 |
| Processó de l'Enterrament. Foto: ACN |
És evident que encara hi ha qui la viu amb passió i devoció, i fins i tot algú amb penediment i amb austera penitència, com mana la Quaresma, però la processió aquests darrers anys congrega al llarg del seu pas, pas marcat pels armats, els Manaies de Girona, a cop de "pilum", una munió de gent més devota de la tradició que no dels dolors i patiments del crucificat!
Ja m'agrada que sigui així, que se'n destil·li el fet cultural i tradicional, i que sigui cada un de nosaltres qui l'amaneixi al seu gust, des de la devoció màxima, amb cadenes als soferts peus descalços sota les vestes, fins a la màxima indiferència.
La del Sant Enterrament, però, no és l'única processó del Divendres Sant; des de fa 30 anys una colla d'amics anem en processó fins a Garriguella on celebrem una joiosa trobada amb una bona graellada de xai i botifarres!
Encertareu si penseu que aquesta trobada té un esperit transgressor, tot i que tots els esperits hi són benvinguts! Els pares d'aquesta trobada són els pares de la meva generació, els qui van néixer a la foscor del franquisme i es van fer grans fent grans manifestacions a favor de la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia! M'agrada el puntet transgressor d'aquesta costellada de Divendres Sant, tot i que el millor, com sempre, és la companyia i la bona teca, per aquest ordre!
Enguany celebrarem els 30 anys de la trobada, tres dècades que han vist fer-se grans els petits, envellir els grans i arribar-ne de nous que han suplantat, amb escreix, els que malauradament al llarg d'aquests anys ens han deixat... sobretot un gran i dolç record!
El Divendres Sant és dia de tradicions i la tradició diu que fem via cap a Garriguella!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada