dijous, 17 de desembre del 2020

Instagram: 10 anys després


Aquest 2020 Instagram ha fet 10 anys i, en aquesta segona dècada del segle XXI, ha passat de ser una aplicació selecta i selectiva a una xarxa social de masses, referència imprescindible d'influenciadors i alimentadora de la vanitat mundial. La seva transformació és paradigmàtica, i alhora aterradora!

Qui l'ha vist i qui la veu!

La paremiologia, diu el diccionari, és "l'estudi dels proverbis, sobretot com a expressió de l'ànima i dels costums populars", i en aquest cas la definició bàsica d'aquesta expressió (qui l'ha vist i qui el veu) es refereix al gran canvi, a la transformació, d'una persona.

És dir l'expressió i començar a pensar en persones del nostre voltant que, en un determinat espai de temps, s'han transformat, i en aquest cas tant li fa si és un canvi a fi de bé, o no...

Qui l'ha vist i qui la veu és el que penso jo, tot sovint, quan entro a Instagram, i sobretot quan retrocedeixo en el temps i torno al dia que vaig donar-m'hi d'alta: va ser a principis del mes d'abril de l'any 2012, quan Instagram, aleshores una aplicació de filtres fotogràfics disponible només per a dispositius mòbils d'Apple, va abraçar la comunitat Android. En qüestió de mesos va créixer de forma exponencial en número d'usuaris i es va popularitzar.

La seva popularitat no va passar desapercebuda pel gegant Facebook, que aquell mateix any la compraria per mil milions de dòlars, com també va fer amb WhatsApp dos anys més tard. Instagram, en mans de Facebook, va passar de ser una popular aplicació de filtres per a fotografies i un espai (fotoblogging) per a publicar-les, a ser, com és avui, una de les xarxes socials de referència, en què els filtres pràcticament són el menys important.

De matar a PicPlz a arraconar Snapchat

Per entendre aquesta transformació és interessant observar les víctimes, cadàvers inclosos, que Instagram ha deixat pel camí.

Als seus inicis, quan Instagram era només una selecta aplicació per a iPhone, les persones usuàries de telèfons amb sistema operatiu Android feien servir altres aplicacions per a millorar les seves fotos aplicant-hi filtres "vintage"; entre elles hi havia PicPlz, que no va poder resistir l'embranzida d'Instagram quan va aterrar a Android, i va haver de plegar veles!

Sobre tot això en vaig parlar, més extensament, en l'article "I definitivament Instagram es popularitza!", publicat l'any 2012 al número 81 d'aquesta revista.

Però si avui Instagram és altament popular, i especialment entre el jovent, no és (només) per a la seva diversitat de filtres, sinó (sobretot) per a les seves "Històries" (les "Stories"), la possibilitat de publicar fotografies i vídeos, afegint-hi tota mena d'adhesius ("stickers") i altres elements (música, mencions, localització...), que s'autodestrueixen i s'eliminen al cap de vint-i-quatre hores. Aquesta funcionalitat és el seu principal ganxo!

Però Instagram no es va inventar aquesta funcionalitat de publicar continguts amb data de caducitat, això ja fa anys que ho fa una altra aplicació, també molt popular entre el jovent: Snapchat. Sobre Snapchat també en vaig parlar aquí, al 2016 en el número 95 de la revista, i el que aleshores s'anunciava, que Instagram copiava les històries de Snapchat, al cap d'uns anys el que ha passat és que a banda de copiar-les, les ha acabat eclipsant.

Ja sabem que el contingut amb data de caducitat (24 hores) és més atractiu, ja que l'hi dóna una pàtina d'exclusivitat que en genera un major consum en temps real. Precisament Facebook també es planteja la possibilitat que alguns missatges de WhatsApp puguin autodestruir-se i eliminar-se al cap d'unes hores...

Instagram, la foguera de les vanitats

Però tornem a Instagram. Amb Snapchat fora de joc, Instagram també es planteja donar un major espai a aquest contingut temporal, en detriment de l'espai preferent que fins ara han tingut les fotografies publicades “tradicionalment”. D'alguna manera, i d'aquí el componen aterrador, es premia el contingut efímer, volàtil i moltes vegades insignificant, per davant de les fotografies, generalment de qualitat, que tenen un caràcter permanent.

Aquest torrent continu de contingut efímer i amb data de caducitat és el que el fa atractiu als ulls del jovent, i és on els influenciadors s'hi mouen com peix a l'aigua, promocionant productes, o ells mateixos com a producte, i alimentant la vanitat mundial. I és que si Twitter es relaciona, entre d'altres, amb trols i “haters”, Instagram ha esdevingut la xarxa del bon rotllo, tot i que hem de tenir en compte que hi ha molt d'impostat, i molt postureig.

Instagram, deu anys després, ha esdevingut la xarxa que ha permès a Mark Zuckerberg arreplegar el jovent que, des de fa una anys, ni tan sols s'ha plantejat apuntar-se a Facebook; de fet ambdues xarxes estan connectades, precisament per les “Històries...

I sí, de moment deu anys després a Instagram encara hi podem trobar magnífiques fotografies, amb o sense filtres, tot i que no sé si passarà el mateix d'aquí deu anys. Instagram, qui l'ha vist i qui la veu!

Article publicat al número 107 de la revista Parlem de Sarrià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada