Aquesta setmana ens està trasbalsant la notícia de les dues germanes bessones de dotze anys que es van precipitar des del balcó de casa seva, a Sallent, morint una d'elles i quedant greument ferida l'altra. Dues cartes manuscrites trobades a casa de les nenes reforcen la hipòtesi del suïcidi i si la notícia per si sola ja és esgarrifosa, que aquesta en pugui ser la causa encara ens commou, impressiona i inquieta més.
Costa entendre que els dotze sigui edat per suïcidar-se, si és que hi ha edat per fer-ho, i preocupa que, tal i com apunten els experts i les dades, la conducta suïcida sigui cada vegada més present en l'adolescència, senyal inequívoc de malestar.
Cinc-cents setanta-sis són els suïcidis que es van produir a Catalunya l'any 2021, 20 més que el 2020, 41 més que el 2019, 54 més que el 2018, 72 més que el 2017.
Els experts i les dades constaten que la conducta suïcida s'ha incrementat per la pandèmia i és especialment rellevant l'increment d'aquesta conducta entre joves i adolescents, com apunten les dades de les consultes per conducta suïcida que atenen les urgències psiquiàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu: van passar de 437 consultes al 2020 a més de 1.000 al 2021.
El calfred de la notícia, també el que ens provoca la lectura d'aquestes dades, posen de relleu la necessitat de tenir cura, més cura, de la nostra salut mental, de tenir cura del nostre benestar emocional, també el dels nostres fills i filles, tan important com el físic.
Tinguem cura de les persones que estimem, també de les que atenem i acompanyem si som un servei, una administració, de les que treballen amb nosaltres... I sí, tinguem cura també de nosaltres mateixos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada