Garanties

La d'ahir va ser una tarda intensa. Viscuda d'abans de les tres fins quasi les vuit al Centre Cívic del Pont Major de Girona en una sessió doble, però no de pel·lícules com als cinemes d'abans, sinó de reunions de famílies amb responsables polítics i tècnics del Departament d'Educació i de l'Ajuntament de Girona. Bé, de responsable polític només hi havia el municipal, el de la Generalitat se l'esperava i, malauradament (incomprensiblement), no va venir.

El tema, per dir-ho ras i curt i de forma planera, pair la decisió d'eliminar l'ESO de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona (una decisió de mal digerir, tal i com ahir es va comprovar) i trobar respostes (i garanties) als dubtes i incerteses que inunden les famílies afectades.

Al capdavall i resumint (que ara quan escric estic cansat i saturat mentalment) la clau són les garanties:

• Garantia que l'alumnat de Pont Major tindrà transport escolar gratuït i amb acompanyant fins als instituts assignats i que la mesura perdurarà en el temps.
• Garantia que es podran mantenir els grups en un mateix institut, si així ho desitgen les famílies, i no separar-los.
• Garantia que es farà un acompanyament a les famílies en tot el procés de preinscripció.
• Garantia que es vetllarà amb recursos la inclusió de l'alumnat i les famílies a la vida dels nous instituts.
• Garantia que es reforçaran els serveis i recursos educatius comunitaris per donar resposta a les noves necessitats generades per aquesta decisió.
• Garantia que si hi ha germans o germanes grans al Xifra d'alumnes que ara no hi podran anar que es faciliti el canvi d'institut dels grans si així ho volen les famílies.
• Garantia que l'alumnat del Xifra podrà acabar l'etapa d'ESO i, si s'escau, de Batxillerat al Xifra amb la dotació de personal i de recursos suficients en igualtat de condicions que qualsevol altre alumne de qualsevol altre institut.
• Garantia i compromís de les administracions que han pres la decisió que assumeixen que dins el cost polític d'aquesta decisió hi ha d'haver el cost econòmic per assegurar aquestes garanties (que ja sabem que valen diners), i les que ara no recordo per saturació, que aquesta és una decisió que no és gratuïta i que està tenint un elevat cost (també emocional) per a les famílies, l'alumnat i el professorat afectats.
• Garantia...
  

Garanties, aquesta és la clau, i que ens les donin els que tinguin la responsabilitat de garantir-nos-les, que són precisament els responsables que han pres aquesta decisió.

Perquè de moment, tal i com va quedar palès ahir a les dues reunions, de moment qui estem pagant aquesta decisió som les famílies, l'alumnat i el professorat.