Aquest estiu també he vist els vostres destins, el que heu menjat i amb qui ho heu compartit. He vist les selfies que us heu fet, a vegades amb reconeguts paisatges al darrere, d'altres amb paisatges per descobrir, he vist les fantàstiques albades que us han despertat i els capvespres de somni que us han acompanyat cap als vostres, de somnis; he vist les cales amagades en les que us heu remullat i les muntanyes infinites, aquelles que a voltes es confonen amb el cel, que quasi us el fan tocar!
He vist les vostres vacances quasi com si també haguessin estat les meves, de fet ja no sé si els vostres destins han estat també els meus, i els meus els vostres, doncs les vostres imatges també formen part ja dels meus records...
I el que passa amb les vacances passa, al llarg de l'any, amb tantes altres coses; trobades, celebracions, escapades, retalls de la feina, de les activitats de la vostra mainada... Veig tot això a Twitter, Facebook i Instagram i sobretot a les històries de Twitter, facebook, Instagram i als estats de WhatsApp, i ho veig avui molt més, i per molts més canals, del que ho veia fa tres, cinc o, ja no diem, deu anys!
Sé el que vau fer el darrer estiu, i aquest! I arribats a aquest punt, ara quan les vacances de la majoria, també les meves, són només un dolç record i reviso, jo també, el (poc) que he compartit, em pregunto perquè ho fem i, sobretot, perquè no podem deixar de fer-ho?
O sí, podem (volem?) deixar de fer-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada