Tot i que fa més d'onze anys que sóc pare de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà només en fa cinc que sóc a la Junta de l'AMPA i un xic més de dos que en sóc el president; el mandat de l'actual Junta vencerà a principis de novembre de 2024 i aleshores, si tot va bé, ja hauré deixat l'AMPA perquè hauré deixat de ser pare de l'institut.
Fins ara tenia aquesta data marcada al calendari per la necessitat, des d'ara fins aleshores, per renovar la Junta de l'AMPA garantint-ne el relleu; actualment a la Junta som cinc persones i una d'elles preveu plegar com jo, a finals del curs vinent.
Però el que havia de ser la preocupació normal pel relleu d'una Junta d'una AMPA s'ha convertit en la missió impossible per garantir la supervivència de l'AMPA de l'Institut Xifra en un institut en el que, a mig termini, es preveu que desaparegui l'ESO.
Sóc conscient que de tots els danys col·laterals de l'extinció de l'ESO del Xifra, el risc que desaparegui l'AMPA de l'institut és el menor, el menys important, però portes endins ens obre interrogants i incerteses que ens fan patir per a la seva continuïtat.
Buscava l'altre dia alguna AMPA de Catalunya d'algun institut d'estudis postobligatoris, sense ESO, i de moment em sento com quan era petit i aixecant la tapa del iogurt m'hi sortia el missatge "sigue buscando", i em quedava sense premi.
Seguiré buscant perquè confio que alguna n'hi haurà, perquè em nego a admetre amb amb l'ESO del Xifra també s'extingirà l'AMPA, tot i que no sé massa com pot funcionar una AMPA d'un institut que només té estudis postobligatoris.
El risc de perdre l'AMPA, aquesta incertesa, també es suma al sentiment de pèrdua, perquè hi ha el risc que s'empobreixi més la comunitat educativa del barri. Potser és el menor dels danys col·laterals de tot plegat, però podria ser un dany col·lateral més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada