Els premis Tres de Març de Salt prenen per nom la data que la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret 72/1983, de 3 de març sobre la segregació de Salt, també Sarrià de Ter, de Girona, és a dir, la recuperació de la seva independència municipal.
Salt commemora aquesta data i, en canvi, Sarrià de Ter sempre s'ha fixat més en la data del 9 de març, quan el DOGC va publicar el decret, dia a partir del qual el decret es feia efectiu. Més enllà que enguany es commemoraran els 40 anys de la independència d'ambdós municipis, l'altre dia també pensava en aquest ball de dates, en la diferència entre l'aprovació i la publicació d'un acord, arrel d'una possible filtració.
La naturalesa de la possible filtració és molt diferent i, val a dir, al contrari de la del decret citat, l'acord no té un caràcter jurídic ni legal vinculant, ja que és d'un òrgan consultiu. M'explico.
El passat 23 de gener el plenari del Consell Municipal d'Educació de Girona va aprovar una resolució, un fet natural sense aparentment més transcendència. Part de la resolució, però, era material sensible, especialment la relacionada amb el present i futur de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona.
Dies més tard, ja embolcallats en l'agitació social, política i mediàtica per la decisió d'eliminar progressivament l'ESO del Xifra, part de la resolució aprovada al plenari del CEM va ser "filtrada" en un mitjà de comunicació, en part naturalment per la bona feina periodística, entenc que també per interès de qui va "filtrar" la resolució, després de les tenses reunions entre les famílies afectades i les administracions competents.
El cas és que quan el diari va publicar part del contingut de la resolució, aquesta encara no havia estat publicada al portal municipal del CEM. De fet quan escric aquestes paraules encara no ho està. Podem considerar, doncs, que s'ha filtrat?
És a la secretaria del CEM a qui correspon publicar les actes dels plenaris d'aquest òrgan de participació de caràcter consultiu i, per bé que encara no s'ha publicat formalment, s'entén que la naturalesa oberta i pública dels plenaris, als que pot accedir-hi tothom (tot i que tothom amb veu i vot) el que allà es parla i decideix és públic des del mateix moment que s'aprova, malgrat les actes i acords no estiguin publicats.
És a dir, potser la filtració no es va produir com a tal ja que qualsevol persona que hagués assistit al plenari va poder conèixer el que s'hi va tractar, però és evident que qui va facilitar l'acord al periodista, juntament amb algunes consideracions atribuïbles al debat intern d'una comissió del CEM, ho va fer amb una clara intenció: al meu parer, desacreditar alguns dels membres del CEM i de la comissió que proposava la resolució aprovada, tot i que encara no publicada.
La notícia va requerir un comunicat per part d'alguns dels membres del la comissió del CEM, i és evident que més enllà de si va ser o no una filtració, s'ha generat una situació incòmode dins la comissió del CEM, per part meva en clau de confiança, que caldrà resoldre a la propera reunió.
Potser no s'ha produït una filtració, sí una esquerda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada