Instagram "TikTokeja"?

Diuen els que viatgen que els centres comercials de les grans ciutats cada vegada s'assemblen més; al capdavall s'hi instal·len les mateixes marques i franquícies i acaben configurant una aparença semblant desmentida pels seus centres històrics i monuments singulars. Coses de la globalització.

Quelcom semblant passa amb les xarxes socials, que aparentment són diferents i s'hi poden fer coses diferents, tot i que acaben convergint en funcionalitats i compartint quasi els mateixos continguts. És clar que algunes xarxes socials comparteixen propietari. Com Instagram i Facebook, que són de Meta; però d'altres són directament competència i se la fan, la competència, mirant-se de reüll i fins i tot, vilment, copiant-se.

En la meva modesta experiència d'usuari de Instagram he vist com darrerament prioritza la visualització de contingut audiovisual (els “Reels”, petites peces de vídeo) per davant del contingut pel que Instagram va ser creat, les imatges, les fotografies. A què respon aquest canvi? Entre d'altres factors al creixement i consolidació de la plataforma TikTok entre els i les joves.

Fusionada l'any 2018 amb Musical.ly TikTok és una de les responsables, per exemple, de la proliferació de vídeos en format vertical, ja que és una eina que neix, creix i es reprodueix en els telèfons mòbils.

TikTok és la versió internacional de la xarxa social xinesa Douyin, llançada l'any 2016, i que serveix bàsicament per a crear i compartir vídeos d'entre 1 segon i 10 minuts. TikTok és vídeo; no hi busqueu fotos, que les fotos deuen ser, ja, coses de “boomers”! A TikTok hi ha vídeos i, sobretot, hi ha joves, molts joves.

I si amb la compra de Instagram al seu dia va permetre a Facebook (ara Meta) recuperar públic jove, amb l'eclosió de TikTok Instagram torna a fer-se gran; d'aquí que reaccionés amb els “Reels”, vídeos curts amb els que competir amb TikTok.

La realitat, i el drama per Instagram, és que precisament molts dels vídeos que es veuen a través de la seva xarxa són precisament de TikTok; és a dir, la marca TikTok penetra a Instagram. És com si mirant una sèrie produïda per TV3 es veiés a la televisió un programa, per exemple, d'Antena 3... Instagram procurarà corregir aquesta qüestió, que tampoc es tracta de donar ales a la competència fent-la créixer a casa teva.

Instagram està pilotant alguns canvis de la seva interfície (la forma com presenta els continguts a l'aplicació mòbil), donant més espai a les imatges, preferentment al contingut audiovisual, en una aparença més immersiva, diuen, que fa que l'espai per al contingut ocupi quasi tota la pantalla, i amb una línia de temps (el “timeline”) que, oh sorpresa, s'assembla al de TikTok...

Segons l'informe Digital 2022 elaborat per l'agència "We Are Social" i la plataforma de gestió de xarxes socials "Hootsuite", TikTok va créixer un 7,3% el 2021, sumant uns 60 milions d'usuaris; tot i que globalment Instagram té més usuaris que TikTok, només cal que feu un petit estudi casolà entre la canalla del vostre voltant menor de 16 anys per adonar-vos ràpidament quina és la xarxa preferida entre els més joves.

Instagram "TikTokeja"? Renovar-se o morir; adaptar-se o morir; copiar o morir, podeu dir-ho com vulgueu, però com en l'evolució de les espècies, sobreviu la que sap adaptar-se millor.

Article publicat al número 112 de la revista Parlem de Sarrià.

Instagram: 10 anys després

Aquest 2020 Instagram ha fet 10 anys i, en aquesta segona dècada del segle XXI, ha passat de ser una aplicació selecta i selectiva a una xarxa social de masses, referència imprescindible d'influenciadors i alimentadora de la vanitat mundial. La seva transformació és paradigmàtica, i alhora aterradora!

Qui l'ha vist i qui la veu!

La paremiologia, diu el diccionari, és "l'estudi dels proverbis, sobretot com a expressió de l'ànima i dels costums populars", i en aquest cas la definició bàsica d'aquesta expressió (qui l'ha vist i qui el veu) es refereix al gran canvi, a la transformació, d'una persona.

És dir l'expressió i començar a pensar en persones del nostre voltant que, en un determinat espai de temps, s'han transformat, i en aquest cas tant li fa si és un canvi a fi de bé, o no...

Qui l'ha vist i qui la veu és el que penso jo, tot sovint, quan entro a Instagram, i sobretot quan retrocedeixo en el temps i torno al dia que vaig donar-m'hi d'alta: va ser a principis del mes d'abril de l'any 2012, quan Instagram, aleshores una aplicació de filtres fotogràfics disponible només per a dispositius mòbils d'Apple, va abraçar la comunitat Android. En qüestió de mesos va créixer de forma exponencial en número d'usuaris i es va popularitzar.

La seva popularitat no va passar desapercebuda pel gegant Facebook, que aquell mateix any la compraria per mil milions de dòlars, com també va fer amb WhatsApp dos anys més tard. Instagram, en mans de Facebook, va passar de ser una popular aplicació de filtres per a fotografies i un espai (fotoblogging) per a publicar-les, a ser, com és avui, una de les xarxes socials de referència, en què els filtres pràcticament són el menys important.

De matar a PicPlz a arraconar Snapchat

Per entendre aquesta transformació és interessant observar les víctimes, cadàvers inclosos, que Instagram ha deixat pel camí.

Als seus inicis, quan Instagram era només una selecta aplicació per a iPhone, les persones usuàries de telèfons amb sistema operatiu Android feien servir altres aplicacions per a millorar les seves fotos aplicant-hi filtres "vintage"; entre elles hi havia PicPlz, que no va poder resistir l'embranzida d'Instagram quan va aterrar a Android, i va haver de plegar veles!

Sobre tot això en vaig parlar, més extensament, en l'article "I definitivament Instagram es popularitza!", publicat l'any 2012 al número 81 d'aquesta revista.

Però si avui Instagram és altament popular, i especialment entre el jovent, no és (només) per a la seva diversitat de filtres, sinó (sobretot) per a les seves "Històries" (les "Stories"), la possibilitat de publicar fotografies i vídeos, afegint-hi tota mena d'adhesius ("stickers") i altres elements (música, mencions, localització...), que s'autodestrueixen i s'eliminen al cap de vint-i-quatre hores. Aquesta funcionalitat és el seu principal ganxo!

Però Instagram no es va inventar aquesta funcionalitat de publicar continguts amb data de caducitat, això ja fa anys que ho fa una altra aplicació, també molt popular entre el jovent: Snapchat. Sobre Snapchat també en vaig parlar aquí, al 2016 en el número 95 de la revista, i el que aleshores s'anunciava, que Instagram copiava les històries de Snapchat, al cap d'uns anys el que ha passat és que a banda de copiar-les, les ha acabat eclipsant.

Ja sabem que el contingut amb data de caducitat (24 hores) és més atractiu, ja que l'hi dóna una pàtina d'exclusivitat que en genera un major consum en temps real. Precisament Facebook també es planteja la possibilitat que alguns missatges de WhatsApp puguin autodestruir-se i eliminar-se al cap d'unes hores...

Instagram, la foguera de les vanitats

Però tornem a Instagram. Amb Snapchat fora de joc, Instagram també es planteja donar un major espai a aquest contingut temporal, en detriment de l'espai preferent que fins ara han tingut les fotografies publicades “tradicionalment”. D'alguna manera, i d'aquí el componen aterrador, es premia el contingut efímer, volàtil i moltes vegades insignificant, per davant de les fotografies, generalment de qualitat, que tenen un caràcter permanent.

Aquest torrent continu de contingut efímer i amb data de caducitat és el que el fa atractiu als ulls del jovent, i és on els influenciadors s'hi mouen com peix a l'aigua, promocionant productes, o ells mateixos com a producte, i alimentant la vanitat mundial. I és que si Twitter es relaciona, entre d'altres, amb trols i “haters”, Instagram ha esdevingut la xarxa del bon rotllo, tot i que hem de tenir en compte que hi ha molt d'impostat, i molt postureig.

Instagram, deu anys després, ha esdevingut la xarxa que ha permès a Mark Zuckerberg arreplegar el jovent que, des de fa una anys, ni tan sols s'ha plantejat apuntar-se a Facebook; de fet ambdues xarxes estan connectades, precisament per les “Històries”...

I sí, de moment deu anys després a Instagram encara hi podem trobar magnífiques fotografies, amb o sense filtres, tot i que no sé si passarà el mateix d'aquí deu anys. Instagram, qui l'ha vist i qui la veu!

Article publicat al número 107 de la revista Parlem de Sarrià.

Les Stories, o quan la guarnició ens agrada més que el tall!

L'altre dia vaig entrar a l'aplicació mòbil de LinkedIn i, instintivament, vaig sortir-ne de seguida pensant que havia entrat per error en una altra aplicació. Vaig tornar-hi entrar, llavors fixant-me bé de clicar la icona correcta, i vaig comprovar que no, que la primera vegada no m'havia equivocat...

El que m'havia confós va ser la línia de rodones dels perfils a qui segueixo, disposades ben ordenades a mode de les Stories de Instagram, i naturalment també la icona del meu perfil amb un signe de més (+)... Vosaltres també, LinkedIn? 

Sí, LinkedIn també ha sucumbit a la temptació de les Stories, aquestes publicacions que, com les notes que rebia l'inspector Gadget, s'autodestrueixen en 24 hores.

Dies més tard Twitter també va abraçar les Stories, suposo que per allò de que si no pots amb l'enemic, uneix-t'hi!

A WhatsApp hi tenim els estats, i ara a Instagram, a Facebook, a LinkedIn i a Twitter hi tenim les Stories, i no sé, tot plegat fa pensar que deu ser això, sobretot, el que més ens agrada d'aquestes xarxes socials: compartir contingut efímer. És clar que suposo que aquestes empreses deuen tenir clar que com més efímer, curiosament, més interès ens generen i, per tant, més temps passem a les seves aplicacions.

El temps que duren les publicacions efímeres és inversament proporcional al temps que passem mirant-les... El valor està en la caducitat de la publicació, que per si sola actua de reclam, com si digués, just al publicar-se, que si no la cacem al vol ens la perdrem...

Les Stories són, en principi, la guarnició que acompanya el tall, que se suposa que a WhatsApp, a Instagram, a Facebook, a LinkedIn i a Twitter hi fem coses diferents, però ja sabem que a vegades la guarnició ens agrada més que el tall...

El que no comparteixo

Arribarà el dia que el que no compartim serà, sense cap mena de dubte, el més important!

Ara sembla que és tot just a l'inrevés, procurem compartir, publicar, fer públic sobretot a les xarxes socials, tot allò important que fem: un viatge, un àpat, un concert, una trobada especial...

En deixem constància (i rastre) a les xarxes socials per a inventari personal, com a evidència del que hem fet i viscut, i perquè els nostres contactes (amics, seguidors...) també (sobretot) en siguin coneixedors. Amb més o menys intensitat i vehemència, reconeguem-m'ho, hi ha una certa vanitat en aquesta ànsia de compartir el que fem.

Tant és si ho publiquem al Facebook, a Twitter, a Instagram o a les seves Stories o a l'estat del WhatsApp, la qüestió és publicar-ho, sentir la necessitat de compartir-ho. Hi ha un cert mimetisme en aquesta dèria, tant dels nostres dies, de publicar-ho quasi tot, doncs si aquell o aquella ho fan, perquè no hauria de fer-ho jo?

Naturalment la nostra condició d'animals socials hi té molt a veure; abans de l'arribada d'internet i les xarxes socials també la teníem aquesta necessitat, potser la diferència és que amb els mitjans d'avui la periodicitat, la quantitat i l'abast de tots els moments que compartim són quantitativament molt superiors; qualitativament que cadascú judiqui...

Compartim tant, he compartit tant que d'un temps ençà he començat a valorar precisament el que no comparteixo, o més ben dit, a valorar que hi ha moments, experiències i vivències, que més que preocupar-me per compartir-les a les xarxes socials m'ocupo de viure-les amb plenitud i, si és possible, amb el telèfon mòbil a una certa distància.

Al capdavall em temo que en la majoria dels casos el que publico i comparteixo interessa més a les empreses (Facebook, Google, Twitter, WhatsApp, Instagram) que a vosaltres mateixos...

Arribarà el dia que el no compartir vencerà?

Sé el que vau fer l'estiu passat, i aquest!

Aquest estiu també he vist els vostres destins, el que heu menjat i amb qui ho heu compartit. He vist les selfies que us heu fet, a vegades amb reconeguts paisatges al darrere, d'altres amb paisatges per descobrir, he vist les fantàstiques albades que us han despertat i els capvespres de somni que us han acompanyat cap als vostres, de somnis; he vist les cales amagades en les que us heu remullat i les muntanyes infinites, aquelles que a voltes es confonen amb el cel, que quasi us el fan tocar!

He vist les vostres vacances quasi com si també haguessin estat les meves, de fet ja no sé si els vostres destins han estat també els meus, i els meus els vostres, doncs les vostres imatges també formen part ja dels meus records...

I el que passa amb les vacances passa, al llarg de l'any, amb tantes altres coses; trobades, celebracions, escapades, retalls de la feina, de les activitats de la vostra mainada... Veig tot això a Twitter, Facebook i Instagram i sobretot a les històries de Twitter, facebook, Instagram i als estats de WhatsApp, i ho veig avui molt més, i per molts més canals, del que ho veia fa tres, cinc o, ja no diem, deu anys!

Sé el que vau fer el darrer estiu, i aquest! I arribats a aquest punt, ara quan les vacances de la majoria, també les meves, són només un dolç record i reviso, jo també, el (poc) que he compartit, em pregunto perquè ho fem i, sobretot, perquè no podem deixar de fer-ho?

O sí, podem (volem?) deixar de fer-ho?

Twitter 280, doble o res?

A l'ocell de Twitter se li ha fet petita la gàbia!

Fins ara 140 era la xifra clau, també màgica, de Twitter: els 140 caràcters que com a màxim, espais inclosos, ens permetien piular quelcom, piular al món!

Aquesta limitació de caràcters ha estat precisament una de les claus del seu èxit, potenciant en els usuaris la capacitat de síntesi i concreció, fent de cada piulada una mena de pastilla concentrada de caldo, unes amb més substància que d'altres, val a dir...

De fet al principi en els 140 caràcters també s'hi comptaven els dels enllaços i les mencions, pel que a vegades era tota una odissea publicar una frase amb sentit, amb tots els seus components, subjecte i predicat. Amb el temps Twitter va descomptar dels 140 caràcters aquests elements (enllaços i mencions) per a facilitar la vida dels piuladors empedreïts, també per a promoure la publicació d'imatges (que a l'inici esdevenien enllaços) i fomentar la interacció entre usuaris amb les mencions.

Els 140 caràcters de Twitter definien aquesta eina social dins les anomenades de "micro-blogging", és a dir, les que permetien publicar a mode de blog (o bloc) textos curts, més que curts micro textos. Aquest caràcter micro els diferenciava d'altres eines i xarxes socials sense limitació de caràcters, com Facebook, alhora que resultava altament atractiu com a canal d'informació (especialment pels mitjans de comunicació) pel llançament de titulars a mode de piulada. La immediatesa, aquest "ara i aquí" tan propi de Twitter, també hi va contribuir i avui Twitter és l'eina social de referència per a copsar el que passa al món. Al mateix temps, però, Twitter també s'ha convertit en una mena de realitat paral·lela, no sempre ajustada a la real, o analògica...

L'ocellet de Twitter al llarg d'aquests més de deu anys de vida també ha anat mirant de reüll el que va passant al seu voltant, especialment amb les altres eines i xarxes socials i ha vist néixer i créixer serveis de missatgeria com WhatsApp o xarxes socials com Instagram, ambdues avui a mans del competidor Facebook. Com totes les eines i xarxes socials Twitter ha anat evolucionant i la darrera revolució ha estat doblar el nombre de caràcters amb els que permet piular: dels 140 als 280 caràcters!

Ara són 280 els caràcters que Twitter ens deixa per piular, decisió que no ha estat ben rebuda per tots els usuaris, molts sempre reactius als canvis. Amb aquest canvi perd una mica la seva essència, la brevetat, tot i que Twitter va justificar la decisió argumentant que en la prova que havien fet la majoria d'usuaris no utilitzaven, en les seves piulades, la totalitat dels 280 caràcters disponibles.

Sense dubtar de Twitter em temo que això només serà al principi, ja que ens solem comportar com els líquids i els gasos: tenim tendència a ocupar tot l'espai disponible. Diu la frase cèlebre que “allò bo, si és breu, és el doble de bo”; la frase segueix dient, si fa o no fa,  que “allò dolent, si és poca cosa, no és tan dolent”. Doble o res? Twitter finalment ha optat per doblar els caràcters, no tinc clar que nosaltres sabem doblar, sempre, la qualitat... Ja ho deia la meva àvia: “totes les masses piquen”; vés que els 280 caràcters no siguin massa per Twitter!

A l'ocellet se li ha fet petita la gàbia, i en comptes de deixar-lo en llibertat li hem fet la gàbia més gran, el doble de gran.

Article publicat al número 99 de la revista Parlem de Sarrià.

Joves i TIC: entre l'oportunitat i l'abisme

Les noves tecnologies són una oportunitat o una amenaça, pels joves?
Aquest no és un debat nou, però sí és un debat que convé actualitzar tal i com ha fet recentment el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya amb la publicació de “TIC i Joves: reflexions i reptes per al treball educatiu” (Col·lecció Aportacions, número 54; octubre 2016).

La publicació fa un breu repàs d'algunes referències bibliogràfiques i entre elles destaca el que afirmaven l'any 1999 David Buckingham i Julian Sefton-Green en l'article "Children, Young People and Digital Technology": “hi ha les víctimes dels mitjans, els innocents corromputs pels videojocs o la pornografia, i els intel·ligents, els qui s’apoderen a través de les tecnologies per crear nous mons d’aprenentatge i comunicació”.

La tecnologia, doncs, també pels joves és una arma de doble fil! I si aleshores, als anys noranta, els adults es preocupaven pels joves enganxats a la televisió i als videojocs avui als adults ens preocupen els joves enganxats a les pantalles en general, doncs s'han multiplicat, i a la dels seus telèfons mòbils intel·ligents en particular, dispositiu que quasi ha esdevingut, de forma natural i sense adonar-nos, una extensió del braç, quasi un accessori del cos humà.

Els adults tenim la percepció general que els joves, als qui anomenem nadius digitals, estan hiperconnectats fins al punt d'establir una certa dependència emocional amb el dispositiu i tot el que, per ells, representa: la relació amb els seus iguals, la connexió amb el seu món, fins i tot amb el nostre...

Aquest procés, com d'altres (les relacions sexuals, el consum d'alcohol, tabac i drogues...) es produeix cada vegada en una edat més precoç, que podríem situar al voltant dels dotze anys, edat d'inici de l'educació secundària i per tant de l'entrada a l'institut i que pels joves representa l'obtenció de dos objectes que simbolitzen la seva nova (obligada en molts casos) autonomia: les claus de casa i el telèfon mòbil!

En realitat, però, aquest procés s'inicia abans ja que els infants en edats més primerenques ja tenen accés a múltiples pantalles: la televisió (ara també connectada), l'ordinador, la tauleta tàctil i, naturalment, els telèfons mòbils dels pares, mares o altres familiars.

Des de la perspectiva dels adults el telèfon mòbil dels infants ens dóna la seguretat que davant qualsevol incidència podran contactar amb nosaltres, tot i que des de la perspectiva dels infants i especialment els joves aquesta mena de “cordó umbilical” és tan sols la millor excusa per mantenir-se connectats amb el seu món.

En una classe de primer d'ESO de l'Institut Narcís Xifra de Girona (el que de moment tenim de referència a Sarrià de Ter) a principis de curs un professor va preguntar als alumnes quants no tenien telèfon mòbil: només, mig avergonyits, dos van aixecar la mà; després de les festes de Nadal els dos alumnes ja tenien mòbil després de demanar-lo insistentment als pares, qüestió de supervivència.

El temor a ser exclòs és un dels motius que argumenten els infants i joves en la seva exigent demanda de telèfon mòbil, de ser exclòs del seu grup d'iguals, és clar. L'auge dels serveis de missatgeria instantània (WhatsApp i Snapchat) han fet de la tecnologia mòbil un element més de socialització, doncs les relacions personals es prolonguen i s'expandeixen també digitalment, però a banda d'aquest element socialitzador que apunta al sentiment de pertinença de grup els dispositius mòbils, especialment el telèfon, també és el mitjà des del qual consumeixen els continguts audiovisuals a través d'eines socials com YouTube o Instagram.

A l'altra cara de la moneda del paper socialitzador hi ha el risc que les TIC aïllin els joves, el risc que les relacions digitals prevalguin sobre les analògiques o, encara pitjor, que prevalguin les relacions digitals amb els seus iguals per sobre de les analògiques i personals amb la resta de la seva família, amb el temor per part dels adults que es faci realitat la imatge del jove aïllat,  permanentment tancat a la seva habitació. En qualsevol cas caldria calibrar si els factors de l'aïllament són la tecnologia en sí i “per se” o aquesta és tan sols el mitjà, però no la causa.

El que ja és inevitable en els joves, també en els adults, és que la tecnologia intervé inevitablement en la construcció de la identitat, però així com els adults (immigrants digitals) hem diferenciat entre la nostra identitat analògica (l'existent abans de la revolució digital) i la digital (adquirida posteriorment) els joves no fan aquesta diferenciació doncs ambdues formen part indistinta, sense fronteres clares, d'una mateixa i única identitat: la seva!

La publicació “TIC i Joves: reflexions i reptes per al treball educatiu” parla de la doble vessant de les TIC en relació als joves, la positiva i la negativa.

Pel que fa a la positiva destaca la millora en les relacions socials dels joves, l'aportació de noves habilitats, la contribució a potenciar les capacitats creatives i de resolució de conflictes,  l'augment en la implicació dels joves en la millora de la societat i l'aparició del jove “produser” (consumidor i creador alhora, anomenat també “prosumidor”).

Pel que fa als efectes adversos, tot i que recorda que afecten a una part reduïda dels joves, l'estudi destaca l'aïllament físic, l'addicció a les TIC i la ludopatia, un excés de narcisisme, el ciberassetjament, el sexting (compartir contingut sexual o explícit, fotografies o vídeos, a les xarxes socials o serveis de missatgeria), la potenciació de la violència masclista entre parelles joves, la petjada digital i la pèrdua de privacitat, la bretxa digital, la sobredosis d'informació i les malalties derivades de l'ús addictiu, incloses els trastorns psicològics.

Lluny d'alarmar-nos innecessàriament per aquest darrer paràgraf el que convé és afrontar de manera conscient el procés d'accés dels joves a les TIC, tal i com recullen les orientacions de la publicació citada, fomentant l'ensenyament crític, acompanyant i assessorant als infants i joves, en resum fer allò que tan convé que fem els adults amb els nostres infants i joves: ser-hi, no dimitir de les nostres responsabilitats.

Així doncs, les noves tecnologies són una oportunitat o una amenaça?
Segurament aquesta mateixa pegunta ens la podríem fer els adults interpel·lant-nos a nosaltres mateixos i possiblement la resposta seria, si fa o no fa, la mateixa que podem oferir als joves: les noves tecnologies són ambdues coses, una oportunitat i una amenaça!

Però la pregunta, paradoxalment (o no?), ens inquieta més quan els adults la formulem pensant en els joves, els nostres joves; ens inquieta més quan pensem en ells però ens fa por si ens la fem a nosaltres mateixos: les noves tecnologies són una oportunitat o una amenaça, pels adults?

Article publicat al número 97 de la revista Parlem de Sarrià.

El vídeo de la setmana: Like my addiction

El seu perfil a Instagram és dels que enlluernen, com les seves imatges, d'aquelles que aconsegueixen muntanyes de "likes"! Però el seu perfil amaga quelcom que ella, com qui no vol, ens mostra en cada fotografia publicada: alcohol!

De fet el seu perfil forma part de la campanya "Like my adiction" de l'organització francesa Addict Aide, i és que cada m'agrada, cada "like" a les seves glamuroses fotos semblen aplaudir la seva inadvertida addicció, el seu alcoholisme!

Louise Delage és el perfil fals d'aquesta jove parisina de 25 anys que ha posat cara a aquesta campanya que ens alerta amb aquest inquietant missatge: "és fàcil passar per alt l'addicció de qui tenim a prop". Els centenars, milers de "likes" de les seves imatges, publicades a Instagram des del passat mes d'agost, ho corroboren!



Bon divendres!

El vídeo de la setmana: és menjar, no una competició!

En algunes taules abans d'atacar el plats es beneeix la taula i el menjar, en d'altres simplement s'espera educadament que tothom estigui assegut, servit i a punt i n'hi ha que ni això, que ni es beneeix ni s'espera: "burro l'últim!", i es comença a menjar tan bon punt t'han (o t'has) servit! I en totes aquestes taules, d'un temps ençà, sovinteja també el que diu "espera, espera...", mentre desenfunda l'smartphone i cerca el millor angle per retratar el plat...

A vegades tinc la sensació que publiquem a Instagram (i a Twitter, i a Facebook...) més menjar del que ens mengem! I consti que si cal tiro jo la primera pedra, car tampoc jo estic lliure de pecat!

El telèfon mòbil també s'ha acabat interposant entre el menjar i nosaltres, com ho ha fet amb els concerts, l'art, els amics, la família... Signes del nou temps, potser sí, d'un futur que s'albira en aquest inevitable present que és tan sols la becerola del que s'esdevindrà...

Potser per això Ikea ens convida a reflexionar-hi situant la nostra actitud present al passat...



Bon divendres i, si s'escau, bon profit!

El vídeo de la setmana: el nou logo d'Instagram

Ho ha fet Google, ho ha fet Twitter, ho ha fet la Coca-Cola, ho ha fet Seat, ho ha fet el Barça, ho ha fet Alfa Romeo, ho ha fet Danone, ho ha fet Facebook, ho ha fet Adidas,ho ha fet Pepsi, ho ha fet Citroën, ho ha fet Apple, ho ha fet el Burger King, ho ha fet Fiat, ho ha fet Nike...

Si totes aquestes marques han renovat al llarg dels anys el seu logotip, la seva imatge de marca, perquè no hauria de fer-ho també Instagram?

Instagram ha canviat el logo de la càmera estil Polaroid "vintage" per un disseny més modern, de línies més senzilles i amb els colors de l'arc de Sant Martí... I amb el canvi de logo també ha redissenyat l'aparença de la seva aplicació mòbil, sense canviar-ne, però, la funcionalitat.

Si triar un logotip no és una decisió fàcil, canviar-lo, renovar-lo en aquest cas tampoc ho és, sobretot per la resistència al canvi que, en més o menys mesura tots tenim. Però quan s'imposa el renovar-se o morir, morir no és una opció.

Així és com des d'Instagram expliquen el seu canvi, la metamorfosi del seu logotip!


A New Look for Instagram from Instagram on Vimeo.

Bon divendres!

10 anys passant pel tub

És molt probable que la majoria de vosaltres, també jo, recordeu què vàreu fer el 23 d'abril de 2005: segurament comprar i/o regalar algun llibre i una rosa.

També és molt probable, quasi ho podria assegurar, que cap de vosaltres, tampoc jo, sabia que a la diada de Sant Jordi de fa 10 anys va succeir un fet extraordinari, un fet que a dia d'avui trobem absolutament normal però que fins aleshores era inèdit: es va publicar un vídeo a YouTube, el primer vídeo de YouTube!

Amb un títol més propi dels contes d'en Teo el cofundador de YouTube, Jawed Karim, va publicar  “Me at zoo”, un senzill vídeo d'encara no vint segons en el que es veu el propi Karim davant els elefants lloant-ne la seva trompa! De no ser perquè és el primer, aquest vídeo passaria totalment desapercebut!

Al llarg d'aquests 10 anys YouTube ha esdevingut un lloc imprescindible des d'on veure i analitzar la nostra societat, un mirall de nosaltres mateixos, doncs som precisament nosaltres mateixos qui hi publiquem els vídeos! A YouTube hi ha de tot, no en va s'ha convertit en un dels principals cercadors d'internet, quan la seva finalitat no és precisament aquesta.

Són molts els vídeos que durant aquesta dècada s'han fet virals, vídeos de nadons, de gats i altres animals, de celebritats, musicals, d'humor... Vídeos que, passats els anys, ens produeixen el mateix efecte, tot i tenir menys de 10 anys, que es produeixen les imatges pretèrites de programes de televisió: ens activen la nostàlgia!

El vídeo més vist de la història de YouTube, fins a dia d'avui, és el “Gangnam Style” de PSY amb més de dos mil dos-cents milions de visualitzacions! La xifra de visites no para de créixer, com tampoc paren de créixer altres xifres sobre YouTube que vaig destacar al programa “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià:

• YouTube té més de mil milions d’usuaris
• Cada dia es veuen centenars de milions d’hores a YouTube i es generen milers de milions de reproduccions
• A YouTube es pugen 300 hores de vídeo per minut
• El nombre d’hores de visualització al mes a YouTube augmenta un 50% any rere any
• La meitat de les reproduccions de YouTube tenen lloc en dispositius mòbils

És a dir, YouTube no només té 10 anys d'història, també sembla tenir molt futur! Internet és mòbil i YouTube també, i com internet YouTube anirà evolucionant i adaptant-se a les necessitats i exigències de cada moment!

YouTube ja té 10 anys, que en l'àmbit de les noves tecnologies són molts anys! Instagram enguany celebrarà els 5 anys, WhatsApp ja fa 6 anys que és entre nosaltres, Twitter l'any vinent en farà 10 i Facebook els 10 els va celebrar l'any passat! Fa pocs anys que són entre nosaltres, però ens sembla que els tenim de tota la vida!

YouTube, propietat de Google des de finals de 2006, no és ni la primera ni la única plataforma online de vídeo, però sí és la més popular, la de referència, la més global.

YouTube sembla estar en plena forma i, sens dubte, sembla tenir encara molt futur per endavant!

Article publicat al número 91 de la revista Parlem de Sarrià.

Jo internet, tu Jane

Internet, poc o molt, ha canviat les nostres vides en la mesura que ha canviat, que està transformant, tot allò que ens envolta. En alguns dels articles publicats en aquesta mateixa secció ho hem pogut veure quan hem parlat de Spotify i com ara escoltem música, de l'internet de les coses, dels serveis de missatgeria instantània com WhatsApp, etc.

Però si internet és una revolució, que ho és, no és només perquè canvia amb major o menor mesura les nostres vides, també perquè transforma la nostra societat i, d'una manera molt directa, la manera com ens comuniquem; ens comuniquem amb aparells diferents, però també amb codis i comportaments diferents. Paradoxalment la comunicació, la nostra comunicació, amb internet s'ha tornat més primitiva! M'explico.

Si féssim una retrospectiva de com era internet anys enrere, quan va començar a entrar a les nostres vides, podem recordar webs als que navegàvem on el tipus de continguts que predominaven eren textos, per sobre de les imatges. Ara, en canvi, si naveguem per diferents webs de diferents tipus, webs d'empreses, d'entitats, de projectes i serveis, institucionals, de professionals i fins i tot personals observarem que predomina molt més el llenguatge audiovisual (vídeos, fotos, infografies) que no pas l'escrit.

De fet avui els webs es nodreixen de continguts amb vídeos, imatges i infografies i textos que els acompanyen. És cert que el text segueix essent molt important i que quan naveguem també ens trobem molts webs, especialment blocs, on el que predomina és el text, però la nostra pròpia experiència d'usuaris ens demostra que a internet llegim molt en diagonal, i que quan necessitem llegit un text llarg la majoria de vegades l'imprimim.

Hi ha qui considera Twitter la xarxa social dels intel·lectuals, doncs les paraules, per bé que en nombre reduït i limitat, són part de la clau del seu èxit: Twitter exigeix capacitat de síntesi. Però Twitter sap en quin món viu i com ens comuniquem, i és conscient de l'auge que els vídeos estan tenint a les xarxes socials com Facebook i Instagram. Aquest 2015 Twitter reforçarà la seva estratègia de vídeo permetent publicar vídeos de fins a 30 segons des de la pròpia aplicació mòbil.

Un altre exemple del pes del llenguatge visual sobre l'escrit el trobem en la missatgeria instantània amb l'ús de les emoticones, que fan bona l'expressió, també a WhatsApp, que una imatge, ni que sigui una emoticona, val més que mil paraules!

Els continguts amb suport audiovisual són més accessibles i comprensibles per a més gent que no pas els continguts escrits; de fet aquest és un debat molt viu en l'àmbit educatiu que, més enllà de discutir sobre l'ús de les pantalles a l'aula, comença a fer-ho també sobre com s'han de mostrar els continguts a uns alumnes que es comuniquen a través de fotos i notes de veu que s'envien per WhatsApp o Snapchat.

Al final, com van fer Tarzan i Jane, cal cercar l'equilibri entre els continguts audiovisuals i els continguts escrits, doncs al capdavall hi ha coneixements, i sobretot experiències, que només es poden adquirir amb la lectura i seria un error arraconar el text, com ho seria obviar la potencialitat del llenguatge i la comunicació audiovisual.

Al capdavall si el vídeo finalment no va matar l'estrella de ràdio, ni la televisió la ràdio, ni el cinema la televisió, el vídeo tampoc matarà ara l'escriptura, els textos escrits.

Article publicat al número 90 de la revista Parlem de Sarrià.

Micro-vídeos a internet: Vine o Instagram vídeo?

El resultat final de sumar els termes “vídeo” i “internet” és, en la majoria de casos, YouTube, el principal servei de publicació de vídeos a Internet. 

YouTube no és, però, l'única eina que permet publicar i compartir vídeos a internet; Dailymotion i Vimeo, tot i no ser tan populars ni posicionar tan bé, ofereixen també, si fa o no fa, el mateix servei que YouTube, amb algunes particularitats diferents que ara tampoc venen al cas.

A YouTube, també a Dailymotion o a Vimeo, solem veure-hi vídeos d'entre 1 a 10 minuts, la majoria entre 3 i 5 minuts, però en aquest article voldria parlar-vos d'un altre tipus de vídeos, dels micro-vídeos, un producte diferent al dels vídeos.

Si tradicionalment associem els vídeos amb les càmeres de vídeo, fins i tot amb la funció de vídeo de les càmeres fotogràfiques digitals, els micro-vídeos els hem d'associar als telèfons intel·ligents (“smartphones”), que a banda de fer fotos permeten també, i cada vegada amb una major qualitat, enregistrar vídeo.

Ara que ja hem après a fer fotos i compartir-les a internet amb el nostre telèfon mòbil intel·ligent, gràcies a la càmera, a la connexió a internet i a les aplicacions que ens hi podem descarregar (Facebook, Twitter, Instagram, etc), hem fet un pas més i, a banda de compartir instants captats per una imatge, captem instants, breus instants, micro-vídeos d'entre 6 a 15 segons, captats també amb el telèfon mòbil i compartits a través d'aplicacions creades amb aquesta finalitat.

És cert que des del telèfon mòbil, també des de la tauleta tàctil (“tablet”), podem gravar i publicar vídeos directament a YouTube, però rarament a YouTube hi trobarem micro-vídeos de menys de 20 segons, el que sol durar un anunci.

Si dels blogs (blogging) se'n van derivar les eines de “micro-blogging”, com Twitter, i dels relats els “micro-relats”, dels vídeos se n'han derivat, en aquesta època on allò “micro” i/o “nano” està a l'alça, els “micro-vídeos”.

Els micro-vídeos estan de moda i bona prova d'això són les aplicacions mòbils (“apps”) que aquest any 2013 s'han llençat, entre les que destaquen, i destaquem Vine i Instagram Vídeo.

Vine, propietat de Twitter, tot i que funciona independentment d'aquest servei de micro-blogging (veure article sobre Twitter al número 73 de la revista Parlem de Sarrià), permet enregistrar vídeos de fins a 6 segons, creant efectes semblants a les imatges animades “GIF”. Vine, aplicació creada a mitjans de 2012 i comprada, mesos després per Twitter, es va llençar al mercat de les aplicacions per iPhone i iPad a principis de 2013 i per a dispositius Android a partir del juny de 2013.

Els micro-vídeos creats a través de Vine, més minimalistes, es poden compartir a Twitter, naturalment, i també a Facebook.

Si Vine està vinculada a Twitter la seva principal competidora, Instagram Vídeo, està vinculada a Facebook, quan la xarxa social va comprar Instagram a la primavera de l'any 2012. 

La resposta de Facebook al Vine de Twitter no es va fer esperar i al mateix mes de juny d'enguany Instagram (veure article sobre aquesta aplicació al número 81 de la revista Parlem de Sarrià) va actualitzar la seva aplicació permetent la publicació de micro-vídeos de fins a 15 segons, permetent també, com ho fa amb les imatges, aplicar filtres “vintage” als vídeos abans de publicar-los.

Els micro-vídeos creats a través d'Instagram Vídeo es poden compartir, com els de Vine, a Twitter i Facebook, però també a d'altres xarxes socials com Foursquare (veure article al número 80 de la revista Parlem de Sarrià), Tumblr o Flickr.

Vine i Instagram Video responen a una mateixa necessitat: enregistrar, publicar i compartir breus fragments de la nostra vida; l'un i l'altre es miren de reüll i, com ja han fet recentment, s'aniran actualitzant per a oferir una millor experiència als usuaris. La darera millora d'Instagram Vídeo ha estat, per exemple, la possibilitat d'incrustar els micro-videos (també les imatges que s'hi publiquen) a blogs i pàgines web, com des de sempre ha permès Vine.

Instagram Vídeo, funció que es troba a la mateixa aplicació d'Instagram com una opció més, disposa, això sí, d'una major base social d'usuaris registrats, pel que com a xarxa social (es calcula que uns 130 milions d'usuaris registrats) és més potent que la de Vine, amb uns 40 milions d'usuaris registrats.

Però no tot l'univers dels micro-vídeos comença i acaba amb Vine i Instagram Vídeo, com amb altres funcionalitats són més les aplicacions disponibles que ens permeten enregistrar, publicar i, sobretot, compartir “micro-vídeos”, com per exemple l'aplicació Keek (fins a 36 segons), MixBit (aplicació creada pels fundadors de YouTube) o l'aplicació Unda (video-missatgeria).

Tota aquesta moda “micro” d'internet no només respon a una necessitat d'economitzar paraules i segons, sobretot respon a la necessitat d'adaptar-se al consum de continguts que fem a internet, sobretot a través de dispositius mòbils: textos i vídeos curts, a mode de “piulada”.

Afortunadament en aquesta revista encara no ens han imposat ·micro-articles”! Qui sap, potser només és qüestió de temps!

Article publicat al número 85 de la revista Parlem de Sarrià.

Holanda, entre bicicletes, canals i molins!

Ara que, com la majoria de vosaltres, deixo cada dia més enrere les vacances d'estiu és quan més sentit tenen les fotografies fetes durant les vacances, els moments que, amb més o menys destresa i encert, hem immortalitzat per a recordar indrets, moments, persones... experiències!

D'entre els molts records immortalitzats al llarg de les vacances d'estiu comparteixo avui les imatges del viatge familiar a Holanda que he publicat a Instagram, entre bicicletes, canals i molins!

El proper dilluns 9 de setembre de 2013 aquest bloc abandona l'horari d'estiu i recupera el ritme habitual de publicacions, de dilluns a dissabte.

Les imatges també podeu veure-les en aquesta altra publicació...

Bona tornada a la feina als qui us reincorporeu o ho heu fer recentment i molts ànims als qui teniu com a màxima prioritat tornar a treballar!

Així he explicat el meu #Girona #TempsdeFlors 2013!

El Temps de Flors ja és història i, com els darrers anys són moltes les mirades que ha permès fer!

Aquesta és la meva mirada!



Les meves imatges també podeu veure-les aquí:

I vosaltres, com heu vist i explicat el Temps de Flors 2013?

10 consells per gaudir del #Girona #TempsdeFlors 2013!

De l'11 al 19 de maig de 2013 a Girona és Temps de Flors!

Si teniu previst visitar la ciutat per gaudir del Girona Temps de Flors us recomano tenir presents aquests 10 consells que modestament m'atreveixo a escriure:

1 - Veniu en transport públic
Enguany es potencia molt el tren, especialment entre Barcelona i Girona durant els dos caps de setmana, però també podeu fer servir altres transports públics com les diferents línies d'autobús. Especialment els caps de setmana la mobilitat i, sobretot, l'aparcament seran complicats, fet que pot generar iniciar la visita amb els nervis a flor de pell! Arribant amb transport públic tindrem el punt neuràlgic del Girona Temps de Flors a deu minuts i la tranquil·litat de no pensar on aparcar el cotxe!.

2 - Si veniu amb transport privat, aparqueu a les afores
Zones blaves a banda, són diversos els aparcaments de pagament que podreu trobar a la ciutat, però tenint present que la visita a Girona Temps de Flors sol durar unes quantes hores el preu d'aparcar pot resultar un pressupost afegit. A més en alguns, sobretot els caps de setmana, poden estar plens. La millor opció és aparcar a les afores, en aparcaments dissuasius (que també s'ompliran) o en sectors més allunyats de la ciutat; per arribar al centre el recomanable és utilitzar el transport públic o bé apropar-s'hi a peu. Al programa (pdf) hi trobareu un plànol amb la localització de les zones d'aparcament (pàg 46).

3 - Porteu roba i calçat còmodes i prepareu-vos pel sol i la pluja
Girona Temps de Flors és sobretot recórrer patis i carrers de la ciutat amunt i avall, pel què cal preveure que passarem hores drets i caminant; no estem parlant de fer senderisme, no cal anar vestit com un "explorador", però sí amb roba còmode i, sobretot, amb un calçat còmode. Millor evitar xancletes (si el temps ho permet) i sobretot, elles, talons!
El temps (meteorològic) durant tot el Temps de Flors pot ser variable, però en tot cas val la pena anar preparats pel sol i per la pluja. Si la previsió és de sol tapeu-vos el cap amb gorres i barrets, pensant també amb la mainada i la gent gran; la crema solar tampoc és sobrera! La majoria d'hores, com hem dit, les passarem al carrer i als patis, a l'aire lliure. Si la previsió és de pluja, un paraigües plegable no farà nosa per aixoplugar-vos!

4 - Consulteu l'agenda d'activitats
Temps de Flors són patis i espais florals, però també hi ha un munt d'activitats programades per tots els gustos i edats! Us recomano que consulteu les activitats programades, seran un perfecte complement a la vostra visita, us permetrà fer la visita més amena i diversa, adaptant-a als vostres gustos i necessitats (activitats per la mainada, concerts, exposicions...). Si sou analògics, feu-vos amb un programa i plànol en paper; si sou digitals, descarregueu-vos l'aplicació Girona In al vostre dispositiu mòbil per tenir el Temps de Flors i la ciutat al palmell de la mà.

5 - Reserveu taula per a dinar / sopar
A Girona hi ha el millor restaurant del món, és cert, però és molt més àmplia, i igualment interessant, l'oferta gastronòmica que trobareu a la ciutat. És probable que si aneu al Girona Temps de Flors feu, com a mínim, un àpat a la ciutat. Hi ha restaurants, a més, que fan un menú especial pel Temps de Flors (consulteu la pàgina 35 del programa).  La recomanació és reservar taula prèviament, sobretot si aneu amb mainada o sou colla. A més amb reserva ajustareu més i millor al pressupost a les vostres necessitats i previsions!

6 - Si podeu, veniu entre setmana
Teniu un dia lliure entre setmana? Veniu al Girona Temps de Flors! Fent una escapada un matí, o una tarda, o si podeu tot un dia entre setmana us permetrà gaudir del Temps de Flors sense tantes cues ni aglomeracions. Si voleu fer una visita ràpida podeu seguir les recomanacions dels 10 espais imprescindibles a visitar que també trobareu a la pàgina 8 del programa (pdf).

7 - Piles i bateries carregades!
Pel Temps de Flors el barri vell de Girona és un autèntic jardí! Ben segur us en voldreu endur un record en forma de fotografia i/o vídeo. Però de fotos no en podreu fer només una! Sigui la de la càmera de vídeo, la de la càmera de fotos o la del telèfon mòbil o tauleta, carregueu bé les bateries! Passejant pels carrers, patis i espais florals del Girona Temps de Flors trobareu molts motius per a retratar i/o filmar! No deixeu que se us esgotin les piles, ni les vostres (recomanable dur sempre aigua i quelcom per picar) ni les bateries de les vostres càmeres! A més amb les vostres filmacions i/o fotografies podeu participar al 1r Concurs SmartFilms Girona o al Concurs de fotografia digital.

8 - Tingueu paciència
No tingueu pressa. La pressa so, ser sempre mala consellera, i en aquest cas si veniu amb presses no gaudireu ni de Girona ni del Temps de Flors. Tingueu paciència per circular i aparcar, si veniu amb cotxe, paciència per les aglomeracions de gent (en carrers estrets), per les cues (per accedir a patis, exposicions) i per fer fotos (deixeu pels altres el temps que voleu per vosaltres per fer les vostres millors fotos!). Tingueu paciència amb les famílies que arrosseguen cotxets i mainada i doneu preferència a la gent amb mobilitat reduïda (cadires de rodes, etc). Tingueu paciència per buscar taula per dinar, o sopar, sobretot si no heu seguit el 5è consell (reservar taula!). Si teniu pressa, si voleu fer una visita ràpida, seguiu el 6è consell i veniu entre setmana! Tingueu paciència i sigueu respectuosos amb la resta de visitants, també amb la ciutat que us acull (que és i vol seguir essent neta) i amb els patis i espais florals que heu vingut a veure (han de lluir des del primer fins al darrer dia!).

9 - Socialitzeu la vostra visita
Si sou analògics, parleu als qui no el coneixen del Girona Temps de Flors; expliqueu-los la vostra experiència al proper dinar familiar, esmorzant amb els companys de feina o fent una cervesa amb els amics! I si sou digitals, compartiu a l'instant els vostres millors moments, les vostres millors impressions a les xarxes socials. Si sou a Twitter utilitzeu l'etiqueta #tempsdeflors i per Instagram afegiu-hi també l'etiqueta #instaflors, etiqueta que us permetrà participar al 2n Concurs Instagram Ciutat de Girona. També podeu fer servir les etiquetes #Girona i #GironaEmociona, entre d'altres...

10.- Hi ha Girona més enllà del Temps de Flors
Si ja heu estat a Girona ja ho sabeu: el Temps de Flors és només un bocí de Girona! Pel Temps de Flors veureu la Girona més floral, però Girona és, durant tot l'any, una ciutat preciosa que us captivarà! Una Girona que tampoc us podeu perdre és la Girona a la tardor, amb les Fires i Festes de Sant Narcís, o a l'hivern el Girona 10! La recomanació és citar-vos de nou amb Girona, prometre tornar a venir i gaudir de la mateixa ciutat, de la seva gastronomia, la seva història, el seu comerç... en una altre època i moment de l'any. I per tornar, per prometre tornar, res millor que, com diu la llegenda, fer un petó al cul de la lleona!

Espero que aquests consells us siguin d'utilitat i, sobretot, que gaudiu de Girona i el Temps de Flors!

I definitivament Instagram es popularitza!

 Diuen que la gràcia, i fortuna, de molts invents innovadors és unir dos elements per crear-ne un tercer, un de nou: un caramel i un pal per a crear un “chupa-chup”! En tan que innovadors, els nous productes han de resultar útils, bé donant cobertura a una necessitat, bé creant noves necessitats.

No totes les unions, però, fan fortuna: la televisió amb el vídeo VHS incorporat no van revolucionar precisament el mercat tecnològic i audiovisual!

Qui sí van revolucionar al seu dia, i encara ara, el sector tecnològic i audiovisual va ser la unió, als anys '90 del segle passat, del telèfon mòbil i la càmera fotos! “Una càmera al telèfon?” ens preguntàvem al principi, i sobretot quan vèiem la resolució d'aquelles imatges, que res tenien a veure amb la que tenien les càmeres digitals que ràpidament s'imposaven i transformaven el sector i mercat de la fotografia.

A dia d'avui no hi ha telèfon mòbil que, per senzill i bàsic que sigui, no tingui càmera de fotos. Les prestacions de la càmera de fotos, també de vídeo, dels dispositius mòbils han anat millorant molt amb resolucions més que notables que res tenen a envejar a moltes càmeres digitals.

Però el veritable salt qualitatiu de l´ús de la càmera de fotos del telèfon mòbil s'ha produït quan els telèfons mòbils s'han connectat a internet. Ara el principal avantatge competitiu de la càmera dels mòbils vers la càmera digital “tradicional” és que la primera està connectada a internet, pel què compartir imatges, també vídeos, a les xarxes socials mai havia estat tan accessible i immediat!

En anteriors articles hem vist que cada vegada més ens connectem a internet a través dels dispositius mòbils (smartphones i tablets) i que sobretot el què fem quan ens connectem a internet a través dels dispositius mòbils és interactuar amb els altres a través de les xarxes socials. Recordem que  internet avui i cada dia més és sobretot SoLoMo (Social, Local i Mòbil).

La suma càmera de fotos, mòbil i internet té com a resultat un fet del tot imprevisible dècades enrere: fer i compartir fotos pràcticament al mateix instant, en temps real! Amb tota aquesta tecnologia a l'abast fem bona l'expressió “una imatge val més que mil paraules”.

L'internet d'avui és molt visual, el poder i impacte de la imatge és molt potent, tal i com ho demostra el recent creixement de xarxes socials com Pinterest. I en aquest “mercat” les aplicacions mòbils sobre fotografia han trobat un gran nínxol de mercat, destacant entre totes elles Instagram.

Creada a finals de 2010 només per a dispositius iPhone Instagram és una aplicació que permet aplicar una sèrie de filtres predefinits i marcs en una fotografia feta amb el mòbil, donant-li un aire més “retro”, més “vintage”. La comunitat d'”igers” (usuaris d'Instagram) ha anat creixent i consolidant-se els darrers anys, situant-la com l'aplicació mòbil de filtres fotogràfics de referència.

L'aplicació d'Instagram també funciona com a xarxa social, això sí, només des de l'aplicació mòbil: pots seguir altres “igers”, que també poden seguir-te, i pots comentar les seves imatges i marcar amb un cor les que t'agraden. I naturalment pots compartir les imatges publicades a Instagram amb altres xarxes socials com Facebook, Twitter, Foursquare, Tumblr o Flickr.

Instagram, però, no és l'única aplicació de filtres fotogràfics; el fet que aquesta aplicació no estigués disponible per als dispositius “Android” va fer que en aquest sistema operatiu apareguessin aplicacions semblants; entre elles va aparèixer PicPlz, oferint unes prestacions semblants a Instagram per als usuaris de dispositius “Android”.

Però a principis del mes d'abril d'enguany Instagram va confirmar els rumors que feia mesos corrien per la xarxa i va fer el salt a “Android”. L'impacte d'aquest fet va ser immediat: en poques setmanes Instagram va guanyar més de 6 milions d'usuaris. Setmanes més tard PicPlz va anunciar que a principis de juliol plegaven: la seva quota de mercat d'usuaris van anar en massa a Instagram i sense usuaris no hi ha ingressos per publicitat, ni inversors...

Avui per avui Instagram és l'aplicació de filtres de fotografia de referència; bona prova d'això és la campanya de promoció turística de Catalunya de la Generalitat a través d'Instagram fent servir l'etiqueta #CatalunyaExperience. O d'altres exemples són els múltiples concursos de fotografia d'Instagram que empreses, administracions o comunitats d'”igers” organitzen.

Una imatge val més que mil paraules, diuen... sobretot perquè costa molt trobar les mil paraules correctes i exactes per explicar una sola imatge!

No sé si en aquest article, que no arriba a les mil paraules, me n'hauré sortit!... Si no és així, sempre podeu recórrer a Instagram i viure en primera persona l'experiència ser ser un autèntic “iger”!

Article publicat al número 81 de la revista Parlem de Sarrià.

#Foursquare, o quan l’on és tan important com el què!

Internet és, cada vegada més, SoLoMo, un terme que aquest any 2012 està fent fortuna! SoLoMo és la suma de tres conceptes clau per entendre l’internet d’avui: Social, Local i Mòbil.

Internet és social; una de les característiques de l’internet d’avui és que és social; les xarxes socials han vincut els darrers anys la seva etapa daurada, amb l’explosió primer de Facebook i després amb l’eclosió de Twitter. Ens socialitzem també a través d’internet, establim relacions, compartim opinions, expressem emocions...

Internet és local o, en altres paraules, la geolocalització és, d’un temps ençà, una de les noves realitats d’internet. Ja no es tracta només de compartir continguts, sinó d’informar, si volem, des d’on els compartim, de geolocalitzar la nostra posició, de dir: “sóc aquí!”

Internet és mòbil, ara més que mai, i ja per sempre més, internet és i serà mòbil. Els dispositius mòbils, “tablets” i telèfons -dits- intel·ligents (smartphones) ens permeten portar internet amunt i avall. La dissociació internet-ordinador ha estat només un pas per associar internet a alrtres dispositius: primer el telèfon mòbil, després les “tablets”, ara els televisors... l’internet de les coses truca a la porta.

No entrarem avui en profunditat a descriure el terme SoLoMo però sí que ens serveix, aquest concepte, per descriure una aplicació mòbil que respon i s’hi adapta a la perfecció: el Foursquare.

Foursquare és una xarxa social de geolocalització, és a dir, una xarxa social que no només et permet compartir continguts amb les teves amistats o seguidors, sinó que sobretot permet fer-ho geolocalitzant la teva posició, sempre, naturalment, que la vulguis revelar!

La geolocalització de continguts compartits a les xarxes socials no és una exclusiva de Foursquare, Twitter i Facebook també tenen els seus sistemes de geolocalització, però l’experiència de Foursquare és, sense cap mena de dubte, més divertida; fins i tot, si voleu, més estimulant!

L’ús de Foursquare està lligat als dispoitius mòbils, tot i que també té la versió web. Descarregada l’aplicació al dispositiu mòbil i donant d’alta el nostre perfil el primer que podem fer a Foursquare és vincular el nostre perfil als perfils que tinguem de Facebook i/o Twitter. Vinculant el nostre perfil de Foursquare als altres allò que hi publiquem també es publicarà en aquelles. De la mateixa manera, i aquest és un possible segon pas, el què podem fer és començar a seguir altres perfils de Foursquare, precisament els que ja tenim en les altres dues xarxes socials.

Essencialment el què els usuaris fan a Foursquare són “check-in”. Quan volem fer un “check-in” l’aplicació ens mostra la nostra, sempre que tinguem activada la geolocalització del nostre dispositiu via gps, la nostra localització i un seguit de “llocs” ja donats d’alta al nostre d’entre els quals podrem seleccionar el lloc on siguem, ja sigui una localitat (per exemple Sarrià de Ter), un barri (per exemple el Pla de l’Horta), un equipament (per exemple la Biblioteca Emília Xargay), un parc públic (per exemple el parc de la Cooperativa), una botiga, un hotel, un bar, un restaurant...

Del que es tracta és de compartir un contingut que, d’una manera o altra, està vinculat amb la posició que geolocalitzem. Si estem gaudint d’un partit d’handbol podem compartir un comentari, també afegir-hi una fotografia, geolocalitzant la nostra posició al Pavelló de la UES. D’aquesta manera la gent que ens segueix, a Foursquare i a les altres xarxes socials si les hem vinculat, veuran no només el nostre comentari sinó que també veuran des d’on l’hem fet!

I si el lloc, espai, població, equipament, negoci que volem geolocalitzar no hi és, nosaltres mateixos podem donar-lo d’alta.

Per donar valor a cada “check-in” Foursquare té un sistema de puntuació per cada “check-in” que fem, punts que es van sumant establint un rànking entre la gent que segueixes. I amb la reiteració de “check-in” en un mateix lloc pots acabar-se esdevenint el “Mayor” (l’alcalde del lloc). A mesura que es van fent “check-in” es van desactivant diferents “badges” (insígnies”) que pots anar col·leccionant. Totes aquestes qüestions dels punts, les alcaldies i les insígnies no són més que un estímul competitiu sense cap més valor que el què cada un li vulgui donar.

El que sí té valor de Foursquare són els “tips”, comentaris o recomanacions sobre un lloc en qüestió, que fan els usuaris, de manera que pots veure què han comentat d’altres usuaris, per exemple, en el restaurant en el qual ja has començat a mirar la carta...

Foursquare també funciona com a cercador de llocs (negocis, restaurants, equipaments...) que tinguem al voltant; amb la funció “explorar” podem trobar, fent una tria segmentada per categories, el millor local de copes on acabar la nit!

I és precisament des de la perspectiva dels potencials llocs, empreses, equipaments, administracions, negocis, etc que Foursquare és també una eina més de promoció de llur activitat. Estar registrat a Foursquare els dóna una major visibilitat i hi ha qui fins i tot fa promocions comercials en funció als “check-in” fets o “badges” desbloquejats. A Sarrià de Ter qui fa promocions via Foursquare és, per exemple, el Centre de Visitants.

Foursquare es pot vincular a Twitter i Facebook, però hi ha d’altres eines web que també es poden vincular a Foursquare, com per exemple l’exitosa aplicació de filtres per a fotografies Instagram, permetent d’aquesta manera geolocalitzar la fotografia feta i el comentari que l’acompanya.

Foursquare, creada l’any 2009, ha superat aquest any 2012 els 20 milions d’usuaris.El què deia, SoLoMo!

Article publicat al níumero 80 de la revista Parlem de Sarrià.

#PicPlz tocat i enfosat... per #Instagram!

A principis del mes d'abril d'enguany Instagram va anunciar la disponibilitat de la seva aplicació per Android, una notícia esperada per molts, jo inclòs, de feia  molt temps!

Amb aquesta decisió Instagram, que ja estava molt ben posicionada entre els usuaris d'iPhone, va aconseguir, en molts pocs dies, milions d'usuaris nous, inclòs jo, que vam afanyar-nos a descarregar-nos l'aplicació i començar-la a utilitzar.

Però com sol ser habitual, més enllà del "win-to-win", quan algú guanya algú altre perd! I una de les víctimes que s'ha cobrat Instagram, ben posicionada per l'aplicació a Android però també per la seva sorprenent aliança amb Facebook, ha estat picplz.

No fa massa dies vaig rebre, com tots els usuaris d'aquesta aplicació mòbil que, com Instagram, permet aplicar filtres pre-configurats a fotografies, un correu electònic amb aquest missatge:

"On July 3, 2012, picplz will shut down permanently and all photos and data will be deleted.
To download your photos, choose Your Photos below and click the Download link next to each of your photos that you want to save. Thank you for your support of picplz and we apologize for any inconvenience this may cause you."

És a dir, que el proper dia 3 de juliol de 2012 picplz desapareix, just un any després, curiosament, que jo em descarregués aquesta aplicació al mòbil i fes la meva primera foto, el 3 de juliol de 2011!

La darrera fotografia compartida amb picplz la vaig publicar pel Girona Temps de Flors d'enguany, el passat 19 de maig... Al llarg d'aquests poc més de 10 mesos d'ús de picplz he fet i compartit un total de 101 fotografies amb picplz, imatges que ja m'he descarregat i desat, tal i com vaig fer al seu dia amb una altra aplicació per publicar fotografies que, tot i no acabar desapareixent, també va estar tocada de mort: Twitxr.

I si amb Twitxr compartia una mitjana de 26 fotografies per mes durant els quasi tres anys d'ús, amb picplz la mitjana mensual ha estat de 10 fotografies... Amb Instagram la mitjana es dispara!

De fet a partir del moment en què vaig començar a publicar i compartir fotografies amb Instagram vaig deixar de fer-ho, pràcticament amb picplz, i no només això: si amb un any amb picplz vaig publicar 101 fotografies, amb dos mesos n'he publicat més de 300 a Instagram!

Picplz plega... és la llei de la selva!
Gràcies, moltes gràcies picplz, per totes les fotografies que m'has permès compartir!