradament.

2 [ en frases negatives ] p ext No revelar, alguna cosa, la veritat. Eren senyals que no mentien.

El mentider, diuen, sol ser reincident. Aznar també ens va mentir, mirant-nos als ulls, amb les armes de destrucció massiva, i el seu govern ens va mentir, per boca del ministre Ángel Acebes, amb una de les dues línies d'investigació dels atemptats de l'11 de març de 2004, com recordava ahir parlant de Pablo Casado, deixeble avantatjat d'Aznar!

Qui sap si José María Aznar també ens va mentir quan va dir allò que parlava el català a la intimitat?...

La veritat us farà lliures, diu la cita evangèlica; la mentida ens farà esclaus?, ens podem preguntar...Qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra... Aznar, sembla, té tota una pedrera!

divendres, 21 de setembre del 2018

Paraula de Fabra: onomàstica


Com tantes altres de curioses del nostre vocabulari aquesta bonica i eufònica paraula, onomàstica, prové del grec!

[1803; del gr. onomastikós 'que serveix per a denominar', der. de ónoma, -atos 'nom']

1 adj 1 Relatiu o pertanyent als noms propis. Llista onomàstica dels reis d'Egipte.

2 dia onomàstic (o festa onomàstica, o simplement l'onomàstica) Festa del sant del nom.

2 f LING Estudi científic dels noms propis.


No sé si aquesta és una paraula en risc d'extinció, doncs sembla que cada vegada més celebrem menys, en general, els nostres sants!

És cert que hi ha sants populars, sobretot els lligats a les festes o festivitats, com Sant Joan, Sant Josep, Sant Esteve, Sant Narcís, Santa Tecla o Santa Mercè, però excepte Santa Bàrbara quan trona la majoria de sants passen força desapercebuts, alguns fins i tot completament ignorats, a menys que els tinguem als calendaris i agendes en paper...

Celebrar l'onomàstica, doncs, sembla que va de baixa o, en tot cas, és la celebració petita, al costat (i en comparació) de la de l'aniversari!

A casa meva, ja ho sabeu, no ens n'estem de celebrar els sants, i si, com diuen, tots els Sants tenen vuitada el de la Sira comença, i es celebra, tot just avui!

Per molts sants!

divendres, 14 de setembre del 2018

Paraula de Fabra: educar


Assitia l'altre dia, per tercera i darrera vegada a la meva vida, a la reunió de mares i pares de primer d'ESO prèvia a l'inici de curs, una reunió que sobretot serveix per avançar als pares i mares el que la mainada es trobarà (s'està trobant) a l'inici d'aquesta etapa escolar.

Naturalment a la reunió es va parlar del funcionament intern de l'institut en general i del primer d'ESO en particular, dels horaris, les matèries, les activitats, la convivència dins l'institut... Inevitablement també es va parlar del no ús del telèfon mòbil per part dels alumnes dins l'institut, sota amenaça d'ésser requisat; el mòbil, no (lamentablement) la criatura!

Quan una criatura comença primer d'ESO se li sol donar el que jo anomeno el pack d'autonomia: les claus de casa i el telèfon mòbil! De fet la majoria dels i les alumnes ja disposen d'ambdues coses des de força abans... Que el telèfon mòbil no es pugui utilitzar dins l'institut i en horari escolar no vol dir que el seu ús, institut enfora, no generi conflictes entre l'alumnat, conflictes que inevitablement moltes vegades també es viuen, analògicament, a les aules i els patis de l'institut.

Conscients per pròpia experiència d'aquest fet els i les professores ens van instar, als pares i mares, a exercir un cert control sobre l'ús del telèfon mòbil dels nostres fills i filles; entenent la bona intenció de les seves recomanacions vaig trobar a faltar que la paraula control es repetís diverses vegades i que en canvi en cap moment aparegués la paraula confiança; ja sabem que la confiança és, al capdavall, el més eficients dels controls parentals!

Molts dels conflictes que el professorat ha de mediar entre els i les alumnes tenen vinculació amb els telèfons mòbils, d'aquí naturalment les seves advertències i consells. Arribats a aquest punt un pare va demanar si l'institut, concretament ells com a tutors del grup classe, podria intervenir en cas que es produís algun conflicte entre alumnes o d'un mal ús del telèfon mòbil; en la seva explicació el pare, possiblement desbordat per la manifesta adolescència de la seva criatura (ignoro si noi i noia) llençava un SOS, quan no directament una delegació de la seva responsabilitat educativa!

Per segons vaig haver-me de mossegar la llengua i no intervenir; no calia i menys en una primera reunió; no intervenir per dir que, en realitat, la major responsabilitat sobre els nostres fills i filles és nostra, dels seus pares i mares, i que aquesta, com tantes altres, no és una qüestió que puguem delegar (sí compartir) als i les professores dels instituts.

No enviem la mainada a les escoles i instituts perquè ens els tornin educats, perquè ens arribin a casa amb tot après; és cert que l'institut (com l'escola, l'escola bressol..) té un paper important, cabdal si voleu, en l'educació dels nostres fills i filles, però no és un paper exclusiu sinó complementari al que tenim sobretot els pares i mares.

Educar, certament, és i ha de ser una responsabilitat compartida. Com diu el proverbi, per educar un infant cal tota una tribu!

[1696; del ll. educare, íd.]

[®trencar ] v tr 1 1 PEDAG Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.

2 Ensenyar urbanitat.

2 p ext 1 Ensenyar certes pràctiques o certs costums als animals; ensinistrar.

2 Habituar un òrgan o un membre a funcionar o a realitzar la seva funció. Va perdre la mà dreta i ha hagut d'educar l'esquerra.

3 Exercitar els sentits, la sensibilitat, el gust, per aprendre a distingir allò que té qualitat d'allò que no en té. Educar el gust, l'oïda.

4 Fer apte (algú) per a comprendre certs costums, certes obres, etc. Educar els pares. Educar el públic.


Bon inici de curs a tothom!

divendres, 7 de setembre del 2018

Paraula de Fabra: arrencar


De petit jugava a arrencar cebes; recordo haver-hi jugat a l'escola, també al Cau. No sé si avui encara s'hi juga, com al cavall fort ("“Churro, mediamanga, mangotero, adivina lo que tengo en el puchero”...), doncs és d'aquells jocs en què és possible prendre mal...

En el joc les cabes érem nosaltres i, asseguts a terra i fortament agafats per la cintura la clau era resistir al màxim les estirades dels altres, que agafaven pels braços al de l'extrem, amb la finalitat d'arrencar-lo mentre els de la fila intentàvem subjectar-lo fort.

Efectivament del que es tractava era, literalment, d'arrencar!

[s. XI; d'origen incert, però segurament preromà, indoeuropeu, no cèltic, amb un significat bàsic de 'aferrar, agafar amb violència']

[®trencar ] v 1 tr 1 Treure, desprendre amb esforç (alguna cosa) d'allò a què és plantada o adherida o de què forma part. Arrencar (de terra) un arbre, una mata, l'herba dolenta. Arrencar pastanagues, patates. Arrencar una branca d'un arbre. Arrencar els claus d'una post. Arrencar una dent, un queixal.


No sé si Albert Rivera de petit també hi havia jugat, a arrencar cebes, però el que sí sé és que a ell ara, ja de gran, li agrada molt jugar a arrencar llaços grocs! Hi juga tot i saber, sospito, que per més que els arrenqui no aconseguirà despendre's ni dels llaços ni, sobretot, del que representen...

De petti jugava a arrencar cebes, també en un altre joc, encara més bèstia... el "tot s'hi val"! En aquest l'Albert Rivera, com molts altres polítics, també fa (massa) temps que hi juga!

divendres, 31 d’agost del 2018

Paraula de Fabra: pregó

Part del Consell de redacció, en ple pregó! Foto: Ràdio Sarrià

"¿Mamaaaá porqué papaaaá matooooó al pregoneeeroooo?"

L'acudit, vell i suat si voleu, reconec que encara fa riure si, com la majoria d'acudits, està ben explicat.

Avui no es tracta, espero, de matar el pregoner o, en aquest cas, els pregoners: el consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià, que amb el seu pregó ahir al vespre van donar oficialment el tret de sortida a la Festa Major de Sarrià de Ter!

Un pregó, també el d'ahir a Sarrià de Ter, fidel a la seva definició:

[1591; del cast. pregón, i aquest, del ll. praeco, -ōnis 'nunci, el qui fa una crida']

m 1 Crida.

2 1 Discurs literari que hom pronuncia en públic en ocasió d'una festivitat o celebració.
 
2 pregó pasqual LITÚRG Angèlica.


Va ser un pregó coral, com coral és la pròpia revista, un pregó a quatre veus confeccionat a quatre mans i cosit com un patchwork! Confio que el resultat final estigués a l'alçada de les circumstàncies; de moment encara estem vius!

El pregó de Festa Major sol tenir una mena de guió preestablert quan qui el pronuncia és un personatge, un veí o veïna il·lustre que sobretot evoca records de les festes majors d'antuvi, amanits amb vivències personals i, en la majoria dels casos, transferibles.

Però quan el pregoner és una entitat, en aquest cas el Grup Editor de la Revista de Sarrià de Ter (GERDS de Ter) el guió del pregó sol prendre altres camins... així va ser també ahir en el cas del pregó d'ahir.

El que sí tenen tots els pregons és que són el pas previ i necessari perquè la festa, en aquest cas la de Sarrià de Ter, s'escampi pels carrers i barris amb un munt d'activitats per a tots els gustos i totes les edats!

Bona Festa Major!

divendres, 10 d’agost del 2018

Paraula de Fabra: canícula


L'estiu té els seus clàssics, com la cançó de l'estiu, que ja fa anys que no és una sinó moltes, tantes que ja quasi ni s'identifiquen!

El Tour de França és un altre clàssic d'estiu, un esdeveniment que televisat esdevé el somnífer ideal per a fer la migdiada al sofà esperant els darrers, i generalment més, apassionants quilòmetres de cada etapa.

Els festivals d'estiu també són un clàssic, un d'aquells estranys fenòmens que, malgrat tenir la sensació que moriran d'èxit, no deixen de créixer en edicions i en nombre!, doncs cada municipi, cada territori vol el seu...

Un altre clàssic d'estiu és la canícula, una paraula que tard o d'hora apareix als titulars dels informatius!

[del ll. canicŭla, íd., dimin. fem. de canis 'gos', nom donat a Sírius, de la constel·lació del Ca Major, que a l'estiu coincidia a la seva sortida amb la del sol]

f METEOR 1 Període d'unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i una gran part de l'agost, durant el qual sol fer molta calor.

2 p ext Calor que fa durant la canícula.


Curiosa aquesta paraula i curiós el seu origen, doncs com podem observar a la definició deriva de la paraula "canis", gos... I així hem estat aquests dies, tot i que no encara en plena canícula, traient la llengua com els gossos, acalorats i aclaparats per unes temperatures que, com els festivals d'estiu (canvi climàtic?), semblava que no volien deixar de créixer! Afortunadament hem tingut i tenim una treva...

divendres, 3 d’agost del 2018

Paraula de Fabra: discrepar


La discrepància està servida! De fet no és cap novetat la manifesta discrepància que hi ha, entre els governs català i espanyol, en relació als presos polítics i a l'autodeterminació; discrepàncies profundes, de fons, però... insalvables?

Discrepar és inherent a la política, com en tants altres aspectes de la vida i les relacions socials...

[c. 1500; del ll. discrepare, íd.]

v intr 1 Ésser diferent una cosa d'una altra.

2 Dissentir, no avenir-se en el parer, en l'opinió, etc.


I en la política, com en tants altres aspectes de la vida i les relacions socials, la clau és què en fem, de la discrepància!

Una opció és pactar-la, com hem vist en moltes ocasions en política; s'evidencia la discrepància i s'assumeixen els punts de vista dels altres sense necessitat de compartir-los, encara menys d'assumir-los, tan sols perquè no siguin un fre als pactes en les qüestions en que les posicions no són tan discrepants, són més coincidents. Coalicions i pactes de govern es fonamenten en el pacte de la discrepància, en pactes que procuren minimitzar els inevitables mals de posicionaments polítics o ideològics distants.

Una altra opció és situar la discrepància com a mur infranquejable, com a pedra angular de l'acció política a emprendre, essent la matèria discrepant la que precisament impedeix qualsevol pacte, fins i tot en allò en que les posicions poden ser més coincidents.

La comissió bilateral Estat - Generalitat ha posat en evidència l'enorme discrepància en aspectes de calat polític (presos polítics i autodeterminació), alhora que ha evidenciat la necessitat de seguir avançant en altres qüestions, també de calat polític (competències, infraestructures, finançament...)

Des de la perspectiva de molts (?) independentistes pactar la discrepància i seguir treballant per establir acords en altres qüestions s'anomena, avui, independentisme autonomista, sinó autonomisme a seques! Des de la perspectiva de la dreta més unionista espanyola, cedir al xantatge independentista... Ambdós posicionaments bé podrien assimilar-se a l'expressió que al seu dia Bilardo va llençar al camp: a l'enemic ni aigua!

La política, de fet, és l'eina que tenim, avui per avui, per, malgrat les inevitables discrepàncies, tenir la capacitat i possibilitat de pactar...

Discrepar no és el problema, com no ho és el conflicte, a vegades inevitable; i si amb el conflicte la clau és com es supera, com es resol, la clau amb la discrepància és què se'n fa, si es pacta i es segueix tirant endavant o si s'utilitza com a mur de contenció...

divendres, 27 de juliol del 2018

Paraula de Fabra: oïdor


La política catalana no deixa de sorprendre'ns, darrerament, i per paradoxal que pugui semblar no tot són males notícies!

És cert que tan lamentable són les picabaralles polítiques que hi ha entre les dues ribes del conflicte com les que tenen els qui, se suposa, comparteixen riba. La darrera entre ERC i Junts per Catalunya que va desembocar amb la suspensió del darrer ple parlamentari va ser realment lamentable; i també ho és que fruit d'aquell desacord el Parlament romangui tancat un mes més, ben bé fins a principis d'octubre!

No sé si fruit d'aquest darrer conflicte entre grups independentistes, aquesta setmana hem sabut que els parlamentaris que són a la presó i a l'exili han deixat de cobrar la seva assignació econòmica; i el que ens ha sorprès d'aquest fet és que la decisió l'ha pres, o si més no executat, una funcionària del Parlament, una Oïdora de comptes per a ser més exactes! Una Oïdora?

[c. 1340; de oir i -dor1]

1 adj Dit del qui escolta.

2 m i f Alumne que, sense ésser matriculat a una classe, hi assisteix.

3 m HIST 1 Magistrat revestit d'autoritat per a oir l'exposició de fets judicials, econòmics, etc., i dictaminar sobre ells.
 
2 Doctor de les audiències de València i de Mallorca, sota la presidència del lloctinent general.
 
3 Ministre de les sales de les audiències creades per Felip V als Països Catalans.
 
4 oïdor de comptes: Funcionari encarregat d'examinar i d'aprovar els comptes d'una corporació.
 o_ï_dor.


La notícia té una part inquietant: que una decisió d'aquesta naturalesa pugui tenir una naturalesa, valgui la redundància, més tècnica que política... i també té una part positiva, que ara totes i tots ja sabem que al Parlament hi ha, a banda de lletrats, fins i tot un de major, una Oïdora que, ai l'as, pren decisions! Bé, no sé si és del tot positiva, aquesta notícia...

divendres, 20 de juliol del 2018

Paraula de Fabra: enforcar


Entre la llista de desitjos per una casa nova jo havia apuntat que la casa tingués garatge, ella llar de foc, jo una mica de pati, ella un trosset d'hort!

El trosset no són més de quatre metres quadrats però, ben organitzats i (sobretot) treballats, déu n'hi do pel que donen! L'hort és essencialment terreny de la Sira, jo allà, per petit que sigui, m'hi perdo...

La darrera alegria que la Sira ha tingut han estat una quarantena de cebes! Com deia la meva àvia materna en relació a la cuina, però aplicable a la vida en general, també a l'hort, l'important és el rere mànec!

Trenava la Sira les cebes com quan trena els seus cabells, o els de les nenes, i difosa la foto l'Albert Campsolinas de Cantallops em va assenyalar que el verb precís era i és enforcar!

[s. XIV; de forca]

[trencar ] v tr 1 Agafar quelcom amb una forca. No vulguis enforcar tanta palla alhora i la carregaràs millor.

2 Penjar algú.

[de forc]

[trencar ] v tr Fer forcs (d'alls, etc.).


Sí, enforcar però no de forca, com tindríem tendència a pensar, sinó de forc (trena de joncs, espart, etc., on hom subjecta per les cues una partida d'alls, de cebes, etc)

Mentre la Sira només enforqui cebes...