El ple del Pont

Aquesta setmana estarà marcada, per a la comunitat educativa de Girona en general i dels barris de Pont Major i Montjuïc en particular, pel ple extraordinari que es celebrarà aquest proper divendres al matí.

La convocatòria d'aquest ple extraordinari és una resposta política a la decisió de suprimir per al curs vinent els grups de 1r d'ESO de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà, resposta sobretot dels grups municipals del PSC i de Guanyem, que són els que van demanar la convocatòria del plenari.

Entenc que també és una resposta política a la mobilització de les AMPA de les escoles Carme Auguet, FEDAC Pont Major, Montjuïc i institut Xifra, mobilització que a banda de reunions i trobades, es va concretar en una concentració davant l'Ajuntament abans del darrer ple ordinari, i en el lliurament d'una carta als grups municipals demanant el manteniment dels estudis d'ESO al barri de Pont Major.

Aquest divendres al ple extraordinari la veu la tindran els grups municipals i serà interessant escoltar-los; alguns han volgut parlar amb nosaltres, les AMPA, d'altres no, tant li fa... Per a mi el més important és que en una sessió plenària es parli de forma específica d'una realitat que fa massa temps que s'ha fet massa invisible: la crítica situació dels estudis d'ESO al Xifra. El mal no ve d'ara, sinó de com a mínim fa quatre anys, tot i que no tothom ho veu, o vol veure, ni tan sols no tothom ho reconeix.

Sigui com sigui, però, aquest divendres caldrà posar de relleu les necessitats socioeducatives d'un sector, el Pont Major, i d'una comunitat educativa, la de les escoles afectades, que fa massa anys que arrosseguen demandes no ateses: solucions de transport, major diversitat a les aules, més recursos socioeducatius per evitar el que finalment ha passat: l'agònica mort anunciada de l'ESO del Xifra.

D'entrada, abans no comenci el ple, jo valoro molt positivament que en una sessió plenària es parli i debati d'aquesta qüestió i potser lamento, tan sols, que no se n'hagi parlat prou abans, tot i que jo tinc la impressió que fa quatre anys que canto la mateixa cançó de l'enfadós, però ja sabem que brams d'ase no arriben al cel... Com a mínim ara han arribat al ple municipal...