dimecres, 16 de març del 2016

La vella Lola

Impossible no pensar amb la Lola, quan faig brunyols! Foto: Roger Casero

Fa molts anys, quan en comptes de coure'ls jo ensucrava els brunyols, solíem rebre la visita, a casa la meva àvia de Cantallops, d'una seva amiga, la Lola, a qui sempre he recordat vella, senyora pe`ro vella!

Quan la Lola venia a casa la meva àvia ja ens trobava amb la feina avançada i brunyols en el plat per tastar. La Lola efectivament venia a tastar-los i entre brunyol i brunyol ens feia companyia i donava conversa: en un poble sempre hi coses per explicar i res millor per fer brunyols que bona companyia i bona conversa!

La Lola rarament faltava, semblava talment com si des de l'altra banda del poble sentís l'olor de matafaluga dels brunyols de casa de la meva àvia, senyal inequívoc que havent dinat podia fer via, si calia amb els ulls clucs i seguint el rastre de matafaluga amb el seu nas fi, cap a casa la seva amiga Juanita.

La de la Lola era una visita de cortesia i naturalment no marxava de casa la meva àvia sense un bon grapat de brunyols, grapat que tornaria dies més tard amb els que ella feia, i que quan jo tastava trobava tan diferents.

Avui a Cantallops ja no hi són ni la Lola ni la meva àvia i ni tan sols nosaltres hi fem els brunyols; des que falta la meva àvia els nostres brunyols de Cantallops els fem a Girona, on ni tan sols sé si els veïns en senten la flaire. i on no ens visita, de moment, cap Lola.

Passen els anys i a casa seguim amb la tradició de fer brunyols la vigília del diumenge de Rams; és una feinada però els fem amb gana per tastar-los i ganes de compartir-los. Fer brunyols, però, és més que una tradició, també és un exercici de memòria que permet recuperar records, entre ells l'entranyable de la vella Lola!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada