El refrany de la setmana, sobre el desembre

 "No hi ha any sense refrany", tampoc cap mes, i el desembre no n'és una excepció.

Com a mes frontissa, just el que tanca l'any, el desembre no s'escapa d'esdevenir senyal de bons o mals auguris per l'any nou que s'albira, essent la fred la vara de mesura, en faci més o menys... "desembre que fred no plany, bon gener i millor any", "desembre tremolant, bon gener i millor any..."

El refranyer del desembre està colgat de fred i neu, com és natural, que "el fred del desembre es fica dins per sempre", i "la neu del mes de desembre té queixals i dents"; però no tot han de ser gebrades i alguns refranys també juguen amb el contrast del desembre congelat amb altres mesos més calorosos, i no sempre, necessàriament, parlant del temps, com aquest que hauria d'haver recordat aquest estiu: "qui canta a l'agost, al desembre dejuna".

Sigui com sigui, el refrany més irrefutable del mes de desembre, i encara no s'ha demostrat el contrari, és el que diu, ras i curt, que "desembre finat, any acabat!".