Tant parlar, aquests dies, del barri del Pont Major, que va bé mirar-nos-el, també, en clau demogràfica.
Dos mil nou-cents cinquanta-un són el nombre d'habitants d'aquest barri, el meu barri, a gener de 2023, segons les dades del propi Ajuntament de Girona, i representen el 2,8% dels habitants de la ciutat, que en aquesta mateixa data té 105.339 habitants.
Si bé respecte el total de la ciutat el pes del barri, pel que fa a habitants, és relatiu (semblant als de Montjuïc, Fontajau o Mercadal) és el barri del sector nord amb més població, aglutinant més del 70% de la població de la zona nord, conformada pels sectors de de Campdorà (muntanya i pla), Pedret i el propi Pont Major.
El Pont Major és un barri amb vocació de poble i, com passa amb altres barris perifèrics, els que hi vivim quan anem al centre diem que anem a Girona, tot i que en realitat ja hi som. De fet al seu dia el Pont Major va ser una mena de Llívia gironina, ja que part del barri actual, la de l'eixample, pertanyia al municipi de Sant Daniel, pel que per arribar-hi passat Pedret es sortia del terme municipal de Girona i s'entrava al de Sant Daniel i a l'alçada de l'inici del barri vell de Pont Major es tornava a trepitjar terme municipal de Girona.
És un barri divers urbanísticament i socialment en el que, en qüestió de metres, conviuen infrahabitatges en estat precari i cases tipus xalet. Té la part de barri vell, amb les cases alineades al voltant del carrer principal, entre la muntanya i el riu, i l'eixample, que s'obre a ponent i llevant amb un tramat més quadricular, amb molts carrers amb noms d'illes. El propi barri és, de fet, com una illa dins de Girona...
Dos mil nou-cents cinquanta-un habitants; potser no tots estan revolucionats pel que aquests dies es parla tant, el futur de l'ESO al barri; però molts d'ells s'han expressat en les reunions, al carrer i al xat del barri que té per nom una orgullosa reafirmació de sentiment de pertinença: Som del Pont. Així també es diu la pàgina web que es dinamitza, a batzegades, des de l'AV.
El Pont Major és aquell barri massa vegades oblidat per Girona i que massa vegades moltes persones, algunes de Girona i tot, es pensen que aquest indret ja és Sarrià de Ter. De fet el Pont Major, històricament, també ha mirat cap a Sarrià de Ter, amb el que ens uneix, més que separa, el Pont de l'Aigua i el curs de la història, i de moltes històries.
Precisament per això molts d'aquests dos mil nou-cents cinquanta-un habitants veurien amb naturalitat que l'alumnat del barri també estudiés ESO (a banda de Girona) a Sarrià de Ter, perquè allà és on anem al metge, on també anem al mercat o fins i tot a l'oficina bancària, ara que al barri només hi ha un trist caixer.
Llàstima que el sistema (normes i reglaments fets per nosaltres mateixos), i naturalment la manca de voluntat política, entorpeixi el curs natural de les coses, també al Pont Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada