5 ingredients imprescindibles per a fer brunyols

Per a fer brunyols, com qualsevol altra menja, hi ha ingredients que són necessaris, com la farina, el llevat, la matafaluga, el sucre, els ous, les llimones... però n'hi ha d'altres que són imprescindibles, i no solen aparèixer en cap recepta!

Fent brunyols aquest dissabte passat vaig descobrir aquests 5 ingredients imprescindibles per a fer brunyols:

1.- Esforç
Fer brunyols cansa, cal tenir-ho present des del principi. Pastar la massa és una tasca exigent que requereix traça (saber-ho fer) i resistència; és clar que el procés es pot mecanitzar, però igualment hem de dedicar-hi temps, coneixements i atenció.

Donar-los forma també exigeix esforç, com coure'ls, un procés que a casa dura, per cada pa (de 2 kg de farina) que ha llevat, més d'una hora seguida de feina, pel què normalment són més de dues hores les que dediquem a donar-los forma, coure'ls i ensucrar-los, que és una feina molt dolça i divertida, però també constant: un a un, cal ensucrar cada brunyol!.

Avesats com estem ara al menjar ràpid, a comptar els temps de preparació d'una menja per minuts, en el cas dels brunyols el temps es compta per hores. L'esforç és un ingredient imprescindible, i no és un ingredient negatiu, ans al contrari: allò que ens ha costat fer, que hi hem dedicat temps, hores, fins i tot que ens ha cansat, ho valorem més que no pas allò que ens ve donat, bo i fet!

2.- Paciència
Fer brunyols no és bufar i fer ampolles, dit i fet, un "pim-pam"!. Cal ser pacient i donar temps a certs processos, sobretot al de llevar. Cal amassar la pasta, que com hem dit requereix esforç, però sobretot cal que aquesta llevi, i per a llevar cal escalfor i temps. Fer brunyols és tot un procés i en una part del procés nosaltres no podem fer res més que esperar, esperar que la pasta que hem amassat llevi (pugi), moment en què la nostra paciència es posa a prova.

A casa quan fem brunyols la pasta l'amassem abans de dinar i deixem que llevi mentre dinem, tot fent un cop d'ull a la massa per, havent dinar, arromangar-nos de valent per a donar-los forma, coure'ls i ensucrar-los!

El temps és or, diu la dita! I la tecnologia ens ha permès escurçar el temps de molts processos, també a la cuina! Fer brunyols fa que recuperis, ni que sigui per un dia, el temps natural de les coses... Fer brunyols entrena la paciència! Si algú té pressa, que se n'abstingui... o que es presenti quan tots ja estiguin ensucrats!

3.- Treball en equip
Si s'ho proposa una persona sola pot fer brunyols, i tan que si! Però per a mi el mínim ideal per a fer brunyols són tres persones! Un els hi dóna forma, l'altre els cou i el darrer el ensucra! Per amassar la pasta calen dos braços, per a fer-los, com he dit, l'ideal són sis mans! Dues persones també poden fer-los, deixant el procés d'ensucrar per a més endavant, però l'interessant és no trencar la cadena i que en qüestió de minuts la pasta prengui forma, cocció i sucre i esdevingui brunyol!

Fer brunyols és treballar en equip! És, a més, una feina molt intergeneracional. grans i petits, tothom hi té el seu paper! La meva àvia Juanita, que de fer brunyols se n'havia fet un tip, els darrers anys de la seva vida, ja velleta, ratllava la pela de llimona, només ratllava la llimona! Bé, i com tothom, també els tastava, que és una feina més a fer, possiblement la més esperada! Ella fins que va poder va formar part del nostre equip... o més aviat al contrari, érem nosaltres qui formàvem part del seu equip!

Pels adults les feines més exigents. amassar la pasta, donar-li forma i coure-la! Pels la mainada, la feina més dolça: ensucrar els brunyols! I la mainada, com direm després, també poden donar-los forma! I per a tothom, també els espectadors i convidats ocasionals, si n'hi ha, tastar-los! Amb més de tres persones es poden fer relleus, un pot rellevar la tasca de l'altra! També hi ha altres tasques auxiliars, com preparar un xic de beure, rentar els atuells i, si s'escau, donar conversa!

4.- Creativitat
Penseu en un brunyol... i ara en un altre: són iguals? Difícilment hi ha dos brunyols iguals! Poden ser semblants, però no iguals! A més de brunyols n'hi ha moltes mides i formes, no hi ha un estàndard, un model únic! Poden ser boteruts, allargats, prims, menuts... Al meu avi matern els hi agradaven prims i amb un clot al bell mig,. com el palmell d'una mà, i és aquesta la nostra especialitat!

I vosaltres, com els voleu, com us agraden? Podem fer rosquilles, "salsitxes" i fins i tot brunyols que et roben el cor! És cert que quan se'ls dóna forma, abans de coure'ls, cal anar per feina i qui en té experiència els dits li marxen sols, però és molt divertit que la mainada, i no tan mainada, també s'unti els dits d'oli i prengui un bocí de pasta per a fer els brunyols més creatius!

Fer brunyols requereix esforç i paciència, però també creativitat! Ha de ser divertit fer brunyols!

5.- Il·lusió
Els brunyols han de fer il·lusió, no només per menjar-los, que també, sinó per fer-los i compartir-los! Si només us agrada menjar-vos-els, millor els compreu fets, però si us agrada fer-los, malgrat l'esforç i la paciència, descobrireu que sobretot és molt divertit, molt entretingut!

Ha de fer il·lusió fer-los i tastar-los, però també compartir-los; amb els brunyols sempre és millor tirar llarg, fer-ne no només per al consum propi sinó pensar en compartir-los amb d'altra gent; naturalment és impossible fer-ne per a tothom (per a tots vosaltres, per exemple), però ben segur algun amic o familiar agrairà que li'n porteu un tast!

A casa fem brunyols només un dia a l'any, i és un dia molt especial, un dia assenyalat! És d'aquells dies que fa il·lusió que arribi, que no fa mandra, un dia de feina que al final tindrà la més dolça de les recompenses: el plaer de fer-los, de compartir un bonic dia amb els que més estimes! I sí, naturalment també els brunyols!

Si a la farina, el llevat, la matafaluga, el sucre, els ous, les llimones...hi afegiu esforç, paciència, treball en equip, creativitat i il·lusió teniu els brunyols assegurats!

Bon profit!