La lliçó del Xifra (versió extensa)

Ahir el diari El Punt Avui va publicar un article que vaig escriure, com a president de l'AMPA Xifra i en representació de la Junta i l'entitat, arrel de l'anunci d'Educació de suprimir els grups dESO de l'institut. L'article publicat el vam haver de reduir, per ajustar-nos als lògics requeriments d'espai del diari, i que ara publico és la versió extensa. Tot i la reducció entenem que l'article publicat va mantenir l'essència i l'esperit d'aquest.

La lliçó del Xifra

Roger Casero Gumbau, president de l'AMPA de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, en representació de la Junta de l’AMPA. 

Que l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona deixi de tenir, a partir del curs vinent, grups de primer d'ESO és una mala notícia per al propi institut i, a criteri nostre, també per la ciutat de Girona. Ens temem, però, que no tothom ho veu així, ja que hi ha qui no ha fet res per evitar-ho i, a més, ens resta el dubte de saber si aquesta inacció ha estat per incompetència o per voluntat.

Aquestes paraules poden semblar dures, i som conscients que ho són, però el "cas Xifra" clama al cel. La impressió de part de la comunitat educativa o, si més no, la nostra, és que ni Educació ni l'Ajuntament de Girona han fet res significatiu aquests darrers quatre anys per revertir la situació de segregació escolar que s'ha generat i alimentat al Xifra.

A finals de 2018 el Departament d'Educació va anunciar la posada en funcionament, per al curs següent, de l'Institut de Sarrià de Ter. La situació del Xifra no té tant a veure amb aquest anunci (Sarrià de Ter té legítimament dret a un institut propi) com en les decisions que calia prendre en clau de planificació escolar a partir d'aquest moviment, que impactava de ple en la vida del Xifra.

Aleshores, el director dels Serveis Territorials d'Educació, preveient la lògica davallada de demanda del Xifra, va pronosticar que l'alumnat de l'Escola Balandrau cobriria l'oferta que deixava vacant l'alumnat de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. Però no es va fer res a nivell de planificació ni de transport, ni per part d'Educació ni per part de l'Ajuntament, per facilitar l'accés d'alumnat del centre de Girona cap al Xifra, per mantenir, com a mínim, tres línies d'ESO.

No fer res també és decidir i aquesta decisió de no voler fer res ha alimentat la segregació escolar fins al punt que el propi Departament d'Educació ha hagut de tractar el Xifra en alguns aspectes com a centre de màxima complexitat, tot i que no està tipificat com a tal. És a dir, la manca de planificació, o una planificació nefasta, ha condemnat a la segregació escolar un institut de Girona. El més sinistre és que tot aquest procés de segregació ha passat al mateix temps que Girona ha aprovat el Pacte de ciutat per combatre la segregació escolar (2020) i el Pla per a l'equitat educativa a Girona (2022). Curs a curs, el número de grups ha anat reduint-se. Primer quatre, després tres,... Calia seguir amb aquesta agònica reducció de grups que ens portava a l'extinció?

Els propers cursos, els estudis d'ESO s'extingiran del Xifra i no sabem si també els de batxillerat, iniciant així el trànsit cap a una especialització en Formació Professional. Aquesta és una aposta ambiciosa i important, tant per l'institut com per la ciutat, però aquest baló d'oxigen que ha de ser la salvació del Xifra no ha d'eclipsar les causes que han fet viure a l'institut, en clau d'ESO, una agònica mort anunciada.

Amb l'extinció de l'ESO al Xifra s'obren nous interrogants i incerteses no només per a les famílies que ja hi són (Podran acabar el cicle d'ESO? Amb quin professorat? Podran fer Batxillerat) sinó també les que ja no hi aniran, les de les escoles que fins ara estaven adscrites al Xifra: l'alumnat de sisè de primària de les escoles Montjuïc, Carme Auguet i FEDAC Pont Major. Quines alternatives tindran? Es garantirà el transport? Serà gratuït? I si ja hi tenen un germà?...

A les famílies ens hauria agradat que els responsables de la Generalitat i l'Ajuntament ens haguessin respost aquestes preguntes en lloc d'haver de llegir a la premsa l'inici de l'extinció de l'ESO al Xifra.

Des de l'AMPA ens sembla evident que l'ESO del Xifra ha estat víctima de la mala planificació, de la manca de compromís (i potser valentia) de les administracions (in)competents (Generalitat i Ajuntament) per tenir cura d'un institut i de la seva comunitat educativa deixant orfe tota una zona de la ciutat. Potser aquesta és la tràgica lliçó del Xifra, el darrer consol que ens queda: que l'extinció del Xifra no sigui en va i que, més enllà de la seva reconversió cap a la Formació Professional, serveixi perquè fem de la planificació una eina per lluitar contra la segregació escolar, en comptes de fomentar-la.