dimecres, 22 de febrer del 2023

Oda a l'individualisme


Dues qüestions em tenen especialment entretingut aquests dies: l'extinció de l'ESO del Xifra (amb les seves múltiples derivades) i el nou reglament de pressupostos participatius de l'Ajuntament de Girona.

Ambdues qüestions tenen en comú, més enllà de la meva agenda, que d'una o altra manera destil·len, d'entrada, una preferència per l'individualisme enfront de la col·lectivitat, l'associacionisme.

Per mostra, dos botons, un per cada tema.

En el cas de l'extinció de l'ESO del Xifra tant l'Ajuntament de Girona com el propi Departament d'Educació han prioritzat tractar la situació particular de les famílies afectades (cosa que naturalment cal fer) per davant de qualsevol acció amb les organitzacions que, legítimament, representem a les famílies, en aquest cas les AMPA.

A les dues reunions informatives l'objectiu d'ambdues administracions era recollir les preocupacions particulars de les famílies afectades, més que atendre a les demandes i peticions que les AMPA fèiem com a col·lectiu.

En el cas del nou reglament de pressupostos participatius, la proposta inicial escombrava del tot les associacions veïnals, situant-les en un segon pla rere el paper de la ciutadania (sens dubte també important), afirmant que també podríem participar.

Una de les al·legacions presentades per una colla d'associacions veïnals de Girona reclama recuperar, per a l'aprovació definitiva del reglament, el paper actiu del teixit associatiu en general, i el de les associacions veïnals en particular.

L'individualisme s'imposa, també, en la gestió de les administracions, arraconant en aquests casos el concurs i la participació activa, també crítica, de les associacions. Les associacions representem col·lectius (famílies en un cas, veïns i veïnes en l'altre) i quan se'ns arracona es menysprea la nostra legitimitat.

Que el curs vinent el Xifra no tingui grups de 1r d'ESO no és només un problema per a les famílies de 6è de primària de les escoles afectades, és un problema per a totes les famílies de les escoles afectades, és un problema també per a la comunitat educativa i per al barri en general.

Que el nou reglament de pressupostos participatius no esmenti les associacions veïnals, que no els atorgui ni un trist paper de garant del procés de participació, és un mal símptoma, símptoma que les associacions, que representem de forma organitzada i legítima col·lectius específics, els fem més nosa que servei.

Cal atendre als casos particulars, naturalment; també incentivar la participació ciutadana de tots i cadascun dels veïns i veïnes, però alhora cal tenir en compte les organitzacions que representem legítimament els interessos de les famílies d'alumnes i dels veïns i veïnes.

Precisament quan més sentim que fem nosa, que les administracions se'ns volen espolsar, més necessaris sentim que som per evitar que amb el "divideix i venceràs", que a vegades tan vilment apliquen les administracions, precisament les famílies i els veïns i veïnes hi perdin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada