dimecres, 16 de desembre de 2020

Una revista, moltes veus...


Aquesta setmana s'ha publicat el número 107 de la revista Parlem de Sarrià; a la revista, en aquesta i en totes, s'hi poden escoltar, de fet llegir, moltes veus; aquesta és part de la seva gràcia, i de la seva màgia.

Veus que parlen del dia a dia del poble, del batec quotidià de les entitats culturals, esportives, de lleure, etc., i de les seves activitats...
Veus educadores, i educatives, que evidencien que l'educació no té edat, i per tant sempre hi ha una edat per aprendre...
Veus polítiques que expliquen el que decideixen ajuntament endins, i el que fan ajuntament enfora...
Veus que recuperen la història local, o la mundana, i ens la serveixen negre sobre blanc per, si mai l'oblidem, tinguem on anar-la a cercar...
Veus que recullen el testimoni de vides aparentment anònimes i que, quan se'ns mostren entre preguntes i respostes, esdevenen tan úniques com universals...
Veus que parlen de llibres llegits, de paisatges viatjats, o de tecnologies que no acabem d'atrapar mai i de la salut que volem preservar, possiblement ara més que mai!
I naturalment veus que, amb ironia, i fins i tot un punt de sàtira, ens recorden que l'humor és a vegades el millor remei...

A vegades, amb la revista a les mans, o bé a la pantalla, tinc la impressió que més que llegir-la, l'escolto! Així doncs pareu bé l'orella, que Parlem de Sarrià!

Cap comentari:

Publica un comentari