Diumenge al matí; com cada dia a primera hora estiro el diari de la bústia i a la portada m'impacta la notícia: "Mor el fotoperiodista empordanès Miquel Ruiz."
Immediatament torno entre quinze i vint anys enrere, recordant el temps que en Miquel Ruiz va ser, durant uns anys, membre del jurat del concurs de fotografia de les Jornades del Paper de Sarrià de Ter.
No puc evitar obrir l'ordinador i accedir a les carpetes i documents d'aquella època que encara guardo. Trobo algunes bases del concurs i també algunes actes del jurat; alguns dels membres del jurat van ser, a banda del fotoperiodista Miquel Ruiz, el periodista Enric Matarrodona, el dissenyador gràfic Xavier Fontané, el fotògraf amateur sarrianenc Quim Llunell, l'artista sarrianenc Edgar Massegú, la dissenyadora gràfica Yolanda Ruiz o el fotògraf Josep Magallón.
Del concurs de fotografia en tinc molts bons records i, a banda de les obres fotogràfiques, algunes de gran qualitat artística, naturalment propietat de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, recordo alguns dels sopars que, fet el veredicte, fèiem jurat i part de la comissió del les Jornades del Paper com a agraïment per la seva col·laboració.
Compartir taula amb en Miquel Ruiz i l'Enric Matarrodona, periodistes d'ofici, un càmera en mà, l'altre amb la màquina d'escriure, era tota una experiència, a banda d'un luxe, i sobretot un aprenentatge.
D'aquella època també tinc documents que en Miquel enviara a tort i dret: ara la invitació a l'exposició "Fragments de Sarajevo", després una felicitació de Nadal de Fotògrafs per la Pau...
En un dels escrits que vaig fer arrel del concurs de fotografia vaig trobar-hi una frase atribuïda a Émile Zolà: "D'ara endavant, res no existirà que no hagi estat abans fotografiat." Miquel Ruiz és dels foto periodistes que ha contribuït a fer-nos arribar realitats que, sense el testimoni gràfic de les seves fotografies, semblarien no haver existit.
En aquell text hi vaig escriure: "Als ulls de ningú més que d'una càmera serem eterns; la resta d'ulls que ens miren, amb tendresa, amb supèrbia, amb odi, amb passió, amb compassió... tard o d'hora s'apagaran, fonent-se amb ells la imatge del nostre rostre, el perfil de la nostra ànima."
En una de les seves felicitacions de Nadal de Fotògrafs per la Pau hi ha una frase de Mario Benedetti: "la fotografia compromesa amb causes populars, amb la llibertat dels pobles, amb la denúncia de les tortures i la repressió, és quan assumeix una funció testimonial de primer ordre i, perquè no, d'eficàcia".
En Miquel era ell i la seva càmera i, sobretot, ell i la seva causa.
Gràcies per compartir-la, Miquel. DEP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada