L'ocasió era ahir!

L'ocasió la pinten calba, diu el refrany, i ara el calb us l'explicarà!

L'ocasió era ahir, i era com aquells trens que, si no els agafes, passen de llarg i els perds. I sí, ja sé que a vegades és una sort perdre un tren, tot i que al principi no ho sembli, però ahir no era una d'aquestes ocasions, ahir era un dia per no perdre-la, per no perdre el tren.

L'ocasió era clara: festiu amb mobilitat més enllà del municipi! Quants dies feia que no passava això? I amb l'ocasió les possibilitats eren moltes: fer turisme, anar de compres, escapar-nos arran de mar, o bé muntanya amunt...

Les possibilitats eren moltes però l'oportunitat era única, i irrepetible, fins vés a saber quan; l'ocasió era perfecta per a fer quelcom que teníem pendent de feia massa dies: anar a Cantallops a collir olives!

Així que ahir vam fer via cap a Cantallops, bressol familiar forjat a cop de tramuntana, i vam donar, per fi, un cop de mà als meus oncles collint olives. 

I d'olives en vam collir, i tant si em vam collir, tantes com vam poder alleugerint el pes de les feixugues branques curulles d'olives, fent-les saltar pels aires abans de caure a les xarxes, com si d'un banc de peixos es tractés...

Teníem pendent anar a collir olives, i ara potser no hi podrem tornar fins algun dia de les festes de Nadal... L'ocasió era ahir, l'ocasió de collir olives i, naturalment, també l'ocasió de compartir feina i taula, amb la distància reglamentària i la mascareta corresponent, amb els meus oncles, no només perquè feia massa temps que no ens vèiem, també perquè ara ja sabem que per Nadal tampoc ho farem...

L'ocasió era ahir, i va ser un goig  aprofitar-la!