Disset mil, la xifra de la setmana

La xifra dita així, neutra i sense vincular-la a cap més dada ni informació, no fa ni fred ni calor: disset mil. 

Però si la xifra forma part d'una notícia o d'un titular vinculat al terratrèmol de Turquia i Síria, fa feredat: "Més de 17.000 víctimes mortals pels terratrèmols de Turquia i Síria, segons l’últim recompte."

I si la xifra ja és esgarrifant això de "segons l'últim recompte" és, sens dubte, un mal auguri, veient com dia a dia la xifra de víctimes ha anat creixent de forma exponencial.

Aquestes sacsejades, aquests fenòmens naturals sembla que ens fan tornar a la humanitat al nostre lloc, que si ens pensàvem que érem amos i senyors del planeta, de la Terra, la Terra ens recorda que només hi vivim i que la nostra vida també és a les seves mans.

Potser sí que vivim allà on no toca, que ens pensem que hem domat la Terra, però el nostre planeta és indomable i, més d'un deu pensar, a la seva manera s'hi torna en forma de catàstrofes naturals.

Disset mil persones mortes, així d'un dia per l'altre, de forma sobtada i imprevista; i molts milers de persones més ferides i víctimes d'aquest devastador terratrèmol. Quan la xifra és tan gran costa humanitzar-la, posar-hi noms i cares, relats i històries, visualitzar les vides que s'han sepultat sota les runes.

Potser per això necessitem saber qui eren, què feien; potser no de tothom, però sí saber quelcom de les víctimes per humanitzar la xifra, sempre més freda, per prendre consciència que de moment han estat més de disset mil persones mortes, persones amb la seva vida i les seves circumstàncies.

Disset mil quan ho escric i segurament quan ho llegiu aquesta xifra ja serà caduca... Ja en són més de vint mil!